Cercador
Silencis que parlen... o no!
Un relat de: Joan Gausachs i Marí- Compartir:
En Prudenci Pocapena i Manso quan va néixer ja ho va fer predisposat a ser una persona amb poca empenta, una persona insignificant, una persona tremendament tímida... Els padrins sembla ser que ja ho van notar tot seguit i, als cognoms de Pocapena i Manso, no els va costar gens d’afegir-hi el nom de Prudenci.
De petit, al col•legi sempre estava en un racó, com volent passar desapercebut...
De més gran quan va començar a treballar, de vegades l’havien d’anar a buscar perquè cobrés la nòmina a fi de mes, ja que la caixera, la senyoreta Fina Bustos Recios, l’intimidava molt i molt, perquè ella també feia honor al seu nom tan ben buscat.
De més gran, els seus pares només feien que buscar-li parella i, ell sempre es quedava ben enrojolat, balbucejant coses incomprensibles i gesticulant nerviosament.
Fermina Fuertes Segura, la veïna del pis de sobre d’en Prudenci, li tenia l’ull a sobre i va pensar que encara que fos un sòmines, no per això deixava de ser un bon partit i que li seria fàcil de portar-lo a vendre. Dit i fet! Un dia baixant per les escales fent-se la distreta va deixar caure el mocador, de la qual cosa el pobre Prudenci ni se’n va adonar...
La Fermina amb rapidesa el va recollir i dirigint-se a en Prudenci li digué:
—Oh! Prudenci, que amable que ets...
En Prudenci, tot vermell i sense dir res es va arronsar d’espatlles...
—Oh! Prudenci, que bé que parles.... amb la mirada.
En Prudenci es va tornar a arronsar d’espatlles i cada vegada estava més vermell.
—Oh! Prudenci, sí; et dic que sí! Com em puc negar a sortir amb tu... que ets tan delicat i no dius ni una paraula més alta que l’altra?
Van sortir uns quants dies, pocs, tampoc ho exagerem...
—Oh! Prudenci, sí; et dic sí! I tant, i tant que ens casarem!
I tal dia farà un any...!
———————
Escrit el divendres 18/12/2015. Revisat gairebé abans d’acabar-lo d’escriure per Pilar Campmany i Piqué... Gràcies una vegada més!
Comentaris
-
La prudència del silenci[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 30-12-2015 | Valoració: 10
Renoi Joan, aquest relat és una passada! Com t'ho fas per escriure amb aquesta naturalitat? Sembla que li dictis a l'ordinador enlloc de teclejar les tecles. La tria dels noms és espectacular. I a partir d'ara, si vull una cosa, em callaré. que passis uns bons dies i que tinguis una bona entrada d'any. Una abraçada.
Aleix
-
divertit i refrescant[Ofensiu]Rafael P. Lozano | 29-12-2015 | Valoració: 10
Em solidaritzo amb els comentaris del teus lectors i et donc l'enhorabona pel teu bon sentit de l'humor. que tanta falta ens falta en les circumstàncies actual.
Rafael P. Lozano -
Molt divertit[Ofensiu]Vicent Terol | 24-12-2015
Aconsegueixes mantenir el to humorístic de principi a final, amb moments que fan somriure i riure. Molt divertit, Joan!
-
Carai amb la Fermina![Ofensiu]E. VILADOMS | 23-12-2015
Aquesta Fermina sí que en sap, de llegir els gestos que es fan, els que no es fan i els que voldria que es fessin.
Aquest mes he vist i he sentit el teu diàleg com si me'l fessin en titelles.
Bon Nadal i un 2016 ple de relats, Joan! -
Divertit[Ofensiu]Naiade | 22-12-2015 | Valoració: 10
Quin relat més divertit Joan. Ja ens hi tens acostumats, però aquest cop t'has superat.
Records a la família.
Una forta abraçada i Bones Festes!! -
La prudència del Prudenci[Ofensiu]Materile | 20-12-2015 | Valoració: 10
Un relat boníssim!!!! Ets un especialista dibuixant situacions còmiques però amb naturalitat. Ja són còmics els noms que els poses.
Un relat que m'ha fet riure. M'agradaria ser tan bona relataire com tu.
Un relat molt ben escrit que no li sobre ni una paraula.
Una abraçada,
Materile -
Bon relat[Ofensiu]brins | 19-12-2015 | Valoració: 10
Un relat entranyable i divertit com tots els teus, Joan. Els mots que podem llegir a cada línia no són tan sols paraules literàries, són també comportaments humans i quotidians que tu amb agudesa has sabut observar.
Et desitjo un molt bon Nadal!
Pilar -
Bo, molt bo![Ofensiu]aurora marco arbonés | 19-12-2015 | Valoració: 10
Com dius tu, la Fermina el va portar a vendre. El que no facin les dones... Aquí no se salva ni Perico de los palotes. Si una dona en porta una de cap, al final ho aconsegueix per molt distret que sigui el contrincant.
Ha estat una història molt refrescant, com tot el que tu t'empatolles en els moments de creativitat. M'ha agradat trobar aquest relat a la primera, tot i que feia temps que no treia el cap per RC. La neteja general de Nadal, saps? Això només ho fem les senyores de certa edat, segons tinc entès. Això m'han dit les amigues més joves, que, amb tantes coses coses que s'han de fer per Nadal: compres, comiats, sopars d'empresa, funcions de la canalla, àpats, etc., etc., només faltaria haver de fer neteja de la casa. Tenen raó, això és el menys important.
Una abraçada! -
divertit[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 19-12-2015 | Valoració: 10
Ho trobo molt bo i dIvertit
Montse
Valoració mitja: 10
l´Autor
124 Relats
1298 Comentaris
182796 Lectures
Valoració de l'autor: 9.95
Biografia:
Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.
Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Últims relats de l'autor
- Diuen que hi ha un país...
- La veu de la història: Cristòfol Colom
- En Jordi, la princesa, el drac i el cavall
- Passejar en el temps...
- Ella, ell, l’altre i l’armari
- Qüestió de subsistència
- Somni daurat
- Cinema terrorífic
- Un país de fantasia
- Aniversari [7] Els testos s’assemblen a les olles
- Aniversari [6] Duet per a una sarsuela
- Aniversari [5] Ja n’hi ha prou d’aquests colors!
- Aniversari [4] Alguna cosa hem de fer
- Aniversari [3] Una actuació estel·lar
- Aniversari [2] La fe veritablement és una virtut?