Cercador


Llista categories

Secrets al geriàtric: El Bressol de la gent gran

Un relat de: Joan Gausachs i Marí
La Maria Cinta, la Maria Assumpta i la Maria... a seques, eren tres iaiones residents en el conegut geriàtric El bressol de la gent gran. Les tres, segons les seves companyes, eren fantasioses; presumien que el fill que tenien cadascuna d’elles era fruit de la seva relació amb l’antic famós actor Rodolf Galan Galdós.

Les residents, això ho escoltaven amb una mica d’enveja, malgrat no se les acabaven de creure... el dubte feia el seu treball.

——oOo——


El personal del geriàtric El bressol de la gent gran, estava un xic esvalotat. S’havien sentit rumors que ingressaria en el centre el, uns anys enrere, famós actor Rodolf Galan Galdós. Les internes, neguitoses, no sabien com fer-ho per a millorar la seva aparença. Als interns, sobretot als més gallets, no els feia gens de gràcia aquesta competència que se’ls presentava i que ells consideraven deslleial.

Les tres Maries, per la seva banda, tenien els nervis a flor de pell. Si bé era cert que havien tingut una lleugera relació amb l’actor, més cert era que el fill que tenien, no era pas d’ell. Ja es veien fent el ridícul quan alguna de les seves companyes —i no dubtaven pas que ho farien—, indagués a fons fins deixar les coses ben clares.

——oOo——


Rodolf Galan Galdós, somreia plàcidament estirat en el seu llit de la residència El bressol de la gent gran. Ell, que havia temut aquest dia, ara veia reforçada la seva fama de conqueridor. Les tres Maries, a les quals va trigar una mica a recordar, l’havien ajudat força, evocant l’època en què havien mantingut unes relacions escadusseres. Va notar com van respirar molt a fons, quan van veure que ell nos les contradeia, davant de les companyes, en la seva suposada paternitat...

Com les havia de contradir? Confirmant aquesta notícia augmentava la seva fama de castigador; fama que, a les seves velleses, encara li feia força gràcia. Ja havia fet bé, ja, de no dir mai a ningú que ell era estèril per culpa d’unes galteres.



———
28/02/2011
revisat per PiCaPi 01/03/2011
———————





Comentaris

Afegir comentari
  • Molt bones...[Ofensiu]
    Annalls | 05-03-2013

    ..les tres Maries, el secret del seductor i tota l'historia en si.Tens una bona amiga: l'imaginació, o es observació?
    Anna

  • Quants secrets té la gent gran![Ofensiu]
    nuriagau | 26-04-2011

    Una simpàtica història amb una marcada estructura de tres parts: plantejament, nus i desenllaç. Història en què ens parles dels secrets de les tres Maries i d’un galant que, a les velleses, els segueix agradant presumir de les aventures amoroses del passat.

    El secret final del Rodolf és un sorprenent desenllaç per al lector.

    Ens seguim llegint!

    Núria

  • Exageracions i silenci[Ofensiu]
    Unaquimera | 13-04-2011 | Valoració: 10

    Bons secrets aquests que has volgut compartir, Joan!
    El de les tres Maries, que havien exagerat la seva relació fins a deixar-la tan allunyada de la realitat com els era possible,
    i el del Rodolf, el Galan que es deixa admirar, que calla la veritat i deixa dir...
    Ja és ben cert el que diu el dit: Digues de què presumeixes, i et diré de què manques!”

    Veig que estàs engrescat amb el tema dels “Secrets”, oi? Ens hi anirem trobant, doncs, amic meu!

    T’envio una abraçada gran, gran com els residents del Bressol,
    Unaquimera

  • Sorpresa, sorpresa![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 30-03-2011 | Valoració: 10

    Les tres Maries (continues jugant amb els noms) es vanten de tenir fills d'una persona famosa perquè això les fa a elles especials i envejades per la població femenina del Bresol. Però saben bé que això no és veritat i que, amb l'arribada del personatge es descobrirà la mentida. Però els homes són homes i no perden ocasió de mostrar la seva virilitat.

    Un relat molt agradable, escrit amb mestria i amb una bona dosi d'imaginació, que d'això no te'n falta mai.

    M'ha alegrat retrobar-te

  • ...[Ofensiu]
    crohnic | 14-03-2011

    Un relat enginyós i divertit i ben desenvolupat, com els que acostumes a fer... Amb un final rodó que encara fa millor el relat...
    Enhorabona, Joan...

  • Molt divertit[Ofensiu]
    Naiade | 05-03-2011 | Valoració: 10


    Com ja és habitual en tu, un relat ple de gracia i sentit de l’ humor, amb sorpresa final.
    Molt enginyós el teixit de personatges que trenes.
    Una forta abraçada

  • enginyós i ben trobat .[Ofensiu]
    panxample | 05-03-2011 | Valoració: 10


    Ets un artista, amb imaginació i una gran facilitat per crear situacions inversemblants.
    I sobre tot els noms dels personatges i com ho expliques.
    Avant i ben amunt.

  • ben trovat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 04-03-2011

    un relat enginyós i ben resolt, amb un final sorpresa que és tota una lliçó moral, malgrat l'home pot ser és estèril, però no impotent, Els fills no seran d'ell, però l'estona de gresca ningú li devia treure tampoc.

    Bona feina Joan!

    Ferran

  • Sorprenent![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 04-03-2011

    M'has ben atrapat amb aquest Don Juan, Joan, que se'n surt a la perfecció del seu "handicap" contentant les tres Maries fantasioses a la vegada que preserva el seu secret. Això sí que és matar dos "pàjarus d'un tiru"
    Molt divertit i elaborat amb molta picardia fins al punt i final.
    El nom del geriàtric és la pera. I el del galan la repera, ha, ha!
    M'ho he passat d'allò més bé. Gràcies per aquestes estones de somriures i per aquestes històries plenes d'enginy.
    Rep una abraçada.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

182781 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >