Cercador

Llista categories

Sempre ens quedarà la nostra infantesa

Un relat de: Magda Garcia

Per si la tornàvem a veure volar, intentant desaparèixer, abandonant-nos, la gaudíem incessantment. Ens passàvem hores així, jugant sense ni tan sols cansar-nos, aferrats a ella. No volíem renunciar a la seva presència. Havia estat una gran companyia durant els primers estius. La nostra infància no podia abandonar-nos, sortint volant des d'aquell terrat. Ho havia intentat però vam aconseguir convèncer-la perquè es quedés una mica més. Volíem que continués amb nosaltres. Per sempre més.

Comentaris

Afegir comentari

Enyorança de la infància. [Ofensiu]
PERLA DE VELLUT | 29-10-2022 | Valoració: 10

En pensar en la joventut, que realment et passa prompte. Un relat que ajuda a renovar-se de la infantesa. Molt ben encertat, Magda.
M'ha agradat com ho has plantejat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
Infantesa?: no sé, no sé...[Ofensiu]
Joan Colom | 14-10-2022
Em sembla que, de sempre, quan he sentit cantar la joia de la infantesa i desitjar-ne el retorn, m'ha semblat que l'estaven mitificant. I no ho diu algú amb una infantesa desgraciada, no...
Passa que, quan evoquem temps passats, inconscientment hi apliquem un filtre que només deixa passar les vivències agradables. És veritat que, de petits no teníem les dures responsabilitats que hem d'afrontar d'adults, però oblidem que, en aquell món, moltes coses que ara ens fan riure ens produïen una angoixa indescriptible.
Una part important...[Ofensiu]
Rosa Gubau | 28-09-2022
que mai hauriem d'abandonar, ens manté sans i amb un esperit jove!

Bon relat Magda.

Cordialment .

Rosa
Sempre, no ho sé.[Ofensiu]
kefas | 28-09-2022

Potser vaig néixer adult i per aquest motiu tinc la sensació que encara no he abandonat la infància.

l´Autor

Magda Garcia

220 Relats

697 Comentaris

101520 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Afegir a preferits

Biografia:

Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Redacció Manuel Molas del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges de Sarral (Conca de Barberà) en 3 edicions: XXXI (2026), XXVIII (2023) i XXVII (2022). També vaig obtenir el 2n Premi en l'edició XIX (2024). Relats: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023), "La descoberta de Sarral" (2024) i "Acollit a Sarral" (2026).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Finalista al IX Concurs Literari Relats Eròtics de la Fundació Futura Penedès, octubre 2025, amb el relat "Primera cita de ceps", publicat dins del llibre "Fermentació espontània i altres relats" editat per Edicions i Propostes Culturals Andana (2026).

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >