Sempre al nostre lloc

Un relat de: Magda Garcia
-“Avui anem a tope! Mai havia vist tanta gent al bus!”.

Ai. Perdoneu. Pensava en veu alta. No m’havia adonat que esteu llegint el meu relat.

Em presento. Soc en Kadir. Treballo a la línia V7. Pujo i baixo cada dia sense parar de Sarrià a Plaça Espanya, passant per Sants i Les Corts. Amb la meva companya Dira, de vegades, tot passant-hi per davant, parlem de les Arenes recordant quan s’hi feien corridas de braus. Ens agrada la Dona i Ocell del Parc de l’Escorxador. Trobem que fa goig tant acolorida i ens la mirem quan el conductor enfila el carrer Tarragona. De vegades, és una conductora, i trobo que condueix la mar de bé.
L’itinerari ens satisfà perquè la meitat de la línia també circula per barris de l’upper Diagonal. Com que la nostra jornada laboral transcorre plàcidament per un entramat de carrers i avingudes que coneixem perfectament, dins del bus, amb la Dira xerrem dels passatgers:

-“Has vist aquell?”, em diu.

-“Si. Sembla educat, oi?”, dic jo.

-“Doncs no t’ho pensis. Quan s’asseu sempre se li escapa algun pet. Per dissimular fa com si tossís i encara es nota més. I deixa una flaire que Deu n’hi do!” em diu la Dira.

-“Caramba. Si que té cops amagats. No ho hagués dit mai amb aquest posat de senyor de Sarrià de tota la vida”, responc jo.

-“Si noi. Per cert. Saps aquell músic jove, tan guapo, que sempre va carregat amb partitures i instruments? Crec que m’estic enamorant d’ell i potser és recíproc perquè sempre s’asseu amb mi. Ve cada dia a la mateixa hora. I quan s’asseu trobo que es mou com si li agradés el meu tacte. Crec que se sent a gust amb mi. Es repenja amb el braç a la finestra mirant a l’horitzó, com si volgués trobar un moment d’intimitat. El trobo tan seductor! Desprèn una oloreta de net i de colònia cara que perdura en l’ambient malgrat hagi marxat fa estona. Sovint taral•leja cançons. Tot ell és fresc i encisador. Fa dies que hi penso i no me’l trec del cap. I és que quan el noto asseient-se totes les meves partícules es posen de pell de gallina per l'emoció del moment. M’encanta!”

Us he de confessar que quan la meva companya m’explica coses així m’adono que sóc fred i distant. Sempre em mantinc al meu lloc i no em deixo pertorbar per cap emoció. Fins i tot diria que soc una mica envejós perquè no em trec del cap que s’hagi enamorat d’un passatger enlloc de fixar-se en mi. Això m’ha deixat tocat, la veritat. M’havia fet il•lusions. Però vaja, ja se sap allò de que “a la feina no hi posis l’eina”.

En fi, si us animeu a venir a donar un tomb amb nosaltres, dins del V7, crec que ens reconeixereu fàcilment. Vestim bàsicament un conjunt estampat. Un dues peces amb quadricules emulant les illes octogonals de l´Eixample d´en Cerdà. Actualment tenim dos uniformes ben moderns i originals. Un de vermell i un altre grisós inspirats en el plànol de la ciutat. La Diagonal travessa el respatller de la meva companya.
Ningú pot negar que tant ella com jo mateix som fidels als nostres passatgers. Ens mostrem oberts a acollir correctament als nostres hostes. Ja siguin grassonets o prims. Parlin la llengua que sigui, es vesteixin amb el color que vulguin o practiquin la religió que més els convingui.

Per nosaltres, com a bona parella de seients professionals que som, tots els culs i totes les esquenes son igualment respectables. I és que som uns seients metropolitans barcelonins la mar de còmodes. Si veniu ho gaudireu!

Comentaris

  • Seients professionals. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 11-12-2023 | Valoració: 10

    Quin relat! Està molt ben treballat de principi a la fi. L'astúcia es nota suaument en els seients. Ets molt enginyosa, Magda.
    Com m'ha agradat. Profund i elegant. M'ha fet més aviat de gràcia.
    Enhorabona.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Ortogonal.[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-12-2023

    "Octogonals"= de vuit costats.
    "Ortogonals"= d'angles rectes.

    Em sembla que els carrers de l'eixample són ortogonals, encara que també podrien ser octogonals, de costats de diferent amplària.

  • diàleg[Ofensiu]
    Atlantis | 09-12-2023

    el diàleg de dos seients originals i amb un to e picardia...ben trobat.

  • Sorpresa...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 09-12-2023 | Valoració: 10

    Aquests seients coneixen fil per randa a tots els passatgers. El tema i la conversa ben amena ,entretinguda i original. El títol molt bo.

    Enhorabona Magda.

    Rosa.

  • M'agrada![Ofensiu]
    llpages | 08-12-2023 | Valoració: 10

    Ah... si els seients del transport públic parlessin! La d'anècdotes que explicarien! Un relat que, quan sembla del tot irrellevant, es treu la sorpresa de tractar-se dos seients d'autobús que xerren i t'arrenquen un somriure. Bona pensada, Magda!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.