Cercador


Llista categories

Sabotatge arriscat. [Temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
En realitat l’Enric no havia entrat a treballar en una empresa d’armament, sinó en una filial que en fabricava components, i aquesta vinculació ell no la coneixia. Fins als sis mesos d’estar-hi treballant no va tenir prou confiança amb els companys perquè el posessin al corrent. De moment no en va fer gaire cas i va seguir com si ajudés a fabricar electrodomèstics, però al cap d’uns anys va veure a la tele un reportatge sobre el devastador efecte de les mines antipersona, que cap exèrcit es molestava a recollir o neutralitzar un cop acabat el conflicte bèlic que l’havia dut a sembrar-ne àmplies extensions, i que causaven estralls sobre la població civil anys i anys després. A més, en una mostra sagnant d’hipocresía per part dels diferents governs que es succeïen a Madrid, Espanya havia prohibit en 2015 que aquestes mines fossin utilitzades per l’exèrcit, però va seguir fabricant-ne per a l’exportació.

Va ser llavors quan l’Enric va decidir sabotejar les peces de les mines antipersona que passaven per les seves mans. És clar que abans va procurar-se informació sobre el funcionament d’aquests ginys i va comprovar que, efectivament, modificar lleugerament l’acabat d’una peça no interferiria en el muntatge de la mina però sí en la seva detonació en ser trepitjada.

Abans que a la casa mare se n’adonessin havia de transcórrer força temps i, mentrestant, les unitats venudes a aquells dos exèrcits contrincants que les feien servir a dojo en el cor d’Àfrica serien tan innòqües com un còdol mig amagat per la sorra. Efectivament, van passar vuit llargs mesos fins que un dia, en tornar a casa per aquella carretera comarcal tan plena de revolts, li va semblar que el cotxe de davant anava massa poc a poc, però ni ell podia avançar-lo ni el que duia darrere podia avançar-lo a ell. Per cert, que el de darrere el duia ben enganxat: ni de bon tros respectava la distància...

A l’endemà tots els companys de la fàbrica se’n feien creus, de com l’Enric, sempre tan seriós i prudent, s’havia pogut estimbar per una carretera que venia transitant cada dia des de feia anys.

Comentaris

Afegir comentari
  • Informació[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 05-09-2022

    Degut a l'opinió que agraeixo d'alguns comentaris sobre el final una mica pobre del meu relat SOPAR DE GALA, l'he esborrat . Intentaré millorar-ho una mica i ja el tornaré a penjar.
    Moltíssimes gràcies per llegir-me i aconsellar-me.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Resposta[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-09-2022

    Hola Joan, en resposta de la teva pregunta sobre Sopar de gala. L'única víctima és la narradora, ja que un dels convidats li fa les bromes pesades , tots riuen per sota el nas, ells es coneixian tots i anaven amb la parella etc.... El sopar de pa sucat amb oli era per confondrem més encara. Espero haver-te resolt el dilema.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Sorprenent[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 04-09-2022

    Quin relat més cru, però real i sorprenent. Tot el que té a veure amb l'armament, mai pot acabar bé.

    Cordialment.

    Rosa.

  • Súbits decesos[Ofensiu]
    aleshores | 04-09-2022

    Renoi!, sembla una història de la Gurtel, això.

l´Autor

Joan Colom

500 Relats

1252 Comentaris

310927 Lectures

Valoració de l'autor: 9.69

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >