Temprar i trempar. [temps real de lectura: 1 minut]

A mi em fa gràcia la paraula "trempar", especialment.

Apart, el relat és simpàtic, tot i que algunes coses no les he entès. És que no sóc un geni en sinonímia, ¿sabeu?

Ens veurem per Relats. Salut!!

Estimat Joan,
Tens tota la raó. Tinc un diccionari molt i molt gruixut que dona només les definicions que t'he dit referent a temprar, trempar i temperar
Ara ho he buscat a Optimot i surt el que tu expliques perfectament.
Disculpa. De tota manera, de la discrepància sempre s'aprenen moltes coses.

Benvolguda Ginebreda, si busques en el diccionari descobriràs que "temperar", "temprar" i "trempar" tenen una línia de sinonímia en el terreny musical. D'altra banda, si busques en Google l'article "El clavecí ben temperat" el sortirà l'article de la Viquipèdia "El clavecí ben temprat".

Benvolgut Joan,
Un aclariment.
Afinar un instrument s'anomena temperar, no pas temprar. Temprar és sinònim de trempar, que té diferents accepcions, però cap relacionada amb els instruments (musicals).

SrGarcia m'ha honorat un cop més compareixent a la meva pàgina, alhora que m'ha xafat la guitarra incorporant totes les respostes al seu comentari, a menys d'un dia d'haver publicat el meu relat. Responent el seu dubte, "temprar" i "trempar" són intercanviables, per bé el primer s'utilitza més com a sinònim d'"afinar" o "temperar" (el clavicèmbal, clave o clavecí, en el nostre cas) i el segon en el sentit que ell apunta, que no és estrany al geni de Johann Sebastian: ultra compondre 1080 peces musicals, tocar l'orgue i dirigir el cor a l'esglèsia de Sant Tomàs de Leipzig, li feu set fills a Maria Bàrbara, la seva primera esposa, i tretze més a la seva segona, Anna Magdalena.

I, com que ja havia preparat una resposta amb les solucions de l'enigma i la manera de trobar-les, no me n'estaré de publicar-la:

La via ràpida per esbrinar qui era el segon Joseba rau en la segona oració "però també un teutó a qui li agradaven les consonants majúscules": JoSeBa. Si heu sabut veure Johann Sebastian Bach (1685-1750) darrere d'aquesta contracció, heu de seguir i llegir amb atenció "Ambdós estimaven la música i van morir als seixanta-cinc anys: el primer anant en la seva BMW 1000; el segon, en la seva BWV 1080". Tots sabreu que "BMW" és una marca d'automòvils i motos, aquestes darreres conegudes pel motor de dos cilindres en bóxer, però us pot estranyar que Bach es matés en una moto, per l'anacronisme evident i perquè "BWV" no és cap marca de motos. Si no sabeu què significa i ho busqueu a la Viquipèdia, s'us informarà que és el catàleg "Bach Werke Verzeichnis" de la obra coneguda de Bach; en concret, la BWV 1080 és la seva última composició "L'art de la fuga", inacabada. En el mateix article veureu que les composicions per a teclat estan inventariades entre la BWV 772 i la 994, valors entre els quals estan "una sèrie del 846 al 869" i "una altra del 870 al 893": així doncs, aquestes dues sèries o llibres són dos conjunts de 24 obres per a teclat. Buscant la primera a la Viquipèdia, la BWV 846, trobareu que és el "Preludi i fuga en do major... la primera parella de preludis i fugues del Llibre I del Teclat ben temperat". Les tres últimes paraules són un enllaç que us durà a un altre article: "El clavecí ben temprat". No us sona del títol, això de "temprat"?: efectivament, és una confirmació que esteu en el bon camí. L'article us informa que Bach va escriure una sèrie de vint-i-quatre preludis i fugues per a clavecí, cada parell en cadascuna de les tonalitats majors i menors, en 1722 (quan tenia trenta-set anys) i una altra sèrie en 1740 (quan en tenia cinquanta-cinc). Si ara torneu a l'article "Preludi i fuga en Do major, BWV 846", veureu que "la primera part del primer de la primera sèrie" es refereix al preludi d'aquesta peça, que és primer Preludi i fuga de la primera sèrie o llibre. En el penúltim apartat de l'article, "Altres versions i referents", hi posa "L'any 1859, Gounod va fer un arrenjament del preludi amb una veu de soprano sobre el text del Avemaria", amb dos errors: la data 1859 és inexacta, com veureu tot seguit, i "arrenjament" és incorrecte. "Gounod" és un enllaç que us portarà a l'article "Charles Gounod", que comença dient que va néixer a Paris en 1818 i segueix així: "Tot i ser principalment conegut per l'òpera Faust i per un Ave Maria que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi d'El clavecí ben temprat de J. S. Bach...". "Ave Maria" també és un enllaç que ens du a un article específic que data aquesta composició a 1853, cent trenta-un anys després que Bach completés el Llibre I del "Clavecí ben temprat". Ara que, si no ho heu pogut despatxar tal com us acabo d'explicar, haureu de passar a la via lenta.

La via lenta consisteix en seguir el camí invers: localitzar Johann Sebastian Bach i el Preludi núm. 1 en Do major del Llibre I d'"El clavecí ben temprat" a partir de l'"Ave Maria" de Charles Gounod, arribant al seu cognom per la seva semblança amb el cognom del protagonista d'un drama d'Alexandr Puixkin, portat als escenaris pel compositor Modest Mússorgski en 1968, amb l'òpera homònima "Borís Godunov". Ajudava també a trobar Gounod i la seva "Ave Maria" la referència a l'autor de l'altra "Ave Maria" coneguda pel gran públic: Franz Shubert, mort de sífilis en 1828, als trenta-un anys. Però, tornant a la semblança Godunov/Gounod, com podíeu localitzar Modest Mússorgski?: doncs com a membre de l'anomenat, a Rússia, "Grup dels Cinc", integrat a més per Alexandr Borodín, César Cui, Mili Balàkirev i Nicolai Rimski-Kórsakov, representants del moviment romàntic nacionalista en oposicíó al corrent més occidentalista liderat per Piotr I. Txaikovski. És clar que si no teníeu notícia d'aquest grup i se us en fot la música russa...

El llibret de l'òpera Boris Godunov està basada en l'obra de teatre escrita per Aleksandr Pushkin. D'aquí la meva errada.
L'única relació que veig entre trempar, temprar i el contingut de l'endevinalla és que la música de l'esmentat Joseba fa experimentar ereccions a determnades persones per la seva excelsitud. Vaja, semblant al reggaeton per a algunes altres. hahaha

Estimat Joan, m'agraden molt els reptes. Fins i tot, amb l'ajut de Google m'ha costat trobar les respostes.
Als meus alumnes els proposo reptes d'aquest tipus per trobar la temàtica d'algun treball que m'han de presentar.
El Joseba, o sigui el Johann Sebastian era fàcil, però trobar la relació de l'òpera Alexander Godunov amb el Charles Gounod, ja ha estat més complicat. Sort del Sr. Garcia.....

He de dir que he aprés moltes coses i això dels enigmes és una molt bona idea per animar les solitàries i aborrides vetllades de Nadal i altres festes.

Després d'una gimcama per Google em veig amb cor de respondre algunes preguntes:
!- Mussorgski.
2- Borís Godunov .
3- Charles Gounod .
4- Franz Peter Schubert.
5- Ave Maria.
6- Preludi N º 1 en Do major, BWV 846, del Llibre I de J.S. Bach “el clavecí ben temperat”.
7- Bach.
Perdoneu si m'erro.
Sempre és una satisfacció parlar amb un home tan pintoresc com vós.

El que no entenc és el títol: no veig cap relació entre afinar un piano i tenir la cigala com el mànec d'una aixada.