El perquè

EL PERQUÈ

Quan obres la porta d’un llibre no saps qui viu allà dins, ni si t’acollirà o no. L’autor se’n desentén un cop t’ha donat les claus i tu has decidit entrar-hi. El desconegut i la foscor sempre fan respecte; tot i així, t’hi endinses. No esperaves el que vas trobant escrit als fulls, tanmateix ho engoleixes. Les hores s’han diluït dins l’oceà del temps i t’és impossible saber si n’ha passat molt o poc. En acabar, tanques el volum i els ulls mirant de pair el que t’has empassat. Costa digerir amors difícils, sentor a mort, la mirada d’un traïdor o aquella revenja cruel.
Entre tantes sensacions, un soroll de rodes ha aconseguit ennuegar-te i, tot d’una, has reviscut la infantesa, que dormia oblidada sota uns soldats de plom, un plumier de fusta i uns patins, que ara roden cap enrere. Obres els ulls, tornes a ser davant el teu escriptori. Dins un calaix hi guardes paraules gastades. N’hi ha que fan por, d’altres tenen la mateixa calidesa que un retroba en entrar a casa. Totes esperen que les agafis per poder renéixer i esdevenir trineus, on t’asseuràs deixant que se t’enduguin a indrets desconeguts.
Dins un altre calaix hi tens normes, regles i una sintaxi per estrènyer els mots amb la seva cotilla. Ordenats dins l’estoig dels llapis, hi deses els grans temes. Com els colors, n’hi ha pocs: amor, guerra, temps, mort... Just al davant, una pila de folis et convida a agafar-ne un. A la dreta, la ploma impacient et reclama i, quan encens el llum, notes la calidesa de la seva mà invisible sobre l’espatlla empenyent-te a començar. Tens els mitjans, falta el perquè.
No del tot segur, vas abocant mots sobre una pàgina. Rellegeixes el que has escrit: res d’aventures amb amants, detectius cansats, ni polítics corruptes. Només, un mirall de mà que fa innecessari dir res més. Potser no cal. Què més podries afegir? Ha estat una lectura qui t’ha fet adonar que un escriu per evitar sentir-se sol.


Pseudònim:
Albert Gual Claret