Cercador
La rutina
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA RUTINA
La meva vida era força normal. Cada dia em llevava i anava a la feina. Dinava al bar davant de l'oficina, i tornava cap a casa aviat. Es podria dir que la meva vida era molt rutinària. Tot i això, vivia en un estrès pràcticament constant que em deixava planxada al sofà de casa.
Quan em dirigia cap a la feina amb el tren, aprofitava aquell moment per agafar el llibre i emprendre una nova aventura evadint-me de la realitat i foragitant els meus neguits. M'encantava aquell moment. I és que tan sols llegint les tres primeres línies, aconseguia entrar en una altra dimensió. Quan finalment decidia tancar el món imaginari i tornar a la realitat, sempre passava pel meu cap la mateixa pregunta: «Què en seria del món sense autors de llibres?»
Què en seria de la realitat actual sense autors com Shakespeare, Dickens, Austen o Woolf? Seria igual? I si ells no haguessin contribuit amb les seves obre literàries, potser jo seguiria la meva vida rutinària i segurament no coneixeriem històries de personatges del passat, però sens dubte, el món seria més avorrit. De ben segur, que desconeixeíem els dos pilars fonamentals de la comunicació: la lectura i l'escriptura.
Anar a la biblioteca m'ajudava a seguir amb les lectures. Un dia vaig fixar-me que a la secció d'intriga i novel·les policíaques hi havia un noi de la meva edat buscant noves històries per aventurar-s'hi. Vaig pensar que segurament es trobava a la mateixa situació que jo i necessitava fugir de la realitat per viatjar des del sofà de casa. Així que m'hi vaig acostar. Amb un somriure tímid començàrem a parlar dels nostres autors i llibres preferits.
Aquella trobada va ser l'inici d'una amistat profunda. Cada setmana, intercanviàvem recomanacions i comentaris de les nostres lectures que ens permetia descobrir noves dimensions. Ell va esdevenir el meu company en aquest viatge d'escapada de la realitat. Ara, no només trobava consol en les pàgines dels llibres, sinó també en els seus ulls verds, que van passar a ser el meu refugi.
Pseudònim:
Clareta
La meva vida era força normal. Cada dia em llevava i anava a la feina. Dinava al bar davant de l'oficina, i tornava cap a casa aviat. Es podria dir que la meva vida era molt rutinària. Tot i això, vivia en un estrès pràcticament constant que em deixava planxada al sofà de casa.
Quan em dirigia cap a la feina amb el tren, aprofitava aquell moment per agafar el llibre i emprendre una nova aventura evadint-me de la realitat i foragitant els meus neguits. M'encantava aquell moment. I és que tan sols llegint les tres primeres línies, aconseguia entrar en una altra dimensió. Quan finalment decidia tancar el món imaginari i tornar a la realitat, sempre passava pel meu cap la mateixa pregunta: «Què en seria del món sense autors de llibres?»
Què en seria de la realitat actual sense autors com Shakespeare, Dickens, Austen o Woolf? Seria igual? I si ells no haguessin contribuit amb les seves obre literàries, potser jo seguiria la meva vida rutinària i segurament no coneixeriem històries de personatges del passat, però sens dubte, el món seria més avorrit. De ben segur, que desconeixeíem els dos pilars fonamentals de la comunicació: la lectura i l'escriptura.
Anar a la biblioteca m'ajudava a seguir amb les lectures. Un dia vaig fixar-me que a la secció d'intriga i novel·les policíaques hi havia un noi de la meva edat buscant noves històries per aventurar-s'hi. Vaig pensar que segurament es trobava a la mateixa situació que jo i necessitava fugir de la realitat per viatjar des del sofà de casa. Així que m'hi vaig acostar. Amb un somriure tímid començàrem a parlar dels nostres autors i llibres preferits.
Aquella trobada va ser l'inici d'una amistat profunda. Cada setmana, intercanviàvem recomanacions i comentaris de les nostres lectures que ens permetia descobrir noves dimensions. Ell va esdevenir el meu company en aquest viatge d'escapada de la realitat. Ara, no només trobava consol en les pàgines dels llibres, sinó també en els seus ulls verds, que van passar a ser el meu refugi.
Pseudònim:
Clareta
Comentaris
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 20-05-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297698 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!