Temps per viure

Em sembla que no és una reflexió biogràfica, però és una bona reflexió sobre una actitud positiva davant del pas dels anys.
Jo sí que ja sóc gran i sento que no em pesen els anys viscuts, però els que em queden s'escurcen molt ràpidament i no m'agrada. A mi m'agrada viure!
Amb total cordialitat

No sempre es fàcil envellir, sobretot acceptar les limitacions de l'edat, depèn de cada u es mostra d'una manera o altra. Per això m'agrada aquest relat, sempre que estigui fet amb sinceritat, però també entenc els /les que els hi costa.

Jo estic a punt de fer els 60 amb una aparença de 50, sense fer cap mena de gimnàstica ni dieta. Fins ara no era conscient que per l'edat podria ésser avi. Però d'ençà fa un anys estic prenent consciència que tothom tard o d'hora ha de partir. Si he de fer o obres al pis em pregunto: valdrà la pena pels anys que em queden?, per posar-te un exemple....I és per això que em sorprèn la gent octogenària que es reforma la cuina, es canvia el sofà o se'n va de viatge a Egipte. Jo la veritat que temo més la vida que la mort. La mort la veig com una tornada a la casa espiritual, com un alliberament de les limitacions del cos. Llegir el teu relat m'ha estat un enriquiment, un coneixement nou d'algú que em porta anys d'experiència viscuda. Mercès. Nil

tenir projectes mentre cos i ànima ho permetin, aquest és el gran secret d'un vida plena. També és veritat que si la salut no acompanya (i molt sovint no t'ho deixen triar) tot és fa molt costa amunt, però l'actitud personal davant dels reptes és fonamental per reeixir en la vida. Un paràgraf breu però tan ple de pensaments positius que s'hauria d'emmarcar i rellegir-lo cada dia. Enhorabona, Magda!

Hola, Magda: Gràcies per la teua amabilitat i el teu comentari al meu poema Epitafi al meu germà José Molero. M'alegre que t'haja agradat.
Cordialment.

Un relat que incita a pensar. Sí! La vida, en el pas del temps, hem d'adaptar-nos a passar totes les conseqüències que hi ha. L'edat més aviat ens transforma.
Bon relat i enhorabona, Magda.
Espere que te'n recordes de mi. Gràcies.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

L'edat tal com la vida depèn de l'actitud. Saber acceptar el pas del temps i viure'l intensament fins l'últim dia és la millor que podem tenir.

Enhorabona per aquest missatge i reflexió.

Salutacions Magda.

Rosa.