Regals

Com vaig estar absent un temps forca llarg, i sense publicar....Em vaig perdre aquest magnífic poema teu que m'ha deixat bocabadat!, Perquè desconeixia aquesta faceta teva d'arribar a transmetre sentiments i sensacions de manera tant poètica. Tal volta el fet que m'hagis sorprès és degut a que ens tens acostumat altra mena de narrativa.... , A vegades és homes de ciències com tu podeu arribar a través d'un profund treball d'interiorització alquímic, arribar a crear un perfum poètic com ės el cas d'aquest teu. Enhorabona i Bon Nadal, Nil.
Per cert...he refet el darrer poema que em vas comentar...Espero que aquest, molt simplificat, el trobis millorat. Bon Nadal!

Regala'ns poemes sempre
Salutacions

Molt bonic el teu relat, m' agradat llegir-lo!

Gracies pels teus comentaris.

Continua escribint així!

Una abraçada

Noia Targarina

Un poema per regalar! M'encanta!

Gràcies per comentar el meu! Bon any!

Bon any ¡ . Els teus versos m´agraden- Et llegiré . Moltes gràcies per comentar. Si soc una mica apocaliptica.

Sobre "Erupció":

Quan la Rosa arriba davant casa seva veu la Dolça i l'Alfons al carrer, vius, l'explosió només ha afectat una part de la casa i ells s'han salvat.

La Dolça i l'Alfons moren en l'explosió. La policia creu que ha estat un suïcidi. La Dolça feia poc que li havien diagnosticat una malaltia terminal. A l'oficina tothom sabia que aquest parell s'estimaven amb bogeria i que l'Alfons esperava a que els fills acabessin els estudis per divorciar-se.

Efectivament, la policia no és ximple i va lligant caps i detenen a la Rosa.

Resulta que els fills tornen abans d'hora de la universitat perquè hi ha hagut un atac informàtic i res funciona. Just estaven entrant quan hi ha hagut l'explosió. Quatre morts. La policia creu que al marxar la corrent pel matí i no funcionar la caldera, havien manipulat les bombones de butà per encendre una antiga estufa.

I així podríem continuar...

Molt bones festes Lluís, que estiguis bé amb els teus. Una abraçada.

Renoi Lluís, quina poesia més sentida! La lluita contra el materialisme i el capitalisme salvatge es pot expressar millor que amb aquestes paraules teves? Una forta abraçada i que passis un bon Nadal.
Aleix

Es nota que arriba el Nadal i les teves lletres es despullen d'ironia i humor per vestir-se de tendresa i bons desitjos. Que així sigui.

El que líricament expresses també és el meu parer.

Però, malauradament, la destinatària de les meves rimes sempre té un artefacte anafòric per contraatacar,

Més val un ocell al puny que una grua lluny
Més val un té que dos et daré
Més val lo segur que lo salvatge
Més val tenir un conill que seguir una llebre
Més val una alosa al plat que una perdiu volant

Un poema preciós. Tan sensitiu en les seues paraules i tan romàntic i a la vegada elegant. Els versos tenen una dolça cadència, que semblen escrits amb molta sinceritat.
Enhorabona, llpages.

Sempre sorprens, llpages; d'irònic prosista a elegant i seriós poeta.
Magistral l'ús de l'anàfora, la que vertebra tota la poesia des del punt de vista formal.
Sobre el contingut, dubto que alguna persona adulta no hi estés d'acord, sempre que fos una persona sincerament enamorada. Ara, els xiquets són una altra cosa, aquests sí que volen objectes, encara que siguin imitacions.