On cal buscar les claus?

Una interrogació no gens retòrica, malgrat les dimensions gairebé asfixiants (jo diria que buscadament -passa'm l'adverbi- asfixiants) de la pregunta.
Enhorabona.

ACP

ens quedem, sense claus -Antonio García va dir-, i sí, ens abracem a l'esperança dels dies càlids que vénen dels desigs -complerts o no, aquí està el fora de camp, com diu la Dolça Parvati-.
I, com ella, trenco la meva norma per valorar-te i compensar una nota que, amb claus o sense, no es mereixen aquests versos.
Una abraçada,
franz

M'agrada el to de pregunta que has donat al conjunt del poema, com també el camp conceptual de les imatges que li has atorgat, en particular el joc d'antítesis associat a dos dels quatre elements, l'aigua i el foc. Un poema d'enyorança desgarradora, cert, però amb un rerefons, -ressonància i subjectivitat totalment meua, com ha de ser en poesia- positiu. Potser perquè en la resposta que roman fora de camp -i que per tant depén de la creativitat de cada lector i lectora-, hi haja les claus de l'encontre.
No tinc per costum valorar amb número, però aquest cop ho faré per compensar la falta de pertinència del comentari (?) primer que algú t'ha fet.

m'agrada aquest poema i qué bé escrius!
Una salutació
Nonna_Carme

diuen que les claus les hem de buscar dins nostre, amb paciència, segur que apareixen

ànims i petons,

llacuna