Brillant

S’adonava, amb certa tristor, que mai l’acceptarien ni la voldrien com a mare. Ara que encara era jove, si no feia res per canviar el decurs de la seva vida, acabaria malgastant-la dins d’aquella família sense que ningú li expressés el més mínim afecte o tendresa. Sense detalls o reconeixement.

S'esforçava netejant, rentant-los la roba, cuinant-los…però la menyspreaven menystenint-la, i, per sobre de tot, fent-la sentir que mai seria veritablement de la família.

El que ignoraven aquests cretins és que no volia emular ningú. Simplement es comportava com l'havien educada.

Servilment.

S’ocupava del marit i dels fills d’ell tot intentant assumir que mai en tindria per ella mateixa perquè ell li deia sovint que ja se sentia prou satisfet amb el seus. Sempre en parlava amb elogis, amb complaença. Mai havia identificat cap errada ni cap mancança en els seus fills. Eren, segons ell, perfectes. Els millors. I, ruc com un sabatot, no s’adonava de com patia ella havent d’assimilar que no podria ser mare per culpa d’ell.

De nit, mentre tothom dormia, ella estudiava d’amagat. Es formava en psicologia a la universitat a distància, anava enfortint-se emocionalment per anar preparant el seu futur. Els utilitzava com conillets d'índies per demostrar en els seus treballs que la naturalesa de certs individus resulta de totes-totes irreversible.

La seva parella mai havia mostrat interès envers els seus projectes personals. Com si una dona no pogués tenir ambicions professionals o anhels individuals.

Sempre parlava d’ell mateix o dels seus fills. En els àpats familiars intercanviaven opinions però ella es limitava a servir-los o a escoltar. Mai li deixaven espai per tal que ella s’expressés, li tallaven la paraula, no l’escoltaven. Bàsicament perquè no estaven educats per escoltar una dona. Ni l’havien estimulat en tots aquells anys per tal de creure en ella mateixa per arribar a conquerir els seus propis somnis.

Ella estava il•lusionada perquè preveia que quan finalitzés els estudis obtenint la seva titulació i una oferta de feina els enviaria a passeig: a la seva parella i als seus fills. De ben segur que se sentiria alleujada traient-se’ls de sobre, obrint-se a noves possibilitats i potser a d’altres homes que en un futur voldrien tenir fills amb ella.

De tan centrat com estava en ell mateix, egocèntricament, no veia venir la jugada de “l’estaquirot de la seva dona”, segons les seves pròpies paraules, que es pensava haver adquirit en propietat i per tota la vida.

Ella ja tenia mirats preus de bitllets, havia enviat currículums a diferents ofertes de feina a indrets llunyans i certament acabaria volant vers d’altres horitzons més interessants i estimulants a nivell intel•lectual. Acabaria opinant sobre tot allò que li semblés oportú. Sense por.

La seva ombra quedaria enrere i acabaria podent brillar per ella mateixa.