Postguerra

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Mentre col·loca uns lilàs a la tomba dels Puig, el Rafa sospira feliç. El silenci i la quietud del cementiri és la millor teràpia després dels anys de guerra i de fugides constants arrossegant la família.

Pel camí de xiprers veu arribar la senyora Puri. Rar és el dia que no apareix pel fossar, s’apropa a la tomba del seu difunt marit i la sent parlar dels fills, del veïns del poble i de la seva soledat. Al cap d’una estona, el ve a buscar al cau que serveix d’oficina i tots dos prenen un cafetó. El cafè de cada dia els ha unit d’una manera singular.

El Rafa és un tipus intel·ligent, caut, astut, sagaç. Els seus ulls blaus com el cel de l’Empordà sempre miren la mestressa de Can Pagès amb mesura, amb discreció. Volen dir-li que mai trairà el secret que comparteixen, que pot comptar amb ell.

La Senyora Puri admira la lleialtat de l´enterramorts. Agraeix que l’ajudés a traslladar el cadàver del seu marit a casa seva i així fer veure a tothom que el cacic del poble havia mort al seu llit en lloc del prostíbul de la vila. Tanmateix, la seva sensatesa fa que tingui un as a la màniga i dins la seva bíblia guarda el carnet d’afiliació al partit comunista d’en Rafa. El va trobar per casualitat ben amagat darrera el pot del cafè i va pensar que algun dia podria ser moneda de canvi.

Avui tot anirà igual, xerraran i es miraran amb ponderació ja que tots dos tenen coses que no poden explicar i han comprès que per sobreviure a l’Espanya de 1953 el que cal tenir és prudència.


Sofia Barbal

Comentaris

  • Mokt naco[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-10-2018 | Valoració: 10

    Una passada es el que em sembla a mi, felicitats

  • Ostres, ara veig que et dius Sofia?[Ofensiu]
    Fidel Català | 22-10-2018

    En altres llocs he vist Joana, però no importa, la cosa és que el relat és molt bo, o boníssim. El trobo genial. Com deia a l'altre finalista, crec que els tres primers sou igual de guanyadors del premi, perquè heu estat els tres millors. Jo crec que aquest any ha estat de nivell el concurs, que jo el vaig seguit tot l'any i el teu ja el volia comentar abans, però no tinc costum de comentar relats, més aviat de fer bromes al fòrum.

    Moltes felicitats Joana!!!

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Quins temps![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 16-11-2017

    Temps de misèria, postguerra i prudència. Sobre tot molta prudència per sobreviure-hi.

  • Quins temps![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 16-11-2017 | Valoració: 10

    Si, si, aquells temps eren així, s'havia de viure amb una prudència extremada. Recordo un article publicat al diari "Tele-Exprés" on es denunciava la gestió de prostíbuls per part de vídues de militars i que va acabar amb el seu autor, en Huertas Claveria a la presó. Magnífic relat Sofia! Una abraçada.

    Aleix
    ,

  • un text genial[Ofensiu]
    Endevina'm | 16-11-2017

    que fins sembla que s'empelti de la prudència que narra.

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

298159 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!