Si un dia

Un relat de: Mercè Bellfort

SI UN DIA

Si un dia pogués apaivagar el teu dolor
i foragitar aquesta nebulosa cruel
que t'atrapa, t'anul·la, et devora
com una serp maleïda i fastigosa

Si un dia extingís el record moribund
i la tirania de les cèl·lules corrosives
i la desfeta d'aquesta pell transparent
com un llimac ambulant en el no-res

Si un dia el meu plor fos miracle
i el turment del buit s'esvaís
i el sol revifés la teva ment absent
com una flor radiant de colors

Si arribés aquest dia
seria l'ésser més feliç.





Comentaris

  • Perdre els records[Ofensiu]
    Josep Ventura | 12-06-2013 | Valoració: 10

    RDQ
    Llegint la teva pagina m’he aturat aquí perquè entenc molt be el que dius en el teu poema. Si arribes aquest dia jo seria feliç, si arribes aquest dia el patiment de tant gent es faria fonedís.
    Salutacions
    Josep

  • impactant[Ofensiu]
    jOaneTa | 10-08-2010 | Valoració: 10

    m'ha captivat, potser perquè he viscut d'aprop el regust d'aquesta malaltia o potser simplement perquè la descrius a la perfecció, les teves paraules semblen fetes per anar lligades una rera l'altre, no deixis mai d'escriure.
    Un petó mallorquí

    jOaneTa

  • el teu poema m'ha arribat al cor[Ofensiu]
    Fada del bosc | 10-08-2010 | Valoració: 10

    Em sembla que entenc cada mot que escrius, tot i que en el meu cas no per viure d'aprop la crueltat de l'alzheimer, jo em refereixo viure la crueltat de la malaltia sigui quina sigui, el sentiment d'impotència, com descrius en el teu poema, si plorant poguéssim canviar les coses, ploraríem fins quedar eixuts, però no podem fer res més que estar al seu costat fins al final, si és que es pot dir final perquè desprès gracies a nosaltres el seu record, el que van fer i dir segueix ben viu.

    De la Fada que et fa costat.

  • no sé si arribarà...[Ofensiu]
    angie | 10-08-2010

    però com diu en Jeremias, l'important és aquells sentiments profunds que hem compartit, diga-li amor, diga-li admiració, diga-li companyia, amb cadascuna de les persones que ens han fet feliços. Això sempre serà al nostre costat. Jo vaig perdre els pares essent aquests molt joves, de malaltia, amb una diferència d'un any, i noia, et ben juro que vaig fer-me moltes preguntes, em vaig tirar moltes culpes al damunt (que eren totalment inexplicables) però amb pocs mesos vaig saber racionalitzar el dolor i transformar-lo en orgull, orgull d'haver tingut uns pares tan fantàstics ...

    Petons!

    angie

  • Arribarà.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 10-08-2010

    Alguns creiem que aquest dia arribarà d'una manera que ara no podem comprendre.
    Però el que no ha d'arribar, perquè ja hi és, és l'amor que ens podem tenir les persones, que va més enllà de les fronteres de la malaltia, de la mort i de la matèria.
    En aquests moments difícils, i des de lluny, tens el meu pensament i el meu suport.

  • transmetent molt de sentiment... i gran solidaritat[Ofensiu]
    Marc Freixas | 14-06-2010 | Valoració: 10

    ha de ser molt dur
    viure de prop
    una malaltia com l'alzehimer

    ho escrius
    amb molt de sentiment,
    però encara hi trobo quelcom molt més important :

    solidaritat, ja que mostres en les paraules la teva posició alhora de fer-nos entendre una mica a tots,
    que l'esperança sempre hi ha de ser, que mai hem de perdre el somriure davant d'un malalt d'alzehimer per més dur que pugui ser...

    i ho escric així, tot i que no he viscut de prop la crueltat que se li suposa a aquesta malaltia degenerativa de la pèrdua total de la memòria


    mercè, rectifica'm en el què creguis convenient, d'acord?


    i moltes gràcies pel teu últim comentari, tot i que encara en tinc un altre dedicat a tots els relataires que m'heu donat suport, i espero veure'l publicat el més aviat possible a la web


    gràcies, de debò!!


    una abraçada ben literària

  • Tan de bo...[Ofensiu]
    Naiade | 11-05-2010 | Valoració: 10

    ...arribés ben aviat aquest dia que descrius en aquest poema tan sentit, segurament tan viscut. Tots coneixem casos com aquests de més a prop o mes lluny. Per desgracia tard o d'hora passen al nostre entorn i el desfici que ens causa observar les mancances que pateixen sers estimats, altre hora plens de vida i energia, ens fa treure de dins nostre el desig d'aconseguir eradicar tota aquesta destroça que provoca la malaltia, mentre observem impotents que sorgeixi quelcom que ho curi.
    Tan de bo sigui possible ben aviat .

    Una forta abraçada plena de complicitat.

  • Valoro en molt [Ofensiu]
    Josoc | 27-04-2010

    la teva emotivitat. Ha de ser dur assistir a aquesta degradació de la persona estimada. M'esgarrifa pensar que aquest senyor alemany pugui enamorar-se de mi algun dia.

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    Shaudin Melgar-Foraster | 21-04-2010 | Valoració: 10

    per aquest poema que reflecteix tan bé el que sentim els familiars d'una persona amb Alzheimer. Jo tinc una persona molt i molt estimada amb aquesta malaltia -la meva mare. Encara ens coneix bé i recorda moltes coses de la seva infància (no pas les de fa cinc minuts), però cada cop que parlo amb ella per telèfon, des d'aquí al Canadà, hi ha més coses que ha oblidat, cada dia que passa la nebulosa cruel l'ha devorat una mica més. Jo també seria l'ésser més feliç si arribés el dia que...
    Una abraçada agraïda,
    Shaudin

  • Un bell poema,[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 17-04-2010 | Valoració: 10

    versos segurament dedicats a un esser estimat i que, tal vegada per això, traspuen un dolor especial que els fa arribar al cor.
    La meva mare, en els darrers anys de la seva vida va patir quelcom semblant, (demència senil ens deien).
    Vaig tenir una gran satisfacció d'haver-te conegut,
    Una abraçada
    Lluís

  • Fa dies...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 05-04-2010 | Valoració: 10

    Fa dies que em vas comentar la curiositat que els nostres últims relats eren poemes. En aquell moment no me'n havia adonat. Ara, passat un cert temps, verifico el que em vas dir i puc comprovar que, el teu, és un d'aquells poemes que jo encara m'atreveixo a criticar... Vull dir que crec que puc fer-ho per la seva línia entenedora. Ja saps que he dit moltes vegades que em costa molt entendre la poesia i que jo, fent-me un xic pesat, dic que de tant en tant escric algunes paraules que més o menys rimen.
    No sé si t'he fet un flac favor amb el meu comentari, però no sé fer-ho d'altra manera.
    Si arribés un dia, que jo entengués la poesia, seria un ésser un xic més feliç?
    -Joan-

  • m'has fet...[Ofensiu]
    annah | 31-03-2010 | Valoració: 10

    posar la pell de gallina!

    Ple de sentiment, dolor i un deix d'esperança!
    Tant de bo poguéssim fer front a totes aquestes malalties corrosives que ens envaeixen!
    Tant de bo aquest dia no sigui molt llunyà!

    Una forta abraçada!

    Anna

  • Prec esperançat...[Ofensiu]
    rnbonet | 31-03-2010

    ...i ple de vida i desitjos davant una de les malalties més estranyes dels humans.

    Encantats d'haver-vos conegut!

  • Bellíssim ![Ofensiu]
    Nonna_Carme | 23-03-2010 | Valoració: 10

    Sempre pensem que aquestes malalties mai les viurem d'aprop però, malauradament, tots estem exposats a patir-la.
    L'altre dia vaig llegir una anècdota que em va frapar. Un home gran tenia la dona ingressada en una residència per a malalts d'Alzheimer i cada dia anava depressa, al matí, per a esmorzar amb ella. Un dia algú li va preguntar perquè hi anava cada dia si ella no el reconeixia ni sabia qui era ell. Aleshores ell va contestar : Però jo sí que sé qui és ella.
    Gràcies per la vostra companyia en un dia inoblidable.
    Una forta abraçada per a tu i el teu encantador marit.
    Nonna

  • Expressió d'un desig...[Ofensiu]
    brins | 23-03-2010 | Valoració: 10

    Un bell poema que és tot ell un desig, un prec; una esperança que niua dins del cor de tants i tants familiars que han de veure com s'esborren els records de persones estimades. Tan sols qui ha viscut de prop aquesta malaltia pot comprendre com n'és de terrible.

    Colpidor i entranyable, Mercè!

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • Excel.lent![Ofensiu]
    copernic | 21-03-2010


    Has reflectit en el teu poema la realitat nua d'aquesta malaltia especialment cruel, amb aquesta serp que et devora per dins i t'anul.la poc a poc, et roba els records, primer els més recents, després els més llunyans, els d'infantesa, els que ens marquen per tota la vida i que defineixen la nostra personalitat.
    Has empatitzat d'una manera extraordinària amb els familiars d'aquestes persones que veuen la degradació progressiva del cos i de la ment, com una mena de tornada a l'origen, com si la vida tornés a viure's però a l'inrevés fins a arribar a la inconsciència total. Et felicito per un canvi de registre i de format tan espectacular i encertat. Ens seguim veient i comentant!

Valoració mitja: 10