Cercador
Sabotatge arriscat. [Temps real de lectura: 2 minuts]
Un relat de: Joan Colom- Compartir:
Va ser llavors quan l’Enric va decidir sabotejar les peces de les mines antipersona que passaven per les seves mans. És clar que abans va procurar-se informació sobre el funcionament d’aquests ginys i va comprovar que, efectivament, modificar lleugerament l’acabat d’una peça no interferiria en el muntatge de la mina però sí en la seva detonació en ser trepitjada.
Abans que a la casa mare se n’adonessin havia de transcórrer força temps i, mentrestant, les unitats venudes a aquells dos exèrcits contrincants que les feien servir a dojo en el cor d’Àfrica serien tan innòqües com un còdol mig amagat per la sorra. Efectivament, van passar vuit llargs mesos fins que un dia, en tornar a casa per aquella carretera comarcal tan plena de revolts, li va semblar que el cotxe de davant anava massa poc a poc, però ni ell podia avançar-lo ni el que duia darrere podia avançar-lo a ell. Per cert, que el de darrere el duia ben enganxat: ni de bon tros respectava la distància...
A l’endemà tots els companys de la fàbrica se’n feien creus, de com l’Enric, sempre tan seriós i prudent, s’havia pogut estimbar per una carretera que venia transitant cada dia des de feia anys.
Comentaris
-
Sabotejador... Sabotejat[Ofensiu]Prou bé | 05-09-2022
Com es diu en un altre comentari, res a fer! Ara bé quantes morts va evitar amb la seva feina de formigueta?
Interessant, el fons del relat que, d'altra banda es de bon llegir.
Amb total cordialitat -
Informació[Ofensiu]Rosa Gubau | 05-09-2022
Degut a l'opinió que agraeixo d'alguns comentaris sobre el final una mica pobre del meu relat SOPAR DE GALA, l'he esborrat . Intentaré millorar-ho una mica i ja el tornaré a penjar.
Moltíssimes gràcies per llegir-me i aconsellar-me.
Cordialment.
Rosa.
-
Resposta[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-09-2022
Hola Joan, en resposta de la teva pregunta sobre Sopar de gala. L'única víctima és la narradora, ja que un dels convidats li fa les bromes pesades , tots riuen per sota el nas, ells es coneixian tots i anaven amb la parella etc.... El sopar de pa sucat amb oli era per confondrem més encara. Espero haver-te resolt el dilema.
Cordialment.
Rosa. -
Res a fer[Ofensiu]Marina i punt | 04-09-2022
Un relat de ficció que podria ben bé ser real. Per això m'ha mantingut encuriosida fins al trist final que, per altra banda, era d'esperar. Una sola persona fent una feina de formigueta controlada per un poder gegant destructor. No hi havia res a fer!
Salutacions
Marina -
Sorprenent[Ofensiu]Rosa Gubau | 04-09-2022
Quin relat més cru, però real i sorprenent. Tot el que té a veure amb l'armament, mai pot acabar bé.
Cordialment.
Rosa. -
Súbits decesos[Ofensiu]aleshores | 04-09-2022
Renoi!, sembla una història de la Gurtel, això.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Fibonacci, punt i seguit. [temps real de lectura: 26 minuts]
- Crim i càstig.
- Santa innocència. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Un lletraferit malastruc. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre LLEPAR [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre SEXE [temps real de lectura: 3 minuts]
- DEP, germana.
- Vint nanoocurrències sobre PA AMB TOMÀQUET [temps real de lectura: 3 minuts]
- Esferes.
- TOC, TOC. [temps real de lectura: 4 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre EL PEREPUNYETES. [temps real de lectura: 3 minuts]
- No és fàcil anar d'original o Els experiments, amb gasosa. [temps real de lectura: 2 minuts]
- Fibonacci i cia. [temps real de lectura: 14 minuts]
- Fantasmes quotidians. [temps real de lectura: 3 minuts]
- Vint nanoocurrències sobre INFIDELITAT.