Cercador
La història
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
LA HISTÒRIA
Residia a un Centre per a la Gent Gran on convivia amb persones amb qui, de vegades, les converses no tenien gaire sentit, fet que l’entristia encara més.
Un profund abisme l’embolcallava en recordar les situacions cruentes i complicades amb què lluità per sobreviure durant la Segona Guerra Mundial. Esbalaïdors i eixordadors sorolls provinents de míssils, canons i fusells, li desballestaven el cap, així com, escenes terrorífiques i trasbalsadores de destrucció, morts i impotència, persistien fotografiades a les pupil·les i el cervell. Sofria malsons on parlava i cridava amb desesme.
Era molt petit quan va ser obligat a col·laborar a aconseguir diners per a la família, malgrat tot l’esforç, experimentà moments pertorbadors de fam i altres bestieses, episodis que el van fer créixer ràpidament i perdre’s la infantesa.
Pensà que exterioritzar aquella història podria minorar l’amargor i el desconcert que tot plegat li produïa, tanmateix, no sabia com fer-ho, una tremolor li impedia escriure i vocalitzar correctament, a més, mai trepitjà cap escola, tot l’après era gràcies als escrits de la paperassa poc llegible, atrotinada i envellida, que li havia anat arribant a les mans. S’hi sentia abatut, sense esma per fer res, percebia que la fi se li acostava i el torbava pensar no poder fer públic allò que anhelava difondre.
L’home amb qui compartia habitació era poc sociable, però intruït i savi. Dormia poc, passava les nits escrivint. Sempre repetia com eren d’estremidors els mormolejos que li sentia quan somiava.
En els somnis sempre era envaït per un infernal interrogatori que feia dansar lletres, signes de puntuació i números, fins a arribar a escriure mots i frases que modelaven la punyent història. La ballada durava fins que el llum de la bombeta s’apagava i deixava aquella disbauxa adormida.
Un dia, en despertar, com sempre, suós i convuls, quedà atònit en veure la història relatada. La resta de nits van ser calmades per tots dos.
El relat va commoure el món sencer.
Pseudònim
Ailec
Residia a un Centre per a la Gent Gran on convivia amb persones amb qui, de vegades, les converses no tenien gaire sentit, fet que l’entristia encara més.
Un profund abisme l’embolcallava en recordar les situacions cruentes i complicades amb què lluità per sobreviure durant la Segona Guerra Mundial. Esbalaïdors i eixordadors sorolls provinents de míssils, canons i fusells, li desballestaven el cap, així com, escenes terrorífiques i trasbalsadores de destrucció, morts i impotència, persistien fotografiades a les pupil·les i el cervell. Sofria malsons on parlava i cridava amb desesme.
Era molt petit quan va ser obligat a col·laborar a aconseguir diners per a la família, malgrat tot l’esforç, experimentà moments pertorbadors de fam i altres bestieses, episodis que el van fer créixer ràpidament i perdre’s la infantesa.
Pensà que exterioritzar aquella història podria minorar l’amargor i el desconcert que tot plegat li produïa, tanmateix, no sabia com fer-ho, una tremolor li impedia escriure i vocalitzar correctament, a més, mai trepitjà cap escola, tot l’après era gràcies als escrits de la paperassa poc llegible, atrotinada i envellida, que li havia anat arribant a les mans. S’hi sentia abatut, sense esma per fer res, percebia que la fi se li acostava i el torbava pensar no poder fer públic allò que anhelava difondre.
L’home amb qui compartia habitació era poc sociable, però intruït i savi. Dormia poc, passava les nits escrivint. Sempre repetia com eren d’estremidors els mormolejos que li sentia quan somiava.
En els somnis sempre era envaït per un infernal interrogatori que feia dansar lletres, signes de puntuació i números, fins a arribar a escriure mots i frases que modelaven la punyent història. La ballada durava fins que el llum de la bombeta s’apagava i deixava aquella disbauxa adormida.
Un dia, en despertar, com sempre, suós i convuls, quedà atònit en veure la història relatada. La resta de nits van ser calmades per tots dos.
El relat va commoure el món sencer.
Pseudònim
Ailec
Comentaris
-
Una història , solidaria?[Ofensiu]Prou bé | 16-05-2024
Solidària amb el company que parla en somnis? O més aviat és que vol poder dormir en pau?
Sigui com sigui un relat original i amb molt contingut per reflexionar.
Sort
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 14-05-2024
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIV Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293591 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!