Les flors de Santa Eugènia

Des de dalt de Santa Eugènia,
des d’on es veu córrer la vida,
es veu en Manel cada dia,
recollir flors per la Maria.
Passant el pont de can Manric,
fins a tocar la Ferreria,
la Maria li demana,
que aquest any per la diada,
quan la plaça s’engalana,
deixi de portar-li flors,
i li faci una besada,
que al camí que porta a l’hort
ja no hi brolla ni una espiga,
i no hi ha res per traginar.
Les flors maques ja s’han mort,
i el que queda no té vida.

En Manel que se la mira,
mentre passen per les Eres,
envoltant-la entre els seus braços
i amb el cor comptant els passos
que du als llavis de la Maria.
Amagant rere l’esquena,
l’últim broll d’aquell desig,
li diu breu a cau d’orella
sota el pont de Can Manric:

“Si esperem a la diada
per donar-te la besada
seré jo qui no hi serà
que la vida es fa pesada
i la mort em ve a buscar.
Et regalo aquest petó
com la flor més desitjada
en senyal del meu amor,
i en record de la nostra estada.
Que bonica està la plaça
quan vesteix Festa Major!”

El puput canta en les hores
que el sol baixa entre muntanyes.
i en un racó de Girona
amagat entre els seus salzes,
hi ha la Font del mal de ventre,
el bressol del seu amor
per la terra empordanesa
i on amaga el seu tresor.
Entre el Ter i el Fluvià,
I l’agulla del Torrent,
allà on no arriba el sol,
a l’antiga Font de la Teula
s’amaguen els seus presents,
belles flors que cada dia,
li regalava en Manel.

I se’ls menjaven les hores
sota el pi de la Lluïsa.
Allí on jugaven de joves
a l’anell de les penyores,
celebraven l’arrosada
d’escamarlans i cloïsses.
Allí dalt del turó
rebé la primera flor,
al mateix lloc on reposa
en Manel i el seu record
Que bonica està la plaça
quan vesteix Festa major!

Ja retorna, la Maria
del camí que porta a l’hort
el seu cor ja no sanglota
i allà al pas de la granota
sent “encisadora Saus”
Les notes de la sardana,
i la plaça engalanada
amb totes les seves flors.