Bellesa sense edat

Gràcies a tothom per haver vingut. En aquesta roda de premsa vull anunciar-vos una primícia. M’adreço sobretot als meus admiradors i als periodistes que han estat sempre a l’aguait dels meus moviments, de les meves pel•lícules i de la meva vida privada. En les meves memòries, que ara es publiquen simultàniament a Nova York i a Paris, faig referència als paparazzis que m’han perseguit durant més de cinquanta anys. M’ha estat francament molt difícil mantenir-me’n lluny. De joveneta mai m’hagués pensat que ser actriu de cinema, que el meu físic, em convertirien en una estrella de Hollywood i que acabaria sent adorada pel públic. Els brillants directors amb els que he treballat, els excel•lents papers que m’han confiat i sobretot la sacralització, tant a Europa com a Amèrica, m’han convertit en una mena de mite contemporani. Sempre he tingut algú arreu copsant imatges meves. He acabat acostumant-me a posar-me ulleres fosques i perruques de tot tipus per poder sortir tranquil•lament per Le Marais, pel Central Park o pel Trastevere pensant que era el preu a pagar per haver esdevingut famosa.

Us he anunciat una primícia.

I és que coincidint amb els meus cinquanta anys de carrera professional, he decidit trencar amb tota aquesta vida plena de parafernàlies. He desat les perruques. A partir d’ara seré jo mateixa. Assumint el pas del temps sense pressió. Gaudint dels anys que em resten sense amagar-me sota accessoris superflus.

Dono per finalitzada la meva carrera tal i com l’he conduit fins ara. Vull fer un gir i, sobretot, recuperar la meva autenticitat. Mostrant-me tal com soc ara. Una dona gran que no ha sucumbit a la pressió estètica. He envellit de manera natural sota les ulleres fosques i les meves arrugues es mereixen més llum. Per això aprofito per brindar amb vosaltres contribuint amb aquest granet de sorra a abolir el mite de l’eterna joventut. Ens fem grans i no ens n’hem d’amagar. Els mites del cinema també mereixem envellir amb dignitat, no? Salut!