Sempre ens quedarà la nostra infantesa

En pensar en la joventut, que realment et passa prompte. Un relat que ajuda a renovar-se de la infantesa. Molt ben encertat, Magda.
M'ha agradat com ho has plantejat.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT

Em sembla que, de sempre, quan he sentit cantar la joia de la infantesa i desitjar-ne el retorn, m'ha semblat que l'estaven mitificant. I no ho diu algú amb una infantesa desgraciada, no...
Passa que, quan evoquem temps passats, inconscientment hi apliquem un filtre que només deixa passar les vivències agradables. És veritat que, de petits no teníem les dures responsabilitats que hem d'afrontar d'adults, però oblidem que, en aquell món, moltes coses que ara ens fan riure ens produïen una angoixa indescriptible.

Un bé present a la infantesa!
No voler deixar-la volar del tot potser preservaria part d'aquesta innocència?
Un relat no només bonic sinó amb un contingut que fa reflexionar!
Amb total cordialitat

que mai hauriem d'abandonar, ens manté sans i amb un esperit jove!

Bon relat Magda.

Cordialment .

Rosa

La infantesa ens queda lluny, però hem d'intentar mantenir sempre ni que sigui un petit bri de l'infant que van ser.

Salutacions
Marina

Potser vaig néixer adult i per aquest motiu tinc la sensació que encara no he abandonat la infància.