Cercador

Llista categories

Recuperar Bellmunt.

Un relat de: Joan Colom

Serà una subtilitat sense importància, però m'agradaria mantenir l'eufòria a mig gas, així que prou de whisky. Abans que la consciència se m'enterboleixi necessito fixar l'atenció en una imatge que em procuri serenitat. La que més, potser, aquella panoràmica des del mirador del Santuari de Bellmunt, no pas la de l'última vegada que hi vaig pujar, amb seixanta-set anys i al límit de la resistència perquè la colla de senderisme havíem començat la caminada des de L'Esquirol, sinó la de cinquanta anys abans, quan sortia de Sant Pere, hi arribava sense massa esforç i, en un estat de plenitud que m'obligava a omplir els pulmons d'aire fins gairebé fer-los esclatar, restava embadalit contemplant aquell petit món als meus peus: muntanya avall, passat Torelló, la Plana de Vic oculta per una boira espessa que no escampava fins al migdia; més enllà, al sud-oest el Santuari d'Els Munts i el Lluçanès, al sud el massís del Montseny coronat pel Matagalls i al sudest el Collsacabra, amb el perfil característic del Pla d'Aiats i Cabrera separats per l'osca del Coll del Bram.

No, ara no et vull aquí, Laura. Ara no vull recordar el camí que vam fer plegats ni la meva covardia en posar-hi fi. Ara no m'ho puc permetre, ni puc permetre que els flaixos d'aquells estius entre Sant Feliu i Palamós s'hi interposin i desplacin la serenor contemplativa des de Bellmunt. Ara que m'havia afermat en el propòsit del punt i final no puc afeblir-me i acceptar pròrrogues que em farien acabar desistint. Vull recuperar la innocència perduda. Necessito recuperar Bellmunt.

No, a què treu cap ara reviure el record d'aquella maniobra canallesca a l'empresa, que va comportar la no renovació de contracte a tres auxiliars, l'acomiadament de dos treballadors amb més antiguitat que jo i el meu ascens saltant per damunt d'en Manel, que em precedia en l'escalafó i que em tenia pel seu millor amic? El mal fet ja no té remei i ara mateix no estic en condicions de penedir-me'n sincerament, no és el moment. No vull exposar l'ànim a res que em pugui dur a fer-me'n enrere. Necessito recuperar Bellmunt. Necessito recuperar aquell Bellmunt...

Sembla que el lorazepam comença a fer efecte, perquè la son s'apodera de mi. Espero dormir profundament quan li arribi el torn al pentobarbital sòdic que em va facilitar el carallot del meu cunyat veterinari. M'agradaria lliurar-me a la mort sense adonar-me'n.

Aquest relat ha estat presentat al RepteClàssic DCCLXIII (tema: MOMENT DE PLENITUD) i consta de 400 paraules —entre elles "subtilitat" i "lliurament"— segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari

Bellmunt[Ofensiu]
SrGarcia | 23-11-2023
Un relat ben trist i dramàtic. Molt ben escrit.
Jo només he estat a l'altre Bellmunt, al Priorat. Allí hi ha l'Eugenia, una mina de plom abandonada que es pot visitar.
Natura i cervell[Ofensiu]
Aleix de Ferrater | 21-11-2023 | Valoració: 10
M’ha agradat molt la barreja que fas de la natura amb el nostre pobre cervell, que prou feina té. Des de Ribes de Freser veiem la boira allà baix, a la plana de Vic. I en mig d’ella, allà dalt, el santuari de Bellmunt. Bones descripcions i bones reflexions personals. Una forta abraçada.
Aleix
Confessió[Ofensiu]
llpages | 21-11-2023 | Valoració: 10
No entraré a comentar els pensaments ni la decisió del protagonista del relat (això del suïcidi em provoca esgarrifances), prefereixo adonar-me que he llegit el text d'una tirada i hi he trobat geografia, amors, malifetes, estat d'ànim, entre d'altres coses, que estan molt ben trenades i et posen en la pell de qui les confessa. Acabes reflexionant sobre el perquè de tot el que diu, i repasses el relat per assaborir els detalls que el fan tan atractiu. Al meu parer, molt ben plantejat en l'exposició dels fets i tècnicament impecable en la seva redacció. Enhorabona, Joan!

l´Autor

Joan Colom

310 Relats

825 Comentaris

93322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Afegir a preferits

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >