Cercador
Trencadissa
Un relat de: AtlantisVinc d’una nissaga en que totes les dones es diuen Montserrat: la mare l’àvia, la besàvia, la rebesàvia... fins a comptar diverses generacions. Jo mateixa me’n dic. No sé si és perquè el nom té màgia o per ser un símbol important per a Catalunya.
Tret del nom no m’hi assemblo gens. És com si a mi també m’haguessin modelat amb una serra. Tal com a la muntanya. Diferent.
No faig cap de les coses que esperaven de mi. No he estudiat cap carrera, no m’he casat de blanc i visc amb una noia en una casa de camp, em dedico a l’espectacle.
Tot el que faig i soc ha provocat un gran rebombori a la meva família, formada per dones lletrades i intel·lectuals però d’esperit conservador.
Em costa que m’acceptin, però el què mes em dol és la incomprensió de la mare, que sempre opina que el que faig és per fer-li mal i perquè no l’estimo. No té res a veure. Jo me l’estimo molt, però tinc una necessitat vital de sentir-me jo mateixa. Cada vegada que parlem (amb la mare) acabem les dues plorant. Entenc que li costi d’acceptar-me però no puc renunciar a ser jo i actuar com penso.
No sé que pensarà de la decisió de no posar-li el nom de Montserrat a la filla que espero. Però per no trencar del tot la tradició, li posaré Muntanya.
*presentat al repte clàssic: MONTSERRAT. (l'he allargat una mica)
Comentaris
-
La màgia del nom[Ofensiu]Janes XVII | 11-06-2023
La noia de la trencadissa viu en mon de nom màgic. Guarda'l
Es digui Montserrat o Muntanya, llegeix, si ho vols, Llegenda Serrada. Gràcies -
Món, Puig[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 23-05-2023 | Valoració: 10
Muntanyes, dones que es diguin Muntanya, no en conec cap. Sí que en conec que es diuen Món (de la Mare de Déu del Món) o Puig (de la Mare de Déu del Puig, a Sant Celoni). Però és igual; si la filla es diu Muntanya, benvinguda sigui, peti qui peti! Sempre preferiré aquest nom a les Zoes, Bridneys o els cinquanta mil noms estranys que corren per aquests verals. Una forta abraçada.
Aleix
-
"Tot té arreglo "[Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 23-05-2023
"tot té arreglo", que diem sovint. Sempre és difícil salvar l'escull de la diferència entre generacions, però sóc dels que pensen que malgrat cap solució és perfecte,tot té remei.
Molta sort en les teves decisions que intueixo força difícils.
Cordialment -
Rebombori [Ofensiu]Joan G. Pons | 23-05-2023 | Valoració: 10
Relat molt interessant. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat.
Salutacions. -
Trencar amb la norma[Ofensiu]Saladina | 19-05-2023 | Valoració: 10
M’ha agradar molt la manera en que relates la valentia de mostrar-se un tal com. És un relat que ben segur molta gent s’hi veu reflectit amb alguna part, i això me pareix molt bonic.
-
Dona assenyalada[Ofensiu]Nil de Castell-Ruf | 16-05-2023
A Catalunya fa segles que vàrem deixar de tenir reis i això ha comportat que en menor mesura que aquesta responsabilitat monàrquica recaigués en les pubilles i els hereus. Néixer cabaler o cabalera et donava amplitud de decisió pròpia. Ja no havies de dormir en el llit de l'àvia que havia pertangut a la rebesavis. Ni tampoc dir-te Elisenda com totes les generacions de dones del mas, ni cercar un hereu ferreny amb terres,...Aquesta Montserrat ha estat esborrajada i dona assenyalada per haver decidit ésser com vol....Muntanya és dirà la filla que duu al ventre? Al net li podrien posar Roc i si és nena Molsa. Un relat que remou la consciència i en el qual ens sentim tots implicats i en certa manera reflectits. Hem nascut per s édser lliures.... Avant!
-
SI FA O NO FA[Ofensiu]Fidel Gangonells i Borràs | 15-05-2023
Atlantis,
M'assec entre els coixins que han posat els anteriors comentaristes. Crec que dibuixes bé (realitat o ficció, tant se val perquè parlem de poesia) una situació ben comuna: el desig d'afirmació del JO de cadascú.
Afegeixo: una afirmació del JO a voltes controvertida, atès que pot néixer d'una veritat interna inqüestionable o d'una voluntat de marcar diferències amb els qui ens han precedit. Bé, diferències però no del tot: al cap i a la fi, Montserrat és una muntanya.
Salutacions,
Fidel Gangonells
-
Montserrat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 14-05-2023 | Valoració: 10
Cadascú pensa com és. Realment és un relat que diu la decisió que opina la protagonista. Si li posa Muntanya ja no es diu, Montserrat.
Bon relat, Atlantis.
Cordialment. -
Trencar és, a vegades, necessari[Ofensiu]Aljezurful | 14-05-2023
La importancia de ser qui un és. Curt i bon relat amb un rerefons que ha suposat un patir per molts. I donaria per més.
Hi ha un munt de gent al mon que ha acabat sent el que volien els altres (o encara pitjor! que no s'han plantejat mai qui eren o qui volien ser): metges, notaris, arquitectes, enginyers, homosexuals en vides d'heterosexuals, artistes fent d'advocats, filòlegs de cor que han acabat sent farmacèutics per seguir amb el negoci familiar, gent casada amb qui no volia, pagesos que volien ser mestres, mestres que volien ser pagesos, gent que viu al barri de sempre i voldria viure lluny.... Molts ho han portat com han pogut, alguns fins i tot han intentat ser feliços en un mon que anava a la seva contra i d'altres han estat infeliços del tot i han fet infeliços a qui els rodejaven.
Cal ser qui som i fer el que sentim, encara que ens plori la mare. Cal viure la nostra vida, no la seva.
I no parlem dels/les manipuladors/es que, de canviar vides en saben un munt.
Ja ho cantava la Gloria Gaynor en el seu "I am what I am" que després s'ha convertit en mite de molts col.lectius però que parla de molts altres també.
(Una curiositat: El meu pare es diu Joan, com l'avi, com el besavi i el rebesavi i encara més enllà. Els meus pares varen decidir trencar la tradició, no pas per fastidiar si no per què hi havia un altre nom que els hi agradava més. A l'àvia això no li va agradar gens... i destins del mon, un servidor, que no es diu Joan, va neixer el dia de Sant Joan)
-
Complet[Ofensiu]Prou bé | 14-05-2023
El relat és completa amb algun afegit que l'enriqueix.
Com si la tingués al meu davant explicant-me tot...
Amb total cordialitat -
Una bona presentació...[Ofensiu]llpages | 14-05-2023 | Valoració: 10
de la, sovint, difícil relació entre mare i filla. Un text que podria ser real en un munt de casos. Mare i filla entestades en les seves conviccions, no hi ha cap intent d'apropament per cap de les dues bandes, i això és així quasi bé sempre que hi ha aquest conflicte. Malgrat tot, estic convençut que quan neixi la criatura, no es trancarà del tot la relació, per més malmesa que sembli. Ben escrit, Atlantis!
-
Ser un mateix....[Ofensiu]Rosa Gubau | 13-05-2023
no és qüestió de rebel.lia, és el que sempre hauria de prevaldre malgrat l'opinió o el desacord de qualsevol persona, sigui propera o llunyana. Ben trobat aquest final, qui no està content és perquè no vol. Un terme mitjà, que potser pot ajudar. La protagonista ja hi ha posat de la seva part.
Bon relat Atlantis.
Rosa.
Valoració mitja: 10
l´Autor
171 Relats
1472 Comentaris
112240 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92