Petició

Bon dia, Atlantis,

Comentar poemes no és el meu fort. Però sí que et puc dir que m'ha agradat l'elegància d'aquest poema, un tema on penso que és difícil ser-ho i aconseguir l'efecte que es persegueix. Penso que està molt ben trobat.

Moltes gràcies pels dos comentaris a "Onada rabejant/violeta", especialment el segon; gràcies per tornar a comentar. El surrealisme ha aparegut a "Onada" i diria que abans no n'havia escrit cap relat que l'incorporés. Arriba un moment que el relat pren vida pròpia i jo em "limito" a escriure el que veig al meu cap. Jo crec que tornarà a sortir.

Moltes gràcies pels teus poemes i comentaris!

Entre la penombra i l'existència de la unió dels cossos amb el tacte que van parlant, olorant i també els gemecs en la respiració. Un poema senzill i a la vegada d'unió en el moment exacte.
Enhorabona, Atlantis.
Cordialment.

Recordo aquelles persianes verdes que a l'estiu col·locàvem sobre la barana del balcó, a l'estiu, amb aquell aire fresquet que entrava tan fi, tan fi. La penombra és un gran aliat quan convé. Una forta abraçada.

Aleix

Em sembla que la música prové dels decassíabs que intercales, de vegades, en dues línies separades.
Aquest fer-li dir al raig de llum el que volem dir és útil.

No deixis d'escriure poemes! No facis pauses gaire llargues. No ens privis de la llum que entra per la finestra entreoberta de la teva creativitat.
Gràcies
Amb total cordialitat

amor, molt d'amor físic, una sensualitat que traspassa els versets i arriba al lector com una sotragada d'erotisme. El poema té el punt just d'explicitat, exposa i amaga alhora, el que deixa marge per imaginar l'escena i recrear-se en pensaments voluptuosos. M'ha agradat!

Una bona interpretació de la clàssica "Cambra de tardor".

La poesia és una cascada de sentits. La llum ("un fil de llum"), el tacte ("el que em parla de tu"), l’olor ("el teu aroma") i el so ("els gemecs"). La sensualitat ho comprèn tot i no es limita a un únic sentit.

Hi ha un joc entre llum i foscor, silenci i gemecs, paraules buides ("vàcues") i la comunicació silenciosa dels cossos.

És una poesia que transmet una experiència visceral i alhora delicada, Una cambra de tardor plena de sensualitat molt ben expressada

No sóc gaire de poesia, però aquesta m'ha agradat. Encara que molts no en fem gaire cas, la poesia ha de ser-hi. Gràcies per escriure'n.

Seducció, desig, descobriment, entrega... Un poema extremadament elegant i seductor.

Enhorabona, Atlantis.

Rosa.