Trilogia de Nova York - I. Un àtom de llum

m'ha entrat nostàñgia perquè feia temps que no et llegia i m'he trobat amb aquest relat. Per tractar-se només d'una descripció té prou força com per enganxar a l'autor fins al final :) Aquest és un mèrit molt gran, sobretot perquè a mi m costa molt tenir interès en descripcions.

Pel que fa al que han comentat per aqui avall, jo crec que no fa falta demanar explicacions a ningú. Si l'has agafat prestat el títol jo trobo que l'has sabut fer conjuntar amb el títol. I si no, no series el primer que se li ocorre algo que per circumstàncies cronològiques ja està inventat.

Ens veiem!

vaporosa XD

remet a Paul Auster de forma massa directa, t'he llegit. Després, però, penso que has manllevat el títol de forma massa gratuïta. És a dir, que podies haver dir d'on el treies, i hauries quedat com un senyor. El no fer-ho et situa en una posició ambígua.
El text, després, tampoc no sembla que remeti a l'autor. En fi, errors els fem tots...

T'he llegit perquè el títol m'ha recordat al Paul Auster, i m'ho he passat molt bé llegint el teu relat. Molt sensitiva la narració i amb tocs de la nova narrativa nord-americana. Un plaer.

M'ha fet molta gràcia trobar aquesta trilogia. L'agost passat vaig estar a New York, per primera vegada. Encara em sembla que els dies que hi vaig passar van ser només producte de la imaginació.

M'ha agradat molt aquest escrit sobre Times Square. Molt encertat el títol "un àtom de llum". Així com la descripció que fas. Ben bé que es veu com el centre del món on hom se sent perdut i descolocat, engolit per les llums.

Bon relat!

Una abraçadota.

Salz.

P.S. Bona biografia!

personal d'un triangle impactant comés Times Square. Molt ben escrit on ens fas sentir com si allí mateix hi fossim.

Arribo tard al Coment, però arribo. A dins del mar no hem de tenir mai pressa per arrribar a lloc, només hem de posar el rumb adequat, i tranquilament deixar passar les hores observant la natura.

OhCapità.

Un àtom de llun enmig de la gran multitud que omple els carrers i places de Nova York. Entre milers de llums, de lletreros, de moviment...

Vaig aseguir amb els altres dos...
;)

M'ha agradat. M'agraden molt les descripcions, però no com a simples inventaris de qualificatius, sinó amb imatges tan ben trobades com les teves (això de veure els sorolls i sentir les llums ha estat molt bé). He de reconèixer que no t'havia llegit, però arrel dels teus comentaris t'he descobert. I m'ha agradat.

però Nova York no m'ha cridat mai l'atenció, fins ara. He volgut ser-hi i vure-la...
No sé quants anys tens, però si ets més xic que jo, quan sigui gran, jo vull tenir la teva edat...

Gràcies pel comentari

Thalassa

Porto molts dies desaparegut.....estic escrivint des de la biblioteca! Imagina't!
Impactant el teu relat, molt ben escrit i amb comparacions molt ben trobades. ..felicitats!
Deixa'm felicitar-te també per les noves cançons de la biografia...la primera no la conec però les altres dues són curioses.
De llibres no coincidim massa...ara estic llegint Martian chronicles...i tela!! hi ha gent ben boja pel món!

Apa noi...cuida't!

moher

Hola:
Descrius molt bè, l'estil robotisat de Nova Yort,
semble que la gent es mogui, segons las senyals lluminosas dels cartells de publicitat.

Ho descrius molt bé (2)
Espero la continuació(2).

Tot parescut en el comentari de brumari, és ppura casualitat. D'acord, últimament tinc una falta d'originalitat!

Tot i això, tenim raó en les dues coses!!!

Jo vull viure una sensació així, fa temps que penso en un viatge a Nova York (fa temps que penso en molts viatges). Descrius al sensació abrumadora del caos urbà d'una metropolis com aquesta d'una manera molt realista i aclaridora, eleaborada. Jo crec que m'hi sentiria bé i tot, si és així.

Biel.

Ho descrius molt bé.
Espero la continuació.

Brumari