Sempre ens quedarà la nostra infantesa

Un relat de: Magda Garcia
Per si la tornàvem a veure volar, intentant desaparèixer, abandonant-nos, la gaudíem incessantment. Ens passàvem hores així, jugant sense ni tan sols cansar-nos, aferrats a ella. No volíem renunciar a la seva presència. Havia estat una gran companyia durant els primers estius. La nostra infància no podia abandonar-nos, sortint volant des d'aquell terrat. Ho havia intentat però vam aconseguir convèncer-la perquè es quedés una mica més. Volíem que continués amb nosaltres. Per sempre més.


Comentaris

  • Enyorança de la infància. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-10-2022 | Valoració: 10


    En pensar en la joventut, que realment et passa prompte. Un relat que ajuda a renovar-se de la infantesa. Molt ben encertat, Magda.
    M'ha agradat com ho has plantejat.
    Cordialment.
    PERLA DE VELLUT

  • Infantesa?: no sé, no sé...[Ofensiu]
    Joan Colom | 14-10-2022

    Em sembla que, de sempre, quan he sentit cantar la joia de la infantesa i desitjar-ne el retorn, m'ha semblat que l'estaven mitificant. I no ho diu algú amb una infantesa desgraciada, no...
    Passa que, quan evoquem temps passats, inconscientment hi apliquem un filtre que només deixa passar les vivències agradables. És veritat que, de petits no teníem les dures responsabilitats que hem d'afrontar d'adults, però oblidem que, en aquell món, moltes coses que ara ens fan riure ens produïen una angoixa indescriptible.

  • Innocència [Ofensiu]
    Prou bé | 29-09-2022 | Valoració: 10

    Un bé present a la infantesa!
    No voler deixar-la volar del tot potser preservaria part d'aquesta innocència?
    Un relat no només bonic sinó amb un contingut que fa reflexionar!
    Amb total cordialitat

  • Una part important...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 28-09-2022

    que mai hauriem d'abandonar, ens manté sans i amb un esperit jove!

    Bon relat Magda.

    Cordialment .

    Rosa

  • Passat[Ofensiu]
    Marina i punt | 28-09-2022

    La infantesa ens queda lluny, però hem d'intentar mantenir sempre ni que sigui un petit bri de l'infant que van ser.

    Salutacions
    Marina

  • Sempre, no ho sé.[Ofensiu]
    kefas | 28-09-2022


    Potser vaig néixer adult i per aquest motiu tinc la sensació que encara no he abandonat la infància.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Magda Garcia

99 Relats

271 Comentaris

20464 Lectures

Valoració de l'autor: 9.23

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí. Treballo a l'administració pública catalana. He residit part de la meva vida a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions i crear personatges que mereixen volar per sí mateixos. Escric en català i en castellà i potser aviat ho faré també en francès perquè una part meva és francòfona i fins ara no li he donat veu a nivell narratiu.