Solitud (metarelat).

Un relat de: Joan Colom
Remuntats fins a cert punt els problemes de salut física i mental de l’últim any, m’havia plantejat tornar als relats, però reprimint la tendència que tinc a allargar-me per no deixar cap cap per lligar. Com a repte i com a indagació provava de bastir microrelats cada cop més concisos i el·líptics, fins al límit de la intel·ligibilitat, i diria que amb "Solitud" (10-09-2021) he tocat fons, no pas per no poder ser més breu sinó per la baixa acceptació entre els lectors i l'absència de comentaris, que atribueixo a no haber entès la història. (Si em permeto parlar de baixa acceptació on estrictament sols hi ha un baix nombre de lectures —27— és perquè crec que existeix certa correlació entre ambdós paràmetres: el fet que algú accedeixi o no a un relat no és un fenomen del tot aleatori sinó que depèn de l'atractiu del títol, del temps de lectura estimat i de la predisposició cap a l'autor, però també de les opinions dels altres sobre el relat, tant les expressades en els comentaris publicats com les que circulen més enllà de Relats en Català.) Però quina era la història? Aquí en teniu l'esquema, en negreta:

1) En un pis viu sol un home gran.
2) Com que és força sord, quan mira la tele la posa bastant alta, tot i que durant el dia aquesta circumstància passa desapercebuda, emmascarada pel soroll d'altres pisos i el brogit del carrer.
3) L'home mor un dia veient la tele. De nit, en fer-se el silenci, ressona per tota l'escala aquell televisor que segueix funcionant.
4) El veí del costat, que és qui més clarament identifica l'origen del so, es lleva, truca insistentmenta la porta de l'home gran i, veient que no respon ningú, avisa als Mossos, que entren al pis i es troben el propietari assegut en un silló davant la tele, mort.
5) Si no hagués estat pel rebombori de la tele a tot volum en el silenci de la nit, cap veí no s’hauria estranyat de no veure més aquell home sol i solitari. Fins que la ferum de la descomposició del cadàver, inundant tota l’escala, hauria fet saltar l’alarma al cap d'unes setmanes.


Crec que la quinta essència d’aquesta trista i macabra història ja hi és, a "Solitud". Tot i que pot resultar xocant que, en un relat que s'ocupa bàsicament de la mort d'un ésser humà, les paraules "mort" o "morir" no hi surtin ni una sola vegada. Potser n'hi hauria prou a fer-les aparèixer en el títol, canviant-lo per "Mort en soledat" o "Morir tot sol", per exemple, perquè així els lectors ja sabrien a què atenir-se. Què n'opineu, lectors?


Comentaris

  • Confusió?[Ofensiu]
    Joan Colom | 24-09-2021

    L'afirmació a l'inici del comentari d'Identitat Inedita i el fet que les visites al present relat, "Solitud (metarelat)", gairebé tripliquin a hores d'ara les del relat de referència, "Solitud", em fa sospitar que molts lectors es confonen, pensant que l'esquema en negreta es el relat. O m'he explicat molt malament o és que tots anem massa atrafegats.

  • Soledat[Ofensiu]
    Prou bé | 20-09-2021 | Valoració: 10

    Corprenedor relat per com es de possible i fins i tot probable. Composició literària molt ben confegida.

  • Soledat[Ofensiu]
    Prou bé | 20-09-2021 | Valoració: 10

    Corprenedor relat per com es de possible i fins i tot probable. Composició literària molt ben confegida.

  • Parlar i escoltar[Ofensiu]
    aleshores | 18-09-2021

    Trobo interessants les teves històries i ben escrites.
    Quan me les trobo me les llegeixo amb interès; potser per un tema d'edat en resulten atractives.
    Crec que els que escrivim som més de dir que d'escoltar els altres.
    I sobre el tema que proposes; "morir-se tot sol és un símptoma de la nostra soledat", em sembla que és signe del nostre temps. Sobreviure "en el mercat!" obliga a despersonalitzar-se una miqueta: tot allò que no permet vendre's o vendre, sobra. Però no volem ser col·lectivistes! i ens agafem a aquest mode de vida que ja comença a caure a trossos per la banda medioambiental.
    Tot això es desfarà com llàgrimes en la pluja, diu el robot en el seu soliloqui final. Tant i fa si es davant de la tele o al mig del carrer. La pregunta és què deixem als que venen darrere.

  • Bon relat[Ofensiu]
    brins | 18-09-2021 | Valoració: 10

    Al final del text demanes als relataires una opinió sobre un aspecte concret, el títol més convenient, i jo te la dono, amb molt de gust, però més ampliada.

    Vull dir-te que, efectivament, els dos títols que proposes són, potser, més atractius, però també vull que sàpigues que crec que escrius molt bé. Tens una gran facilitat per a l'escriptura.

    Desitjo, de tot cor, que la salut et millori i et faig arribar una càlida abraçada que espero et faci sentir més acompanyat. La solitud és un monstre que ens mossega l'ànima.

    Afectuosament,

    brins

  • Resposta[Ofensiu]
    Joan Colom | 18-09-2021

    SrGarcia ha posat el dit a la llaga, com sempre. Ja abans tenia el mal costum de limitar-me a contestar els comentaris en la meva pàgina, sense fer-ne jo als relats dels meus comentaristes. Però darrerament, ni això. Els comentaris de SrGarcia a "L'etern retorn i altres finals", "Divagacions vicentines bizantines", "Aquella vegada" i "Prodigi a Barcelona" els tenia ben presents (per a mi sempre han estat un honor) però anava posposant-ne la resposta, a l'espera d'un dia particularment inspirat que mai no arribava. Que entre "L'etern retorn i altres finals" i "Llàgrimes en la pluja" hi hagués hagut tres cateterismes i una intervenció quirúrgica, tot ben amanit amb una depre de cavall, podia ser un atenuant però mai una justificació. Així que en prenc nota, i espero rebre l'absolució assegurant que a més de la contrició (que em sembla recordar que era penediment del bo) hi ha propòsits d'esmena.

  • Reciprocitat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 17-09-2021

    El teu metarelat està mol bé. El teu relat encara millor. He vist que últimament pujaves uns relats molt breus i amb força empenta emocional; això està bé. Però els relats breus tenen la dificultat de ser de mal entendre. Sovint cal escriure i desenvolupar els personatges, si vols que el relat quedi clar.

    El teu relat s'entén perfectament, però hi ha una altra cosa a relats en català: la reciprocitat; que el teu relat sigui molt bo (que ho és), no importa tant com que comentis els autors que et comenten. Algú podrà dir que això és molt trist, però és així.

    Desitjo de tot cor que hagis superat els teus problemes de salut.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: