Farem que sigui cosa de l'atzar

Ja fa temps que amb la mà torta
intento dibuixar mitja paraula,
però no puc perquè tinc l'ànima morta.
Ara toca menjar la sopa sense taula.

Farem que sigui cosa de l'atzar,
el núvol que em cobreix n'és testimoni,
que la pluja que avui cau sobre la barca
l'allibera la malesa d'un dimoni.

M'envalenteix i cada dia en sóc conscient
Que és volent, que emmarranes la gavarra.
Per fí reviuré mort, d'aquest moment
si l'aigua no em cedeix lliurar l'amarra.

Vençut tantes vegades, torno a terra.
El meu lloc és dins de l'aigua, és dins el mar.
M'emmiralla el deliri que m'aferra
No per sort que toqués port feu-me tornar