Trilogia de Nova York III. L'orgull de l'arquitecte

Màgia, encís, somni, fantasia, imaginació..... Un relat que destaca front els altres dos, però que sense els altres dos potser no impactaria tant.

En els altres dos he sentit de nou la sensació de petitesa, d'estar en un món massa immens per les persones, de trobar-me al bell mig d'una paisatge no creat "a l'escala dels homes", però en aquest relat m'ha semblat que la ciutat estenia una mà cap el visitant. M'ha fet recordar que és una ciutat, plena d'ànimes, una ciutat que malgrat ser enorme i impressionant, amb les llums i els sons, també té una vessant humana, també vol fer entendre que és obra de les persones, que també és capaç d'abraçar amb braços gegantins, el visitant .

Una trilogia francament digna de ser llegida. Una trilogia perfectament escrita, amb un gran domini de les lletres.

Neret, m'he de treure el barret davant de la teva trilogia. I el deixo estèsa terra, als teus peus.

Salz.

Aquest últim capítol té un encant especial: el trobament amb una persona del país. Una persona gran , que com és costum, ens deleïta amb una de les seves històries (que tot i ser en anglès...) mai saps ben bé si creure't o si fer la vista grossa...

jejeje. Però també està bé la manera com ho has enfocat. Sempre guiant-te amb el que veuen els teus ulls. Amb el paissatge que se't presenta davant. Amb l'espectacle que els teus ulls tenen oportunitat de veure... llums, ponts, precioses postes de Sol, l'horitzó, la línia del cel... bufffff, imatges encantadores!!!

jejeje, apa! ciao!!!
Gemm@

Et faig un comentari dels tres relats que componen la trilogia, perque me'ls he llegit tots tres seguits.

D'entrada, et diré que sóc un autèntic enamorat de Nova York. Hi he estat tres vegades i sé que hi tornaré, segur. De manera que, per aquesta banda, em tenies guanyat abans de començar.

El que passa és que, després, m'ha guanyat la teva prosa. Cada un dels relats m'ha agradat més que l'anterior. Potser perquè el primer és la descripció de la sensació que més o menys hem tingut tots la priemra vegada que ens hem plantat a Times Square, mentre que els altres tenen aquest aire de realisme màgic que els fa encara més interessants i aconseguits.

Jo, que sempre intento fer alguna crítica positiva per ajudar a millorar a l'autor, t'he de dir que no tinc res a dir en cap dels relats que t'he llegit fins ara.

Escrius molt i molt bé, company. Et seguiré llegint

hola neret
primer moltes gràcies pel teu comentari en relació a la meva petita hist``oria de nova york
també comentar-te que he llegit la trilogía i que ´ha encantat
sobretot quan parles del empire state, m´hi he identificat molt m´alegra veure que allà dalt has sentit coses similars a les que jo vaig sentir: les llums, la força bruta i la èpica de la ciutat etc
en fi, gràcies i fins ara

és una delicia.
En les dues primeres la sensació de petitesa de l'espectador està molt ben descrita.

No he estat mai però em fa la sensació que malgrat que la raó digui que tot aquell dispendi d'energia és excessiu, odiós, irracional i inútil, un cop allí, et deus sentir tan petit i miserable que irracionalment no pots més que admirar i humiliar-te.
Com a mínim això m'has transmès amb el relat.
I aquesta part, amb el seu punt de fantasia també m'ha semblat molt entranyable. Potser és la que ens dona l'escala humana de la ciutat.
Molt ben trenades les idees...

M'ha encantat, Neret. Molt.
Escrius molt bé.

Segueix així, noi! (bé, o segueix com vulguis, tu!) ;-)

Tres històries diferents que tenen en comú Nova York...molt ben escrites, la ciutat descrita amb moltíssima classe, amb sentiments, amb fets històrics (no he comprovat el que dius del pont de Brooklyn, però suposo que és veritat)..
Potser hi ha alguna frase que hagués escrit d'una altra manera, o hagués utilitzat una altra paraula...però no es pot estar d'acord en tot.

Felicitats! i molt bon 2005!

moher

però ara, després de llegir la tercera tot seguit de la segona, celebro la meva distracció, doncs penso que la teva trilogia es mereix una lectura ininterrompuda.

Et felicito de debó!

Brumari

De tota manera Nova York és digna d'un escrit com el que tu has fet.

Per cert que a mi també m'ha agradat Pa negre i m'agrada la Trilogia de Nova York de Paul Auster i sóc una fan d'Akira Kurosava, el director de Els set samurais (la pel·li és molt bona)

Mare meva! Això és realitat o ficció? Vull dir, la trilogia està basada en experiències reals o t'ho inventes tot? Per què has estat a Nova York, no? Jo em pensava que feies descripció d'unes impressions rebudes en aquella gegantina ciutat, però ara... m'has deixar ben sorpresa, de debò! M'ha agradat molt!