Ser feliç, una obligació?

Un relat de: Carles Linares

Viu els teus somnis!


Versió llarga de: "No somiïs la teva vida, viu els teus somnis!".

Bàsicament, has de ser feliç. Reciclatge de la vella moral cristiana: si tu ho vols, pots salvar-te, només et fa falta creure. Si no et salves l’ànima, és culpa teva. I cremaràs a l'infern.


En versió postmoderna: si ho vols, si realment ho vols, pots ser feliç. Si no l’ets, és culpa teva. I queda't al teu forat negre de depressiu miserable.


Les prestatgeries de les llibreries vomiten miríades de llibres de desenvolupament personal, com diuen ara.


Acabada la timidesa, vençuts els complexos, terminada la depressió, l’èxit professional, el gran amor o sexe 24H/24H, tot a l’abast de la mà, acabat tot el que et fa malbé la vida. Pots tornar un emprenedor riquíssim, un artista brillant o un escriptor famós, cap problema.


Per descomptat, compra primer els meus llibres i abona’t a la meva cadena de vídeos amb una reducció excepcional, només per tu i només per dotze hores, i després, estaràs feliç prenent la teva vida en les teves mans.


Vinga! Som-hi, noi! Coratge! Dona’ns primer el número de la teva targeta, gràcies.



Prendre la meva vida en les meves mans…


No sé si he de riure o plorar.


Tan lluny que em puc recordar, sempre he girat en la meva mediocritat, nedant en la bombolla del meu malestar, i mai no n'he pogut sortir.


Ho he provat, però no ho he aconseguit.


Sigui quina sigui la direcció que prengui, topo contra una paret que no puc travessar.


Un mur invisible, és clar. Entendreu que els comentaris dels altres són fàcils: està en el teu cap, no hi ha obstacles, ho pots veure que no hi ha res.

O més viciós: t'inventes un mur perquè ets massa covard per afrontar la vida real.


I llavors, és clar, em submergeixo de nou en la meva depressió.


No sóc només infeliç, a més, no tinc la força de caràcter per voler sortir d'aquesta bombolla. Em considero un fracàs, un error de la vida, però no suporto que algú s’atreveixi a dir-m’ho.


De vegades envejo les altres persones, amb les seves cares de beneits feliços. Ells no es posen preguntes i somriuen a la vida. Mentre jo...


Ser estúpid és la condició sine qua non per ser feliç?


Dono voltes i voltes, i voltes per les aigües de la depressió.

Hi ha una direcció que jo no vaig intentar, perquè tinc por. A més, sóc un covard, és veritat. Allà, existeix potser una porteta de sortida, però…


No prou valent per viure i massa covard per suïcidar-me, per resumir la situació.


Acabar amb tot aquest embolic? M'agradaria poder, però així… no... Jo no

no vull patir.


No tinc res més a la meva disposició. Així que em torno a girar en la meva bombolla depressiva.


Viure els meus somnis...

Prendre la meva vida en les meves mans…


Si creus que és fàcil quan ets un carpí vermell en una peixera rodona de tres litres amb aquell maleït gat que gira al voltant?

Comentaris

  • Submergir-se en la felicitat...! [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-01-2022

    Hola, Carles Linares. He llegit el teu relat dues vegades.
    I pense així: Cadascú pot opinar d'una manera diferent. No té per què ser una obligació!
    Clar, que tu li has tret el sentit de l'humor molt adient, amb el Carpí.
    Així que dius veritats molt bones i interessants per a pensar. El punt exacte del Carpí m'ha fet molta gràcia.
    Salutacions...
    i bona nit.

  • Ni blanc ni negre[Ofensiu]
    llpages | 23-12-2021 | Valoració: 10

    Això d'haver de ser feliç... quina collonada! A la vida, no tot és blanc o negre, hi ha una gran majoria de grisos que van modulant el nostre pas per aquest món. El que cal, i el que és el més difícil, és ser algú equilibrat, algú que riu però que també plora, que té estones d'eufòria i també períodes tristos. Saber gestionar les emocions és complicat, però haver de somriure sempre és un malson d'immadurs. M'ha agradat el relat perquè, malgrat no tenir experiència en els llibres d'autoajuda, hi ha força afirmacions que subscric totalment. Seguim llegint-nos, Carles!

  • autobiogràfic?[Ofensiu]
    Carles Linares | 21-12-2021

    Per contestar al comentari de Proubé i estic segur que d’altres lectors ho pensaran, hi ha al relat elements autobiogràfics, sobretot la detestació que tinc d’haver perdut temps i diners amb llibres que pretenen ajudar-te i que, en la pràctica, no serveixen de res. Hi ha llibres que et poden canviar la vida, llibres de filosofia, de religions, d’art, de natura, de fabricació de catedrals amb llumins, de cuina, de vins, la llista podria omplir pàgines senceres, però si tens problemes psicològics greus, situacions de crisi intenses, períodes depressives, etc. un llibre no podrà res per tu. Només podran ajudar-te humans que poden parlar.

    Però l’objectiu del relat és naturalment provocar humor amb un peixet que no pot prendre la seva vida entre les seves mans, etc.

    I no sóc un carpí vermell. La prova n’és que si en fos un, no podria teclejar relats sobre el meu laptop...

  • Ser i estar[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2021

    És complicat sempre i pot estar complicat esbrinar-ho.
    No sóc gaire experta en la llengua catalana i estic sempre en camí d'aprendre...
    Un cop un professor de català em va dir que una menja sempre ÉS, mai està bona O dolenta... Sempre m'ha estat impossible d'entendre. Jo crec que un menjar pot ser bo i no estar-ho en un moment donat...doncs, no. Sempre ÉS...
    Una mica llarg tot això i tot plegat per no donar cap solució...uf!
    Amb total cordialitat!

  • Ser feliç o estar feliç?[Ofensiu]
    Carles Linares | 20-12-2021


    Encara estic estudiant la gramàtica del català, tantes coses em queden (i més n’aprenc, encara més en descobreixo a aprendre...), però amb aquest relat «ser feliç, una obligació?», aquesta felicitat va ser un obstacle per mi. He passat temps abans d'escollir el «ser» contra l'«estar», tanmateix no n’estic segur del tot.

    He escollit el ser, perquè, en aquest relat, es tracta d’un estat que hauria de ser més o menys permanent…

    Si algú pogués comentar-m’ho, us ho agrairia molt.

    Gràcies per endavant.

    Carles

  • Felicitats![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 20-12-2021 | Valoració: 10

    Un esclat de veritats a la cara. És tan trist confondre la felicitat amb l'exigència? Ja ni som lliure per escollir el nostre grau de felicitat, tot és una competició, uns cànons que sí o si hem de seguir, segons la nova modernitat del s. XXI.
    Felicitats, pel teu relat.
    Neus Marín

  • Comoditat[Ofensiu]
    Prou bé | 20-12-2021

    A la bombolla. Sort en té de la paret de vidre. Primer he pensat: que no sigui autobiogràfic, (no ho és oi?). Després he dit: genial!
    Amb total cordialitat

  • Autoajuda.[Ofensiu]
    SrGarcia | 19-12-2021

    Ho va dir en Gustavo Bueno: els llibres d'autoajuda són per a dèbils mentals.
    Les paròdies dels llibres d'autoajuda encara són pitjors, pel que veig.

l´Autor

Carles Linares

57 Relats

200 Comentaris

14810 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
De nacionalitats francesa i Suïssa, visc a Alemanya i sóc una barreja de catalana, murcià, savoyarda i suís alemànic.
M’he enamorat de la llengua catalana i encara l’estic aprenent i treballant, i el camí és llarg...
Si us plau, perdoneu les faltes que encara en trobareu massa en els meus textos, però, com es diu, de mica en mica s’omple la pica i el meu objectiu és que cada vegada n’hi hagi menys, però també publicar aquí textos que us faci riure i somriure.
Si trobeu faltes més grosses que una casa, m’ho podeu dir als comentaris, moltes gràcies per endavant.

Bilder hochladen

RIURE DE TOT ABANS D'ESTAR OBLIGAT D'EN PLORAR (Beaumarchais)

charles.linares@gmail.com

Com ho podeu veure, en el nom d'usuari, he tret la H per catalanitzar-lo ;-))