Verona, tornaré!

VERONA, TORNARÉ!
Per orgull, per amor, passió, i sobretot per venjança pròpia, prometo tornar a trepitjar tots els teus racons màgics i per reviure amb tu més anècdotes. Vull trobar allò que em permeti reconèixer el teu encant, la manera de gaudir dels teus racons i poder captar la diferència de la teva gent.
Sempre m’ha atret viatjar, emportar-me de cada lloc una experiència i una idea que resumeixi el nou lloc, per mi és un tresor i una curiositat vital resolta.
En donar-me el bitllet la Paula vaig posar la cara de sempre. Som-hi!!
Vam agafar l'avió el dilluns següent, el dia 6 d'agost de l'any passat, data que recordo molt bé, costa oblidar i ara sabreu perquè...
El vol anà força bé, tret que no vam trobar una maleta, la meva, i a l'aeroport ens vam tornar ximpletes, sense aconseguir res al final.
En arribar a l'hotel, res va millorar. Resulta que hi havia hagut un incendi i que l'havien hagut de tancar. Ens varen destinar a un altre hotel. Primer vam anar de visita a Casa Julieta el mateix dia a la vesprada. Allà fou màgic i terrorífic alhora, tot encantades amb el lloc, ens vam despistar i ens van prendre les bosses. Desesperades no paràvem de cridar, el Pietro, ens acompanyà i ens ajudà encara que treballava llavors de cambrer, abandonà les taules i tranquil·litzant-nos com podia, va fer que aquell vespre fos perfecte, allà em vaig enamorar!
L’endemà més dosis de la contínua mala sort, assegudes en un banc contemplant més animades ja, la Piazza delle Erbe en aixecar-nos em vaig tòrcer el peu i sense ni poder pensar en res més el Pietro de nou va ser el nostre salvador.
Després de l’aventura, vam decidir marxar de nou a Argentona i fer una pausa en les recents aventures. Verona s’ha convertit en el primer destí pendent que hem posat a la llista, per recuperar coses perdudes, posar ordre en altres, veure la seva màgia i sobretot per poder viure l’amor de manera més tranquil.la. Verona, tornaré!!!



Pseudònim :
Maia Levi