Tots en tenim alguna

Un relat de: TerricheT
Tots en tenim alguna

A la comunitat solem comentar-ho quan parlem de l’Eva, la veïna del segon; diuen que fa tot l’efecte de viure als núvols. Personalment, crec tan sols que és feliç.
Quan tot sovint convida amics a sopar, ella sempre compta amb mi. Accepto encantada, cuina molt bé! Baixo a casa seva abans que no arribi cap invitat i l’ajudo a parar taula sense amoïnar-la gens als fogons si no em reclama. Frueixo amb aquestes reunions i els convidats mai no m’han fet sentir estranya en aquella colla tan heterogènia que sol encetar converses desbordants. Són personatges de tota mena; artistes plàstics, literats, pensadors, un capellà roig i fins a un jove empleat de banca que la ronda. Per no anar-hi sola, sempre baixo acompanyada del veí de l’àtic, amb qui està encantada de compartir estones de conversa en privat. El veí un dia li va dir que la duria a fer un tomb fins a la lluna, però ell ronda els vuitanta; poc li falta. Allò ho havia de dir en sentit metafòric. Ans al contrari, allò encara afalaga més a l'Eva.
Fa poc els dos van marxar uns dies a voltar món, digueren. Quan van tornar, ella estava més xerraire que d'habitud. No sé si les seves arrels caribenyes tenen res a veure. Tanmateix, si ja era somiadora abans, amb les experiències d'aquella excursió, semblava viure més encantada. Em deia que el Daniel, el veí de l'àtic, també m’hauria de dur a veure la cara oculta de la lluna —És una cosa genial! —em digué ella.
Ho vaig comentar amb ell, i em va dir que no em calia aquell viatge. —Tu toques massa de peus a terra —va afirmar rotund—. Tot i això, a tu et tinc reservada una altra tasca —va reblar, per afegir que somiadores com l’Eva anaven buscades al seu món.
Ves a saber on rau el seu món! Vaig pensar.
I se la veu tan feliç, que en el fons no ho nego; desitjaria ser com ella per viure les meves quimeres. A qui no li agrada fer realitat els somnis?, d’il·lusions, tots en tenim alguna!


Comentaris

  • Enveja sana[Ofensiu]
    Montseblanc | 04-03-2022

    Per somiar, no hi ha límit d'edat. Entre somiadors es reconeixen, com al teu relat. I entren al joc, que els que toquen més de peus a terra no poden entendre. Com diu el títol del relat "Tots en tenim alguna" i potser l'envegem i tot.

  • Quina sort![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 02-03-2022

    Gràcies pels teus comentaris, TerricheT.
    Quina sort, la de la teva Eva, vuitanta anys i anar fent realitat els somnis. O potser: vivint entre la vigília i el somni?
    Fins al proper relat!

  • Doncs jo, no[Ofensiu]
    kefas | 15-02-2022


    No en tinc cap de veïna així, lliure somniadora i que em convidi a sopars amb pensadores i artistes. De fet, el meu somni és que algun dia en tingui alguna, però ho veig difícil, tant com que el meu relat arribi a la final. Ja m'ho han dit, escric per estimular l'admiració, no per guanyar premis. Per cert, et felicito pel que vares guanyar merescudament.

  • Molt ...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 15-02-2022 | Valoració: 10

    ... tendre, arriba al cor. La comprensió pot aflorir a un nivell sentimental, llegin-te. Felicitats pel relat.

  • una o dues[Ofensiu]
    marialluïsa | 14-02-2022 | Valoració: 10


    Una veïna molt peculiar, i un bloc variat.
    Sembla que entre els uns i els altres, els somiadors i els qui toquen de peus a terra, l'estructura es manté prou equilibrada.
    Molt bona proposta!

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament, entra a concurs.


    Gràcies per participar.


    Comissió XII Concurs ARC de microrelats

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de TerricheT

TerricheT

13 Relats

98 Comentaris

7743 Lectures

Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:
La fantasia és la música dels sentits, la realitat és la música del desconcert.
El desconcert és l'orquestra del caos, en el caos trobarem la melodia.


Sigues fantàstic, amic meu.
B.L.

Moltes vegades, els meus relats cerquen un cert aire de la mitologia, i si pot ser, la nostrada.


El meu nom l'he triat per fer homenatge a l'autor de fantasia Terry Pratchett, creador del MónDisc. No el llegiu terriche-T és TerricheT, tot seguit. La T majúscula final és sols una imatge que tanca el cercle, com el seu Món Disc.