Cercador


Llista categories

Tres sorpreses, tres. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
Un cop vaig estar a punt de partir-me un queixal, mossegant amb força la fava seca del tortell de Sant Antoni que a casa compraven quan jo era petit. De fet no ens entusiasmava, el tortell de pasta de brioix amb massapà, i el que menjàvem els diumenges i demés festius —diada de Reis inclosa— era de pasta fullada amb nata... Però ja n’hi ha prou; no vull seguir alimentant la nostàlgia.

Suposo que haurà estat deturar-me a mirar l’aparador del forn-pastisseria de sota casa, com faig sempre que surto, el que m’ha remogut la memòria. I no pas per veure tortells, que avui no n’hi havia, sinó aquestes rosquilles d’anís tan bones, que no tornaré a comprar perquè ahir me’n vaig endur una lliura, amb intenció de tenir-ne per uns quants dies, i al vespre ja no me’n quedaven: quan més vell sóc, més llaminer i més golafre. Recordo que el primer cop que en vaig veure em va estranyar que haguessin retolat "rotllets" en comptes de "rosquilles", però de seguida vaig trobar l’explicació: a València hi ha uns bastonets de pa, semblants als grissins italians, que en diuen rosquilletes, i no devien voler que hi hagués confusió entre ambdós productes. Són bojos, aquests valencians —que diria l’Obèlix—, anomenant rosquilletes aquests bastonets ben rectes.

De vegades penso que no m’hauria de crucificar, privant-me d’allò que em ve de gust. Al cap i a la fi, arterioescleròtic com estic, amb un stent carotidi i tres coronaris —uns quants més i podrien dir-me "l’home biònic", parafrasejant el títol d’una sèrie televisiva dels anys setanta—, ja no ve d’una rosquilla. I, atès que tots hem de morir, preferiria que aquest destí inexorable s’acomplís sense avís previ i em trobés afartant-me com un lladre, abans que amb cara de pomes agres.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXXXV i consta de 300 paraules —entre elles "destí", però no "sorpresa", "sorprenent" ni el verb "sorprendre"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Bon relat[Ofensiu]
    MariaM | 06-01-2023 | Valoració: 10

    Quines temptacions ens presenta la vida.... cuida't, si us plau!
    MariaM

  • Petits vicis[Ofensiu]
    Marina i punt | 14-12-2022

    Hem de trobar l'equilibri. No cal estar-se'n d'allò que tant ens fa gaudir però sense perdre el cap, oi?
    De tota manera et puc entendre perfectament perquè, encara queno sóc llaminera, jo perdo l'oremus amb les olives. Què hi farem, petits (o grans) vicis!

    Salutacions

  • Endrapar...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 14-12-2022

    pels descosits sense cap mirament, no sé si es gaire bona idea, tot i que renunciar-hi tampoc. Els plaers també donant sentit a la vida, però abusar-ne en treuen la qualitat.

    Tot i això, Ummm quin plaer menjar.

    Salutacions Joan.

    Rosa.

  • Llaminer[Ofensiu]
    Prou bé | 14-12-2022

    Però no siguis golafre! Cuida't de les fartaneres! Mira per la teva salut! Et volem a RC i poder seguir llegin-te!
    AMB total cordialitat

  • On s'ha de signar...[Ofensiu]
    llpages | 14-12-2022 | Valoració: 10

    per morir com tu desitges? Els excesos, i la gula n'és pecat capital, no són bons. Però estar-se d'una llaminadura de manera sostinguda amarga l'existència i, ben segur, escurça la vida per una ànima sense al·licients. El millor és anar tastant les "rosquilles" molt de tant en tant, que quan t'aturis de cruspir-te'n mitja lliura, les ganes de seguir les reservis per a la propera ocasió. Així guanyaràs en salut i en virtut, hahaha!
    PD: els concursos i els premis no m'atrauen gens; el meu gran premi són els vostres comentaris, que em permeten contactar amb gent tan trempada com tu. Gràcies, Joan!

l´Autor

Joan Colom

305 Relats

802 Comentaris

90919 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >