TRIC-TRAC (1r acte)

Sí, ja recordo aquest poema, crec que abans es titulava "catric-catrac". Planteges una escena amb alts nivells d'erotisme, en un indret que a priori podria no semblar el més adient per a un encontre sexual, però ja sabem que l'estacions són lloc d'encontre... Fas volar la imaginació...

No vol dir res!, que estigui recollida aquesta expressió com a genuïnament catalana. Una bona part del vocabulari català és d'influència castellana. Els Castellans encara l'allarguen més. La puta madre que te pario!. En català tenim expressions com ara: El Déu que et va pair, la mare que et va covar. Crec que tot a vingut pel fet que has dit que era una expressió nostrada. Nostrada en el sentit d'exclusivitat... Salut!

https://books.google.es/books?id=j3Qp3BoJXq0C&pg=PA594&lpg=PA594&dq=frases+fetes.+la+mare+que+la+va&source=bl&ots=UG5zMj8LYS&sig=ACfU3U0bmJuwhJEDwJo9hU55kmehWfvsFw&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiw9cfyq4PqAhU1AGMBHbWeBU8Q6AEwAXoECAkQAQ#v=onepage&q=frases%20fetes.%20la%20mare%20que%20la%20va&f=false

Si!, justa la fusta, un flaix d’una sensació. Tot s'esdevé en moment, però aquest poema potser que tingui un segon acte. Tot depen si estic obert a explicar les intimitats... Un plaer tornar a llegir-te, Aleix.

Sí, crec que havia llegit fa un temps aquest poema. M’alegra tornar-lo a llegir i m’alegra poder-te dir que és el flaix d’una sensació. Originalitat i creativitat. Una forta abraçada, Nil.
Aleix

Gràcies Eric pel teu comentari. He cercat que vol dir " subtext", és un mot anglès... Que defineix molt bé la meva poesia. Ara estic plantant la sement d'un nou poema, d'un Sant Sebastià Màrtir que és el patró dels gais. M'està portant molta feina.... Dir tant en tan poc espai és complicat... Salut, Nil.

Una de les coses que més m'agrada de la literatura, i fins i tot podria dir, de l'art en general, és el subtext.
És sublim la manera en la qual arribes a transmetre tot un conjunt d'imatges i pensaments d'aquests personatges utilitzant únicament l'acció exposada.

Enhorabona

Grans mercès Sebastià pel teu meditat comentari. Em plau molt que hagis captat l'essència del poema i que a través d'ell t'hagis ficat dins la meva pell, bo i sentint aquesta experiència viscuda meva. Ara estic escrivint un que em durà molta feina, puix que són tantes les coses que vull dir que em resulta dolorós haver de sacrificar imatges i fets, per tal de que el poema quedí lo més concís possible. Però com sempre...ho aconseguiré! Nil.

Benvolgut Nil,
Tot i que amb una mica de retard, no me'n puc estar de comentar el teu nou poema. Una vegada més, em sorprèn la teva capacitat per anar suggerint històries només amb algunes pinzellades. Tant és així que els teus poemes són com una mena d'interruptor que encén tot de llums i vivències en qui ho llegeix. No m'he trobat mai en aquesta situació que expliques, però sí que m'has fet posar la pell de gallina recordant situacions en què el cor i el cap et van a cent per hora només pensant en allò que pot passar. I aquesta és una de les gràcies del poema i una de les habilitats del poeta que el sap escriure. Perquè costa --jo no ho sabria fer-- crear tot aquest univers de vivències i fer que el mateix lector acabi de desenvolupar el poema fent servir la seva imaginació i les seves experiències personals. Com crec que ja t'he dit, els teus poemes fan l'efecte del perfum, de les olors, de les sensacions, que en un instant en transporten cap a un munt d'altres universos. Per la resta, em causa admiració el teu sentit del ritme tant dintre del vers com en el conjunt del poema, tant pel que fa al ritme "musical" de la composició com també al ritme "d'acció" i de "sensacions" que brollen en tot el que escrius. Una vegada més, com sempre, felicitats.

Gràcies Pallars, ras i curt dius molt en poques paraules.... Perquè no sé si gosaré explicar el segon acte, no pas perquè sigui libidinós, sinó perquè a partir d'aquell moment s'esdevenen coses que no les aprens fins que no et passen. Per això el relat té aquest bon acabament.... Val més ésser previngut. Nil.

Una situació eròtica ben portada que deixa el lector un gran marge d'interpretació. Tot queda a l'aire... Bé, que cadascú prengui d'aquest final obert, i mai millor dit, la part que li sembli oportuna.
Salutacions.

Hola Aurora, agraeixo el teu comentari, perquè tot i que ja no publiques a relats en català, sé que estàs molt ocupada amb les teves necessàries cròniques setmanal de caire reivindicatiu i patriòtic. A més com t'he dit sempre, no només estan magníficament escrites sinó que també de com les recites, de meravella!, de debò. En certa manera tu i jo, tenim en comú, també altres relataires, aquesta cosa underground de dir les coses sense censura. Em dius que el meu poema hi empro mots que es presten al joc del doble sentit. Hi ressaltes dues paraules: TREMPAR i INFLAR, celebro la teva percepció d'artista. Però jo encara hi afegiria:con CORREGUTS, BOCA d'urinari, ARRAMBAT, PAM i mig, i oCRRÒER. Així com també mostres curiositat per la continuïtat del poema... Ara com ara, com diu l senyor Garcia si fem cas del recurs de les el·lipsis que vaig posar, el poema en si restà obert a un pròxim fantasiejar. Gràcies, Nil. Ah! avui he començat un altre poma, que va sobre un sant, que no sóc pas jo...

sempre comporta una sorpresa. Hom se pregunta què ens oferiràs en cada ocasió. En aquest cas, es tracta d'una situació que, de per si, ( en un lavabo d'homes), obre moltes possibilitats des del punt de vista eròtic. Sí, a més a més, l'home que està al teu costat té un aspecte morbós i porta una sivella amb el número 69, l'expectativa de que passi alguna cosa especial és alta. S'haurà de veure la segona part.

El llenguatge està molt bon trobat, amb dobles sentits ( trempat, inflat) que donen al escrit una especial toc de lubricitat. Sempre m'agrada l'interès que poses en escriure el millor possible. Gràcies.

Gràcies jomagi per comentar...Perquè em fa l'efecte que aquest cop, pel tema que hi toco, a molts els hi fa cosa opinar... Jo vaig treballar una temporada com a monitor-dinamitzador d'un hort urbà que vaig preparar jo mateix, dos containers grans de runa, vidres, ferros...vaig treure i tot a cop d'aixada! Entre els que em venien a plantar tota mena de verdures hi havia disminuïts intel·lectuals com la teva filla i una que anava amb cadira de rodes. Vaig ésser molt feliç, quan venies, de lluny ja em saludaven...m'estimaven molt i jo també a n'ells... gràcies per traspassar el meu petonet a la Patricia. Nil.

.... Els teus escrits emboiren sensacions... quelcom superb, directe i clarament ple d'objectivat vivencial.
***La Patrícia ha rebut el teu beset. Gràcies. Una abraçada.

Hola Sr Garcia! Jo fins que em va sortir pel al pit, sempre havia fet servir la paraula: hòmens, torcar, polit (guapet), en occità és igual... . que són paraules per banda de la mare. Però després per l'entorn català oriental és vaig anar utilitzant-les menys. Al poema dic "homes", per qüestió de la llargada del vers. Si!, el poema queda en suspens i amb bon acabament encara que no tingui continuïtat. De fet en té, però ja vore'm si el relataré...Perquè encara que publico amb un pseudònim, A vegades tinc el dubte desi faig bé obrint-me massa...No voldria pas que em titllessin de persona obsessionada en venures libidinoses. Explicar el que passa en el segon acte, em cal una bona dosi d'enginy...Perquè no només he de procurar, com faig sempre, no caure en la barroeria, sinó que també que l'argument tingui interès, que emocioni al lector...Quan escric estic molt condicionat: la llargada dels versos, mantenir sempre la finesa i el bon gust, però alhora ésser profundament lúbric, concís també, i sobretot no inventar res! Em considero, com els pintors, un hiperrealista de la poesia. Mercès, Nil.

Atlantis, gràcies pel teu amable comentari. Però he fer-te veure que vas mal fixada amb tric-trac, no és pa sel d'un tren, sinó el de la sivella. Si tenies ganes de sentir: Piiií-piiií!, txuf-txuf, que si que és el d'un tren, et recomano el meu poema, dels primers, UN TREN ANOMENAT DESIG.

El desig es pot despertar per qualsevol sentit o per tots alhora. Sembla que el relat té continuació, però si no en tingués ja estaria bé, les el·lipsis sempre són un bon recurs, la cosa queda com flotant a l'aire i ens quedem amb la mateixa sensació d'irrealitat que no es conforma a ser-ho que sembla que tingui el protagonista.

M'agrada que usis la paraula "hòmens" a la introducció, encara que al text diguis "homes". Interessant el que diu el diccionari sobre la paraula "tocom", es veu que és fruit d'un malentès.

Com sempre la descripció d'una situació ben explicada, perquè no només és l'entorn, sinó les olors, el tric-trac del tren, la mirada i la sensació de sorpresa i incertesa alhora la que sents llegint-te.

Gràcies per passar pel meu poema. Vol ser una reafirmació de que definitivament estàs sola i que ets tu qui has de fer el teu camí.

Cuida’t i una abraçada

Gràcies Neus i Perla de Vellut. Em plau molt que estigueu ansiosos per saber que s'esdevé en el segon acte. Em fa gràcia que us agradi el gir: "un núm.69 trempat al foc" suposo que heu captat el doble sentit? Perquè trempar a més a més de voler dir dallonses...Trempar també vol dir donar (a l'acer, al cristall, etc.) el punt de duresa i elasticitat que necessiten per a certs usos. Salut, Nil.

Una descripció inèdita, on gaudeixes de l'entorn del lavabo del tren, amb aquell moro que passa, i olores el seu perfum. Molt especial a l'hora de descriure tota la vessant de la libidinositat. El 69 trempat al foc,és el toc descriptiu que impera en tota la trama. És que crida l'atenció... Les paraules monosíl-labes són tan especialment rigoroses per a percebre un ritme tan dolç en el poema, que fan sentir-ho dins. Salut. PERLA DE VELLUT

Jajaja, molt bo. M'ha agradat com el protagonista es troba en una incòmoda situació o no? M'ha encantat : "69 trempat al foc."
Suposo que hauré d'esperar al segon acte, per tal, saber que passarà .
Salutacions,
Neus