Brillant

Un relat de: Magda Garcia
S’adonava, amb certa tristor, que mai l’acceptarien ni la voldrien com a mare. Ara que encara era jove, si no feia res per canviar el decurs de la seva vida, acabaria malgastant-la dins d’aquella família sense que ningú li expressés el més mínim afecte o tendresa. Sense detalls o reconeixement.

S'esforçava netejant, rentant-los la roba, cuinant-los…però la menyspreaven menystenint-la, i, per sobre de tot, fent-la sentir que mai seria veritablement de la família.

El que ignoraven aquests cretins és que no volia emular ningú. Simplement es comportava com l'havien educada.

Servilment.

S’ocupava del marit i dels fills d’ell tot intentant assumir que mai en tindria per ella mateixa perquè ell li deia sovint que ja se sentia prou satisfet amb el seus. Sempre en parlava amb elogis, amb complaença. Mai havia identificat cap errada ni cap mancança en els seus fills. Eren, segons ell, perfectes. Els millors. I, ruc com un sabatot, no s’adonava de com patia ella havent d’assimilar que no podria ser mare per culpa d’ell.

De nit, mentre tothom dormia, ella estudiava d’amagat. Es formava en psicologia a la universitat a distància, anava enfortint-se emocionalment per anar preparant el seu futur. Els utilitzava com conillets d'índies per demostrar en els seus treballs que la naturalesa de certs individus resulta de totes-totes irreversible.

La seva parella mai havia mostrat interès envers els seus projectes personals. Com si una dona no pogués tenir ambicions professionals o anhels individuals.

Sempre parlava d’ell mateix o dels seus fills. En els àpats familiars intercanviaven opinions però ella es limitava a servir-los o a escoltar. Mai li deixaven espai per tal que ella s’expressés, li tallaven la paraula, no l’escoltaven. Bàsicament perquè no estaven educats per escoltar una dona. Ni l’havien estimulat en tots aquells anys per tal de creure en ella mateixa per arribar a conquerir els seus propis somnis.

Ella estava il•lusionada perquè preveia que quan finalitzés els estudis obtenint la seva titulació i una oferta de feina els enviaria a passeig: a la seva parella i als seus fills. De ben segur que se sentiria alleujada traient-se’ls de sobre, obrint-se a noves possibilitats i potser a d’altres homes que en un futur voldrien tenir fills amb ella.

De tan centrat com estava en ell mateix, egocèntricament, no veia venir la jugada de “l’estaquirot de la seva dona”, segons les seves pròpies paraules, que es pensava haver adquirit en propietat i per tota la vida.

Ella ja tenia mirats preus de bitllets, havia enviat currículums a diferents ofertes de feina a indrets llunyans i certament acabaria volant vers d’altres horitzons més interessants i estimulants a nivell intel•lectual. Acabaria opinant sobre tot allò que li semblés oportú. Sense por.

La seva ombra quedaria enrere i acabaria podent brillar per ella mateixa.

Comentaris

  • Poder i necessitat.[Ofensiu]
    SrGarcia | 12-01-2024

    El títol, que apliques a la protagonista, jo l'aplicaria al teu relat.
    Un retrat molt ben fet i molt just. Moltes dones havien viscut aquesta situació i totes, totes van arribar a la conclusió que la independència econòmica era una condició necessària per al seu benestar.
    Això no vol dir que la majoria no preferissin casar-se i tenir fills, però el fonament d'una relació s'entén que és una elecció lliure, de cap manera la submissió, el poder i la necessitat.
    Un relat brillant, amb un final impecable.

  • La segona donak[Ofensiu]
    Prou bé | 11-01-2024

    Una història que suposo com moltes, ben real. El que no es ha igual és lluitar per deixar enrere tot allò que lcencadena.
    Un bon relat que explica molt però no tot i deixa espai per imaginar, especialment el final obert a les expectatives de la protagonista.
    Amb total cordialitat

  • El valor...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 10-01-2024

    i la decisió tan encertada de la protagonista és el millor que pot fer. No sentir-se valorada, ni tan sols acceptada per la família, no hi té cabuda en una bona relació de parella, i aquest menyspreu és del tot inacceptable. Llàstima que a causa de les necessitats evidents, estiguin en primer pla,seria molt millor que davant una situació com aquesta marxés el més aviat possible.
    Un relat mol ben redactat, que m'ha sensibiltzat molt.
    Ens seguim llegint Magda.
    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36694 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.