Sóc Català. (Així, a raig)

Un relat de: Jimbielard
Generalitzant, no tinc res en contra d'Espanya i molt menys contra els espanyols. Han estat molts anys intentant anar pel mateix camí, intentant construir un pont de cooperació que s'ha trencat, potser perque els fonaments mai han estat assegurats. No. No hi tinc res en contra. Al contrari. Els aprecio i els respecto... Fins i tot respecto a tots aquells que enganyats, es creuen la seva pròpia mentida i s'inflen com un globus ple d'odi, per una històrica i sistemàtica influència que l'ha esdevingut. Però ja se sap que d'energúmens n'hi ha a tot arreu i al final el globus acaba explotant deixant milers de trossets d'ignorants intolerants escampats per tot arreu preguntant-se per què?




Per què no s'entén que ser Català es un sentiment? Avui podríem ser de qualsevol altre país del món i seguiríem sentint-nos catalans. Igual que els que se senten espanyols i ningú es molesta per que se'n sentin...

Des de quan s'imposa un sentiment a qui no en te cap altre que el sentiment propi? Què puc fer si no sento els colors de la bandera ni l'himne d'Espanya? Tampoc sento els colors de la bandera d'Andorra, o la d'Itàlia, la d'Alemanya, o la de Bèlgica... Em diu la constitució que haig de sentir quelcom que no sento?




Soc d'una terra, com qualsevol altre ciutadà del món, que s'estima, creu, i lluita per seguir sentint-la en pau, sense perdre la identitat, la cultura, la llengua, i moltes altres coses que ens diferencien i a la vegada ens apropen de la resta.








No vulgueu mai fer-nos ser el que no som, ( per bé o per mal), creien que aixi, amb la força de la política, fins i tot amb el "joc brut" que actualment hi ha sobre el tauler, aconseguireu calmar a tot un poble que no son el que voleu que siguin. Som Catalans! ...ara espanyols i europeus. Però en temps de guerres i conquestes, qui sap si ara podríem haver estat catalans, italians i europeus, o catalans, francesos i europeus. Fos com fos, sigui com sigui l'únic que no canvia ens aquests supòsits es la nostra identitat europea, per ubicació, ni la nostra identitat catalana, per sentiment!




Malgrat tots els esforços de molts odi-englobats, ser català no vol dir ser anti-espanyol. I a més, es pot ser anti-espanyol sense ser català i es pot ser pro-català sent espanyol.




Seguim lluitant, seguirem lluitant. Per que el sentiment català, esdevingui pròpiament una realitat lliure, per seguir construint amb la força de l'amor, el seny i la rauxa d'un poble identitari dins la pluralitat que el magnifica que creix i es justifica dins un Estat Propi.




I el futur? La història s'entén (s'explica) diferent depenent dels ulls que la miren. Però estic convençut que no molt tard, els catalans escriurem una pàgina més d'aquesta història de diverses realitats , amb la intenció de reescriure-la les vegades que calguin per alliberar-nos (d'un sentiment que no és el nostre).


 photo catalunya.jpg

Comentaris

  • La meva opinió[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 25-08-2013

    Jo no sóc partidari dels nacionalismes, però haig de reconèixer que m'agrada l'estelada. M'agrada la bandera anarquista però no crec en anarco-sindicalisme sinó en les fonts naturals del cor, dels animals també. M'agraden els arbres, la neu, les flors, les gavines, els hipopòtams, els lleons, no suporto el maltracte als animals ni suporto veure un gos abandonat, sabent que no puc fer-hi res.

    En fi, m'he mostrat així tan natural com sóc.

    Salut, Jimielard! : )


    Sergi

  • Quina alegria[Ofensiu]
    allan lee | 13-08-2013

    veure't de nou per RC, Jimbie! Gràcies par passar. Jo no estic tan "activa" aquí com abans, però continuo passant, ja és un costum.

    Bon escrit aquest, que interpel.la el sentiment i la raó. Seny i rauxa. M'has fet pensar en un cosí meu molt estimat, en Jordi. Va néixer i viure molts anys a Madrid. S'estima allò de tot cor, però ell se sent català abans que altra cosa, i a la manifestació grandiosa hi va ser amb una pancarta, que deia amb gràcia això de ser madrileny i independentista.

    Benvingut, Jimbielard, una abraçada

    a

  • totalment d'acord[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-08-2013 | Valoració: 10

    I és tan senzill com això: sento allò que sento i prou. La senyera me la sento pròpia, la rojigualda no. El català és la meva llengua i la meva llengua materna, el castellà no. La cultura catalana la sento pròpia, l'espanyola no. Catalunya la sento com una cosa pròpia, Espanya no, etc. Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Jimbielard

Jimbielard

71 Relats

252 Comentaris

93296 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona durant l'any del baby-boom i haig de fer cua per qualsevol cosa. He viscut sempre a Sant Andreu de Palomar, un poble mil·lenari annexat a Barcelona cap al 1897.
Fa poc que escric però he descobert que en gaudeixo i m'apassiona.
M'he anat fent gran, descobrint coses noves, aprenent el que m'agrada i el que no...

Per això us animo a fer qualsevol comentari que agraeixo per endavant.



https://joansamfainablog.wordpress.com/