Temps per viure

Un relat de: Magda Garcia
Donaré temps al cos. Per fer-se a la idea. No és conscient que el temps vola. Vaig complir setanta constatant-ho a la meva pell. Els vuitanta van ser transformadors. I ara que vaig pels noranta el meu cos i la meva ment continuen complementant-se. Sorprenentment. Potser el secret ha estat no donar-hi importància. Acceptar-ho amb plenitud. Arrugues. Canvis. Incorporar-los al meu ésser. Sense cap problema. He vist amigues transformant-se. Inflant zones. Succionant-ne d'altres. Moltes ja no hi són. Sense donar importància a l'edat, però sí al temps, encara sóc aquí. Ni que sigui només per un temps més. Tinc projectes que m’il•lusionen i vull viure.

Comentaris

  • El temps enllà [Ofensiu]
    Prou bé | 04-03-2023

    Em sembla que no és una reflexió biogràfica, però és una bona reflexió sobre una actitud positiva davant del pas dels anys.
    Jo sí que ja sóc gran i sento que no em pesen els anys viscuts, però els que em queden s'escurcen molt ràpidament i no m'agrada. A mi m'agrada viure!
    Amb total cordialitat

  • no sempre és fàcil[Ofensiu]
    Atlantis | 24-02-2023

    No sempre es fàcil envellir, sobretot acceptar les limitacions de l'edat, depèn de cada u es mostra d'una manera o altra. Per això m'agrada aquest relat, sempre que estigui fet amb sinceritat, però també entenc els /les que els hi costa.

  • Més enllà de la vida.[Ofensiu]

    Jo estic a punt de fer els 60 amb una aparença de 50, sense fer cap mena de gimnàstica ni dieta. Fins ara no era conscient que per l'edat podria ésser avi. Però d'ençà fa un anys estic prenent consciència que tothom tard o d'hora ha de partir. Si he de fer o obres al pis em pregunto: valdrà la pena pels anys que em queden?, per posar-te un exemple....I és per això que em sorprèn la gent octogenària que es reforma la cuina, es canvia el sofà o se'n va de viatge a Egipte. Jo la veritat que temo més la vida que la mort. La mort la veig com una tornada a la casa espiritual, com un alliberament de les limitacions del cos. Llegir el teu relat m'ha estat un enriquiment, un coneixement nou d'algú que em porta anys d'experiència viscuda. Mercès. Nil

  • Acceptar-se i ...[Ofensiu]
    llpages | 22-02-2023 | Valoració: 10

    tenir projectes mentre cos i ànima ho permetin, aquest és el gran secret d'un vida plena. També és veritat que si la salut no acompanya (i molt sovint no t'ho deixen triar) tot és fa molt costa amunt, però l'actitud personal davant dels reptes és fonamental per reeixir en la vida. Un paràgraf breu però tan ple de pensaments positius que s'hauria d'emmarcar i rellegir-lo cada dia. Enhorabona, Magda!

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2023

    Hola, Magda: Gràcies per la teua amabilitat i el teu comentari al meu poema Epitafi al meu germà José Molero. M'alegre que t'haja agradat.
    Cordialment.

  • Acceptar els canvis. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 21-02-2023 | Valoració: 10

    Un relat que incita a pensar. Sí! La vida, en el pas del temps, hem d'adaptar-nos a passar totes les conseqüències que hi ha. L'edat més aviat ens transforma.
    Bon relat i enhorabona, Magda.
    Espere que te'n recordes de mi. Gràcies.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Missatge[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-02-2023 | Valoració: 10

    L'edat tal com la vida depèn de l'actitud. Saber acceptar el pas del temps i viure'l intensament fins l'últim dia és la millor que podem tenir.

    Enhorabona per aquest missatge i reflexió.

    Salutacions Magda.

    Rosa.

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

152 Relats

512 Comentaris

42466 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració.

També he obtingut el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.