Bellesa sense edat

Un relat de: Magda Garcia
Gràcies a tothom per haver vingut. En aquesta roda de premsa vull anunciar-vos una primícia. M’adreço sobretot als meus admiradors i als periodistes que han estat sempre a l’aguait dels meus moviments, de les meves pel•lícules i de la meva vida privada. En les meves memòries, que ara es publiquen simultàniament a Nova York i a Paris, faig referència als paparazzis que m’han perseguit durant més de cinquanta anys. M’ha estat francament molt difícil mantenir-me’n lluny. De joveneta mai m’hagués pensat que ser actriu de cinema, que el meu físic, em convertirien en una estrella de Hollywood i que acabaria sent adorada pel públic. Els brillants directors amb els que he treballat, els excel•lents papers que m’han confiat i sobretot la sacralització, tant a Europa com a Amèrica, m’han convertit en una mena de mite contemporani. Sempre he tingut algú arreu copsant imatges meves. He acabat acostumant-me a posar-me ulleres fosques i perruques de tot tipus per poder sortir tranquil•lament per Le Marais, pel Central Park o pel Trastevere pensant que era el preu a pagar per haver esdevingut famosa.

Us he anunciat una primícia.

I és que coincidint amb els meus cinquanta anys de carrera professional, he decidit trencar amb tota aquesta vida plena de parafernàlies. He desat les perruques. A partir d’ara seré jo mateixa. Assumint el pas del temps sense pressió. Gaudint dels anys que em resten sense amagar-me sota accessoris superflus.

Dono per finalitzada la meva carrera tal i com l’he conduit fins ara. Vull fer un gir i, sobretot, recuperar la meva autenticitat. Mostrant-me tal com soc ara. Una dona gran que no ha sucumbit a la pressió estètica. He envellit de manera natural sota les ulleres fosques i les meves arrugues es mereixen més llum. Per això aprofito per brindar amb vosaltres contribuint amb aquest granet de sorra a abolir el mite de l’eterna joventut. Ens fem grans i no ens n’hem d’amagar. Els mites del cinema també mereixem envellir amb dignitat, no? Salut!

Comentaris

  • Acceptar-se com és un. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-01-2024 | Valoració: 10


    Molt bon relat, Magda. Acceptar-se com és un és important. I tu ho has expressat amb bones paraules dignes per a ser tu com ets.
    Continua així, que escrius de categoria. La bellesa no és igual que l'edat.
    (Jo cada dia ja vaig sentint-me un any més, ha ha ha).

    Enhorabona i que tingues sort.
    Cordialment.
    Perla de vellut

  • Acceptació...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 15-01-2024 | Valoració: 10

    d'una realitat que sovint costa d'acceptar, fer-se gran amb dignitat és un pas important per sentir-se lliure, va molt més enllà d'una imatge, i tu ho has plasmat fantàsticament en aquest relat.

    Enhorabona Magda.

    Sort.

    Rosa.

  • A la fi, bellesa.[Ofensiu]
    Prou bé | 15-01-2024

    Has descrit molt bé la valentia del mite a declarar que jo no ho vol ser més i que ja no ho necessita.
    Sort
    Amb total cordialitat

  • L'edat i l'aparença.[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-01-2024

    Suposo que tothom mereix envellir amb dignitat, a alguns els resulta especialment difícil ja que viuen precisament de la seva imatge, només cal veure els disbarats que fan alguns i algunes amb operacions quirúrgiques que espatllen més el que pretenien arreglar.
    Aquest relat dona una pauta del que convindria fer, però no tothom fa.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    Relat rebut correctament. Entra a concurs.

    Recorda, ja no el pots esborrar!
    Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
    concursos.arc@gmail.com

    Gràcies per participar.


    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Magda  Garcia

Magda Garcia

143 Relats

472 Comentaris

36689 Lectures

Valoració de l'autor: 9.58

Biografia:
Vaig néixer i visc actualment a Rubí (Vallès Occidental). Treballo a l'administració pública catalana. He residit a França (Paris, Toulouse) i al Canadà (Vancouver, Montréal). M'agrada escriure per transmetre sensacions creant personatges que mereixen volar per sí mateixos.

He guanyat el primer premi de microrelats de Sant Jordi del Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya (abril 2023) i el 1er Premi de Narrativa del Patronat de l'Ermita dels Sants Metges Sant Damià i Sant Cosme de Sarral (Conca de Barberà) els anys 2022 i 2023.

Tinc un parell de contes publicats en llibres digitals a l'Argentina, un relat penjat al blog guimera.info i he estat finalista de diferents concursos.