Cercador


Llista categories

Tanatologia. [temps real de lectura: 3 minuts]

Un relat de: Joan Colom
El Dr. Vives entrà per la part baixa de l'aula, s'adreçà cap a la taula de la capçalera, s'hi assegué de manera informal, de cara a les grades abarrotades d'estudiants, demanà silenci i començà la seva al·locució:

—Com a cada curs, dedicaré aquesta primera classe a fer una mica d'història, amb els antecedents de l'especialitat mèdica que avui ens ha congregat aquí: la Tanatologia. Suïssa va ser el primer país a permetre el suïcidi assistit i cal anar a les acaballes del segle XX, amb l'eclosió de moviments cívics en pro del dret a decidir sobre la pròpia mort, per trobar-nos el primer estat a despenalitzar l'eutanàsia activa: els Països Baixos, l'any 2000. També en el 2000, a Catalunya es va crear el Registre de Voluntats Anticipades. A Espanya, el cas de Ramón Sampedro, tetraplègic durant trenta anys a causa d'un accident, va posar la qüestió damunt la taula, però no va ser fins a 2021 que la Llei de Regulació de l'Eutanàsia va establir els requisits que s'havien de donar per autoritzar-la. Alguna pregunta? Sí, digues...

—Eren molt nombrosos, els casos d'eutanàsia, en els països on estava legalitzada?

—Doncs no, perquè la llei només acceptava atendre la sol·licitud d'eutanàsia en malalties terminals o gairebé. Just el contrari d'ara, que l'excepció són els pacients que, per prejudicis religiosos o per tenir una por patològica a la mort, fins i tot a una bona mort, prefereixen resignar-se a la incertesa d'una "mort natural". La transició d'una situació a l'altra ha tingut a veure amb la introducció a l'ensenyament obligatori de la Instrucció Vital Cognitiva, en el cas que ens ocupa per apaivagar l'ansietat que la idea de la mort suscita a causa d'un instint de supervivència hipertrofiat al llarg de mil·lennis de selecció natural, però sobretot amb l'avenç desequilibrat de les ciències mèdiques, que han dut l'esperança de vida fins als noranta-cinc però no han aconseguit garantir una acceptable qualitat de vida per a aquest llarg trajecte. Superant experiències fallides, ara tenim equips de tanatologia integrats per especialistes tanatòlegs i psicòlegs, per excloure sol·licitants immadurs o depressius. Quan acabem la classe, aquí mateix, a l'Hospital Universitari, tinc tres casos per atendre, ja avaluats positivament. Realment ens podem considerar afortunats de viure en un món on la gent no està condemnada a afrontar la mort que l'atzar els tingui reservada. No us sembla?

I unes rialles de complicitat s'estengueren per la graderia.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXVIII (tema: LA MORT), fora de concurs i consta de 400 paraules —cap d'elles "difunt", "funerari" ni "fúnebre"—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • La mort[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2024

    Morir, deixar-se morir, morir-se... Ho podem dir de moltes maneres i es pot fer de cop, a poc a poc, de bona O mala manera, per voluntat pròpia O aliena.... Però sempre és el mateix: deixar de ser per passar al no res o al no se sap que serà.
    Un bon relat que fa pensar.
    Amb total cordialitat

  • Un dubte[Ofensiu]
    llpages | 14-01-2024

    Quan escrius "Just el contrari d'ara, que l'excepció són els pacients que, per prejudicis religiosos o per tenir una por patològica a la mort, fins i tot a una bona mort, prefereixen resignar-se a la incertesa d'una "mort natural"", vols dir que no hi ha també incertesa en els que escullen l'eutanàsia? Això d'una bona mort suposo que implica un traspàs suau, sense patiment, però estic convençut que la processó va per dins en qualsevol cas. Un relat que fa reflexionar sobre un misteri que dubto que d'aclareixi mai. Enhorabona, Joan!

  • Un gran dilema...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-01-2024

    com tants altres, on fins i tot, el dret a morir més o menys dignament, no deixa de ser un conflicte d'interessos i creences arrelades d'uns quants.
    Un punt de vista que es correspon a una realitat ben acurada i amb una informació fidedigna. En tot cas, una llei, feixuga de resoldre.
    Un relat molt entenedor i ben escrit, que m'ha fet reflexionar sobre un tema tan vital i alhora delicat.

    Rosa.

l´Autor

Joan Colom

310 Relats

825 Comentaris

93293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >