Passos perduts

Un relat de: instants

Sóc orfe dels meus somnis,
de la meva tristesa,
del meu caràcter,
del meu somriure.
Sóc orfe de les meves paraules,
dels meus enganys,
de la meva sol.ledat.
Sóc orfe de la meva confiança,
de les meves arrels,
del meu desig.

Sóc sense ser,
i jugo a no caure
en el pou de l' oblit,

El camí és llarg.

Per què alçar-se?
Per què continuar lluitant?
Per què no hi ets?
Per què no hi sóc?
Per què res és el que hauria de ser?

Per què...

El sol surt a l'horitzó cada matí... tan lluny.



Comentaris

  • passos perduts[Ofensiu]
    Nina Abril | 25-03-2007

    En algun moment o altre, tots ens acabem perdent... I molts, són com jo, i es perden més d'un cop!

    Petons al nas, instants.

    ;-)

l´Autor

Foto de perfil de instants

instants

84 Relats

380 Comentaris

98633 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Sóc com sóc, aprenc a viure cada dia, alguns més que altres, però no deixo mai de maravellar-me dels petits desitjos fets realitat.

Crec en la llibertat i en la tendresa, d'ella en faig el meu camí i la meua bandera.

No m'agraden les paraules que no diuen res, no m'agrada perdre el temps.

Arranca-li somriures a la vida, car que et golpegi una i mil vegades, sigues tu, assumint totes les conseqüències, i no deixis mai de SER.


"Me da pena que se admire el valor en la batalla, menos mal que con los rifles no se matan las palabras"

"La poesia militant

Els artistes àcrates, imbuïts del romanticisme llibertari i d'un autodidactisme militant, faran del seu art un viarany cap a la llibertat."

" La cultura anarquista" de Ferran Aisa. Capítol: Dinamita cerebral.