Aïllat d’ell mateix

Un relat de: Magda Garcia
Polsar per ell mateix ni que fos un interruptor, li hauria suposat un esforç quasi bé sobrehumà temps enrere. Estava acostumat a la seva dona, a l'assistenta, a la seva secretària personal, al seu advocat de confiança, al xofer, a la seva germana, al seu germà petit, als seus fills i les seves parelles, i a totes les persones que li feien la vida molt agradable. Sempre tenia algú al telèfon resolent els seus assumptes. De fet, li resultava inimaginable desenvolupar-se sol, per ell mateix.

Però amb la jubilació va fer un canvi radical. Radicalíssim. Va convertir-se en l’antítesi d’ell mateix. Ningú entén exactament el perquè. Sorprenentment, a diferència del que tothom pensava, perquè s’imaginaven que amb l’edat encara es tornaria més manaire i depenent, des que va decidir viure en un poble aïllat per inspirar-se en la nova novel•la que volia escriure es va tornar autosuficient. Però quan us dic autosuficient m’heu de creure, eh? No us exagero gens ni mica. Va anar esdevenint tan independent que ara ha arribat un moment en el què ni sap donar ordres a ningú. Ni tan sols recorda com es comportava abans, quan tothom li havia de mostrar pleitesia i submissió.

Darrerament tot just parla sol quan es cuina els seus plats, taral•leja cançons, escriu discrets i breus missatges per interrompre la quotidianitat de ningú, i mentrestant el seu llibre va agafant cos per distreure’s i sentir-se connectat al món literari també escriu alguns relats.

Ningú sap exactament com s’organitza per tenir tot allò que necessita. És un misteri de la vida. Per la seva dona és un miracle. Ara pot realitzar totes les activitats que sempre hauria volgut però no gosava. Els seus fills passen els caps de setmana tranquil•lament allà on volen sense haver de dinar amb ell els diumenges, i curiosament, tot i no veure’l i no conviure plegats, mai s’hi havien sentit tan a prop des que s’ha aïllat. Ara se l’aprecien més que mai perquè, finalment, els ha deixat ser ells mateixos.

Comentaris

  • Bones festes![Ofensiu]
    Rosa Gubau | 16-12-2023

    Simplement desitjar-te que passis unes bones feste i que la vida et somrigui.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • Li feien la vida molt bé. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 13-12-2023 | Valoració: 10

    Cal dir que aquest relat és un bon principi, d'un valor de realització en un món literari. Realment interessant, perquè ell volia ser escriptor.
    S'autoaïllava del món!
    Enhorabona, Magda.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • La solitud o l'aïllament...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 13-12-2023 | Valoració: 10

    és una porta oberta al coneixement d'un mateix. Dona la força per fer girs inesperats, però d'alguna manera  desitjats.
    La convivència no sol ser fàcil i ens acabem aferrant en una monotonia gens enriquidora per ningú.

    Un relat molt bo, ple de realisme, i amb un missatge fantàstic.

    Enhorabona Magda.

    Rosa.

  • Paradoxal, però...[Ofensiu]
    llpages | 13-12-2023 | Valoració: 10

    és cert que, si estàs constantment sotmès a una rutina que afecta qui t'envolta (la família, els companys de feina, etc...) perquè només fas que manar o imposar la teva voluntat, la convivència es torna difícil, molt difícil. Aleshores, la distància, com en el relat que ens ocupa, que trenca aquesta relació tòxica en la que ningú (excepte qui mana) es troba còmode, fa possible que ens sentim més propers a la persona que fins no fa res marcava el pas de les vides del seu entorn. Un relat que podria ser biogràfic (segur que algú ho ha experimentat), que descriu molt bé el canvi radical en la manera de viure i que es mereix un comentari perquè m'ha agradat. Enhorabona, Magda!

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.