L'últim somriure (Cicle Supremus I)

Un relat de: Jimbielard
 photo METH-ADDICTION-1000x480.jpg


Això s'acaba per mi. No és fàcil assumir-ho. Ja no importen els diners, les propietats, la política, els exàmens dels nens, si el cotxe té una avaria, o l'assegurança del pis. Ja no importa el caliu familiar, el teatre, l'esport, la gràcia d'un acudit. Faig un repàs a les imatges del camí recorregut i no m'importa que hagi estat curt.
Ha estat prou llarg per sentir-me acompanyat i estimat. Tot i que ara ja tampoc
Importa. Deixaré de sentir, d'olorar i de veure. Deixaré de patir, deixaré d'estimar, deixaré de tocar i deixaré de tastar totes aquelles coses que m'agrada tastar. Ja no podré provar res nou ni gaudir de res vell. No podré viatjar ni escoltar música. No sentiré les teves carícies ni acariciar la teva pell. Veure quan desperto, la teva cara bonica. El record dels petits passos que feien els nostres fills. Ja no importa. Les cares d'emoció davant un regal nou per obrir. La pintura recent fresca en un tros de paper. Els jocs sobre l'herba mullada.
Els dies d'estiu acaronat pel vent mentre s'engronxa la barca. Ja no sentiré plaer. Les nits vora el foc d'una llar d'un refugi dalt d'una muntanya. Tampoc les sentiré. Això s'acaba per mi. Ja no sentiré tristesa, ni enyor, ni recança ni alegria.
És moment d'anar-me acomiadant del món i de totes aquelles coses que podria haver millorat. No he estat una part transcendental ni se'm recordarà per la meva contribució. Tampoc importa. Però també deixaré de sentir dolor, de reconèixer tant fill de puta amagat en els racons més inimaginables. És la part bona. No importa. Es quedarà la fam, la pobresa, la corrupció i la delinqüència. Es quedaran les guerres que amb la meva perspectiva d'abans-que no d'ara- vessaven indecència. Es quedaran tantes coses, i tantes per fer, que molts les continuaran i d'altres les destruiran, com si fos un bucle, repetitiu, però que ja a hores d'ara descobreixes que la fi no té pèrdua. No ho hem sabut fer, què vols amb tan poc temps? Per a tots els que us quedeu, hom de bé, no deixeu de lluitar si hi voleu trobar un sentit. Per a la resta, que us bombin! Per vosaltres va el meu últim somriure.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

70 Relats

252 Comentaris

90042 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/