Puc

Puc

aixecar-me de nou per reveure el mar,
olorar la flor nova que vaig plantar
amb la terra que em vas regalar un dia
per fer créixer vida amb les meves mans
Cada hora que passa, cada nit que m’abraça,
reconec la meva veu recordant que puc

recaure de nou per reviure el malson,
provar la foscor dins un pou solitari
d’un laberint perdut en un lloc del món
que vaig dibuixar en un paper imaginari.
Cada nit que m’abraça, cada hora que passa
reconec la meva veu cridant que puc

aixecar-me de nou per reveure el mar...