Revisant pel·lícules antigues.

Un relat de: Joan Colom
Quan fa temps que hem vist una pel·lícula sol passar que alguna escena que ens va merèixer una atenció especial i que diverses vegades l’hem recreada en la memòria ens reporta sorpreses quan tenim ocasió de recuperar-la, perquè no s’ajusta del tot amb allò que recordàvem: pels diàlegs, els actors, la posada en escena o la durada. Fins i tot una pel·lícula que recordàvem en blanc i negre podem descobrir que era en color quan la tornem a veure, o al revés. La causa de les diferències pot ser la degradació del record deguda al pas del temps o l’adherència d’elements aportats per la imaginació, per experiències viscudes o fins i tot per una altra pel·lícula. Paradoxalment, ¿podem afirmar que quant més hem reviscut una escena en la memòria més s’allunya de l’escena real, perquè més nombroses són aquestes adherències modificadores? Extrapolant-ho als records d’experiències viscudes, ¿podem afirmar que quantes més vegades hem evocat un episodi més probabilitat hi ha d’haver-lo mistificat?

Si una pel·lícula ja l’havíem vista però no la recordem pel títol, quan la tornem a veure sovint passa que les primeres escenes o la música ens sonen vagament però no n’estem segurs, amb una sensació semblant al déjà vu, i no la reconeixem de manera concloent fins arribar a une escena més avançada en què el diàleg, els actors o la posada en escena ens fan reaccionar. Per què passa això es més difícil d’aclarir: de vegades l’escena que actua com a detonant és clau en el desenvolupament de la trama però no sempre és així i pot ser que sigui irrellevant però amb un petit detall —una paraula, el gest d’algun personatge o un objecte insignificant— que provoca el reconeixement de la pel·lícula amb efecte retardat. Cosa que no hauria d’estranyar perquè, en fer memòria d’episodis de la nostra vida, també passa que anècdotes sense importància les recordem amb més nitidesa que successos transcendentals.

Comentaris

  • Comentar el comentari[Ofensiu]
    Prou bé | 20-05-2022

    El teu comentari és molt bonic. Gràcies.
    Amb total cordialitat

  • De difícil solució[Ofensiu]
    aleshores | 17-05-2022

    Si fóssim allò que recordem de nosaltres, llavors, com el record es transformaria de manera involuntària, seriem l'objecte d'aquesta transformació provocada per no se sap què o qui. Probablement per una idea motriu bàsica de nosaltres mateixos que en algun moment ens van inocular.
    En realitat, doncs, seriem el fruit d'aquesta idea o partícula bàsica. Nosaltres mirem de remodelar-nos d'acord amb aquest pauta de forma involuntària i també en certa manera de forma voluntària per la nostra més o menys limitada autoconsciència.
    Si allò que som depèn exclusivament de la nostra voluntat (en fregament constant amb la realitat) no tindria sentit que els records es modifiquessin tal com dius.
    Quin embolic m'estic fent.

  • Resposta:[Ofensiu]
    Joan Colom | 15-05-2022

    Sí i no, Prou bé i SrGarcia. És cert que, quan dic que les diferències entre el record i la revisió poden ser degudes a l’adherència d’elements aportats per experiències viscudes, implícitament estic reconeixent que jo ja no sóc qui era quan havia vist la pel·lícula per primera vegada. Però el que dieu és molt més evident en la relectura d’un relat que en la revisió d’una pel·lícula: en el primer cas el que roman invariable és un text que el lector transforma en imatges bàsicament visuals, i aquestes poden diferir molt entre una lectura i una altra, però una pel·lícula ens ofereix directament imatges que l’espectador fa seves i el marge d’interpretació d’aquestes imasges és molt més estret.

  • Assaig[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-05-2022

    Un bon assaig sobre la memòria i les seves trampes.
    Se sol dir, amb raó, que a qualsevol relat s'hi veuen coses diferents segons qui el llegeixi. Això no és estrany, tants caps tants barrets. Però de vegades som nosaltres mateixos qui canvia de barret i potser de cap. Recordarem una cosa segons el moment en què la veiem, en tornar-la a veure ja serà un altre moment. No importa que la cosa sigui la mateixa: nosaltres no som iguals.

  • Revisant[Ofensiu]
    Prou bé | 15-05-2022

    Crec que ja es implícit a l'assaig, però crec que el que fa que ho veiem diferent és que nosaltres som diferents...amb el pas del temps.
    Bona descripció/reflexió
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: