Somiejant

Prou bé,
Volia que llegissis la meva nota respecte el poema de Noia Targarina perquè volia compartir amb tu el desafortunat comentari de Perla de Vellut sobre aquesta poesia. Fer ressò d'una actitud mesquina i deplorable cap al patiment d'una dona, espero que rectifiqui. Gràcies per contactar-me!

L’autora Noia Targarina ha escrit “Records de l’Òscar” en aquest web el dia 18 de febrer del 2022. Es tracta d’un poema per la pèrdua del seu fill, molt emotiu, en recomano la lectura. Et fiques a la pell de qui ha volgut escriure per canalitzar un dolor lacerant, i ho aconsegueix amb paraules senzilles i transmetent un sentiment de dolor que s’encomana.
A l’apartat de comentaris, trobo el següent:
“Pensament
PERLA DE VELLUT | 18-02-2022 | Valoració: 9
Un poema amb molta emoció pel teu Òscar. Li fas moltes voltes als records pel teu Òscar. Perfecciona i poleix els poemes abans de publicar-los.
I no publiques tants seguits, seguits. Que això no és correcte.
Salutacions.”

He clicat a l’opció “Ofensiu” amb la finalitat que l’editor/editora en revisin el contingut i obrin en conseqüència. És indecent que un lector aconselli de polir un text i recomani de no publicar-ne tants de seguits sobre la mateixa temàtica, titllant-lo d’incorrecte, mostrant-se del tot indiferent al dolor de qui es troba en una situació tan trasbalsadora. Tens el cor de pedra, Perla de Vellut? Em sap greu, però aquí poso punt i final a seguir-te llegint i comentar-te, Perla de Vellut. A banda de la basca que m’ha provocat el teu indecent comentari, t’hauries d’aplicar la dita “no diguis burro a ningú que no ho sigui més que tu”, perquè els teus relats no estan exempts de ser perfeccionats i polits, només faltaria. M’avergonyeix que hi hagi gent amb tanta manca de sensibilitat envers el proïsme que pateix. Espero una rectificació per part teva, Perla de Vellut, sobretot pensant en Noia Targarina.

gent gran. Aquest raonament desendreçat de qui pensa és propi de la senectut, i està molt ben descrit. Trist? És el que hi ha en la gran majoria de casos, i contents d'arribar -hi! Una descripció que m'ha agradat molt, hi ha un punt d'intimisme encertadíssim. Enhorabona, Prou bé!

Ja veig que t'he entès malament. Et demano perdó.

Tendresa al màxim nivell. A mesura que anava llegint no podia evitar que se'm perfilés un somriure. M'ha agradat molt, de fet, és un dels teus relats que més m'han agradat.
Enhorabona, "Prou bé".
Fins aviat,
Neus

Un relat molt trist; aquest home desvarieja molt i, segons sembla, ja no és a casa seva, potser a una residència, però encara no se n'adona. La manera d'escriure explica a la perfecció la desorientació d'aquest senyor.
M'ha sorprès l'expressió "Toco vores, ja"; jo diria "No toco vores".

Un relat entretingut i molt intrigant. Total que tenies ganes de fer una becaina! Quin somni més complet que aplega a un bon final, quan et vas prendre la infusió!
M'ha agradat molt.
Gràcies per la teua visita i la teua bona opinió sobre el meu relat "Els cotxes". Un que m'ha eixit amb bon somriure. Veritat?
Saluts i una abraçada...