Qui espera...

....pendent. Quan resta un serrell, una assignatura pendent, un parèntesi per tancar en una relació ja acabada, certament, fa molta rabia no poder recuperar quelcom que et sents teu. Sobretot si va costar d'emplenar aquesta llibreta amb autògrafs! Molt bon relat. I gràcies pels teus comentaris Lluís! Cordialment, Magda.

L'error de pensar que l'amor és per sempre, o confondre amor amb altres coses... El cas és que compartir és molt mala idea en algunes ocasions, a la vista està.

Hola, bon dia, amic llpages, gràcies per la teva visita i el teu amable comentari sobre el meu poema "A la vespa". Vaja!, m'ha impressionat molt el fet que m'has dit, això de què la "vespa", era la motocicleta que tenia el nom així. Gràcies per dir-me que està molt bé.
Salutacions.

La vols recuperar per arrancar la pàgina d’alguns impresentables a qui agradaria esgarrapar a la Maria del Mar si sabessin que la tenen a tocar. Diguem per on pares que et vindré a ajudar.

Quin gir tan inesperat! Tot i l'espera ;)

cap on desemboca el text, que et fa pensar en una història d'amor i es capgira a la meitat del relat. Ben escrit. M'ha agradat i m'ha fet somriure.

Hola, llpages, gràcies per la teva visita i la teva opinió al meu relat "El clarejat és sublim". Em dius que quan he posat "Deu", en el poema, aquest sobra. Realment el vaig posar per la creença de la divinitat de "Deu".
Accepto la teva opinió, naturalment.
Saluts.

Realment qui espera... desespera.
Un relat impressionant, que m'ha fet riure. Vols el que t'han furtat, realment és aquella llibreta amb signatures de persones que són importants per a tu.
Enhorabona, llpages.
Et recomano alguns relats últims que han estat recomanats per l'editora de Relats en Català. Aquests són: Clarejar és sublim, El flautista d'Hamelí perseverant, El fruit net i La botella d'anyil.
Gràcies, company de lletres.

Ell havia aconseguit aquestes firmes d'una forma èticament correcta, i, ves per on, van i li manlleven la llibreta de firmes", encara que se li emmanlleven".

A tots ens passa que ens prenen coses nostres descaradament, i que potser seríem capaços de buscar-les a l'altra punta de Catalunya o de quin sigui el país "donde vivimos", "where do we live". A ningú li agrada que li robin, i menys fingint que era només un préstec.

Si he entès bé el relat, és això.

Bé, en fi, ens veurem per Relats amic llpages, a reveure.

Al començament sembla que hagi de ser un conte romàntic, però aviat desapareix aquesta impressió.
Veient els individus que feia firmar a la llibreta (especialment els dos últims), no m'estranya que la vulguis recuperar. Potser el narrador s'acabarà convertint en un sicari expert, però encara li falta molt; podria esperar només una vegada i ser molt contundent.
Molt bo el canvi del que semblava al principi a allò que realment és.