Recuperar Bellmunt.

Un relat ben trist i dramàtic. Molt ben escrit.
Jo només he estat a l'altre Bellmunt, al Priorat. Allí hi ha l'Eugenia, una mina de plom abandonada que es pot visitar.

M’ha agradat molt la barreja que fas de la natura amb el nostre pobre cervell, que prou feina té. Des de Ribes de Freser veiem la boira allà baix, a la plana de Vic. I en mig d’ella, allà dalt, el santuari de Bellmunt. Bones descripcions i bones reflexions personals. Una forta abraçada.
Aleix

No entraré a comentar els pensaments ni la decisió del protagonista del relat (això del suïcidi em provoca esgarrifances), prefereixo adonar-me que he llegit el text d'una tirada i hi he trobat geografia, amors, malifetes, estat d'ànim, entre d'altres coses, que estan molt ben trenades i et posen en la pell de qui les confessa. Acabes reflexionant sobre el perquè de tot el que diu, i repasses el relat per assaborir els detalls que el fan tan atractiu. Al meu parer, molt ben plantejat en l'exposició dels fets i tècnicament impecable en la seva redacció. Enhorabona, Joan!