Bellesa sense edat

Un relat de: Magda Garcia
Gràcies a tothom per haver vingut. En aquesta roda de premsa vull anunciar-vos una primícia. M’adreço sobretot als meus admiradors i als periodistes que han estat sempre a l’aguait dels meus moviments, de les meves pel•lícules i de la meva vida privada. En les meves memòries, que ara es publiquen simultàniament a Nova York i a Paris, faig referència als paparazzis que m’han perseguit durant més de cinquanta anys. M’ha estat francament molt difícil mantenir-me’n lluny. De joveneta mai m’hagués pensat que ser actriu de cinema, que el meu físic, em convertirien en una estrella de Hollywood i que acabaria sent adorada pel públic. Els brillants directors amb els que he treballat, els excel•lents papers que m’han confiat i sobretot la sacralització, tant a Europa com a Amèrica, m’han convertit en una mena de mite contemporani. Sempre he tingut algú arreu copsant imatges meves. He acabat acostumant-me a posar-me ulleres fosques i perruques de tot tipus per poder sortir tranquil•lament per Le Marais, pel Central Park o pel Trastevere pensant que era el preu a pagar per haver esdevingut famosa.

Us he anunciat una primícia.

I és que coincidint amb els meus cinquanta anys de carrera professional, he decidit trencar amb tota aquesta vida plena de parafernàlies. He desat les perruques. A partir d’ara seré jo mateixa. Assumint el pas del temps sense pressió. Gaudint dels anys que em resten sense amagar-me sota accessoris superflus.

Dono per finalitzada la meva carrera tal i com l’he conduit fins ara. Vull fer un gir i, sobretot, recuperar la meva autenticitat. Mostrant-me tal com soc ara. Una dona gran que no ha sucumbit a la pressió estètica. He envellit de manera natural sota les ulleres fosques i les meves arrugues es mereixen més llum. Per això aprofito per brindar amb vosaltres contribuint amb aquest granet de sorra a abolir el mite de l’eterna joventut. Ens fem grans i no ens n’hem d’amagar. Els mites del cinema també mereixem envellir amb dignitat, no? Salut!

Comentaris

  • Acceptar-se com és un. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2024 | Valoració: 10


    Molt bon relat, Magda. Acceptar-se com és un és important. I tu ho has expressat amb bones paraules dignes per a ser tu com ets.
    Continua així, que escrius de categoria. La bellesa no és igual que l'edat.
    (Jo cada dia ja vaig sentint-me un any més, ha ha ha).

    Enhorabona i que tingues sort.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Acceptació...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-01-2024 | Valoració: 10

    d'una realitat que sovint costa d'acceptar, fer-se gran amb dignitat és un pas important per sentir-se lliure, va molt més enllà d'una imatge, i tu ho has plasmat fantàsticament en aquest relat.

    Enhorabona Magda.

    Sort.

    Rosa.

  • L'edat i l'aparença.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-01-2024

    Suposo que tothom mereix envellir amb dignitat, a alguns els resulta especialment difícil ja que viuen precisament de la seva imatge, només cal veure els disbarats que fan alguns i algunes amb operacions quirúrgiques que espatllen més el que pretenien arreglar.
    Aquest relat dona una pauta del que convindria fer, però no tothom fa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

185 Relats

554 Comentaris

68749 Lectures

Valoració de l'autor: 9.71

Biografia:
Vaig néixer i visc a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos. He obtingut alguns premis:

1er Premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya dos anys consecutius (abril 2023 i 2024) per votació popular del personal de l'administració: "La Pedry del bar del DA" (2023) i "Minvant" (2024).

1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) dos anys consecutius (2022 i 2023) i el 2n Premi l'any 2024: "Entrevistem a l'Ermi Puig" (2022), "No sabia què fer!" (2023) i "La descoberta de Sarral" (2024).

3r Premi Santiago Rusiñol del 5è Concurs literari de relat curt Antoni Sella i Montserrat dels Museus de Sitges i del Consorci del Patrimoni de Sitges, amb el relat inspirat en l'obra Chaussettes, de Pavlos Dionyssopoulos, que s’exposa a la Fundació Stämpfli.

Tinc contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.