OFERTA LABORAL PER A POETES

No sé si t’havia llegit mai. T’he buscat i m’he parat en aquest relat per contestar-te a l’oferta que fas. A mi també m’agradaria que els meu poemes tinguessin ressò, sobretot que arribessin a persones que els fessin seus.

Els haikus, tot i semblar fàcils d’escriure, van a buscar l’essència d’un instant. I no es tan fàcil escriure’ls ni trobar el moment i l’instant que t’inspiri.

Hi ha époques que entro sovint a Relats, però d’altres que estic dies sense llegir res. Per manca de temps o ganes. Llegir atentament, sobretot si es prosa, em requereix una bona estona i també fer comentaris si no vull posar simplement un “m’agrada”.

Avui m’he dedicat a parar-me a llegir als autors que heu participar al niporepte, que ja dic, alguns coneixia i d’altres no. Però el tema que has tocat m’ha resultat interessant i sobretot sincer.I molt ben escrit.
Et tornaré a llegir.
---

...haiku del final m'ha llevat l'alè.

Per ser poeta no calen estols d'admiradors, ni editorials que et publiquin la feina, ni negres que produeixin per tu, ni sou, ni crítica, ni res. Per ser poeta només cal escriure i prou. Haikus, sonets, rodolins... el que us vingui de gust. Aleshores, llegint i rellegint el que un escriu, si et fa vibrar, si t'emociona, voldrà dir que ets tot un poeta. I no et cal res més? Pots compartir la teva sensibilitat en llegir el que has creat, és clar, però, al cap i a la fi, si a tu t'agrada, què carai hi han de dir els altres? Poeta, no busquis ni reconeixements, ni diners, ni afalacs, cerca només la comunió amb la teva obra, l'única que et donarà plaer amb escreix per l'esforç de parir-la.

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del IX Concurs ARC de Microrelats "Arts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ ARTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

Es veu que molts escriptors tenen negres que els hi fan la feina o part d’ella. Entenc que la fàbrica del teu divertit relat seria una acumulació de negres perquè els haikus veurien la llum sota el nom del protagonista. És allò d’agafa fama i posa’t a jeure... I el món actual és així, pots passar de zero a cent com els Ferrari, en un moment, siguin quilòmetres o siguin “likes” d’aquests tan buscats i a la vegada tan immerescudament regalats. Em sap greu pel teu protagonista, perquè el veritable plaer és crear, no pas utilitzar els altres. Però està clar com és ell, ja de ben petit veiem que la feina l’espanta hahaha, tot i així ell té els seus somnis i lluita per ells...
M’ha agradat, ple d’humor i a la vegada fa reflexionar.
I també m’agradaria deixar un petit comentari pel haiku del final del relat, que em sembla preciós. Paraules senzilles que dibuixen a la imaginació imatges grandioses. No hi ha res més important i ple d’esperança renovada que un nou dia, som fills del sol, sense aquesta clenxa no seríem res ;) .

Doncs vas triar l'opció correcta, kefas. Tan sols cal llegir un poema teu per saber tota la mestria i el sentiment que conté.Quant a l'oferta laboral que esmentes, he de dir-te que m'interessa molt; t'enviaré un currículum meu perquè el tinguis en compte...

T'agraeixo el comentari que m'has enviat, l' he trobat molt bonic i, a més, m'ha fet somriure...espero que les muses sempre t'acompanyin.

Hola... Kefas, gràcies per la teua visita a la meua pàgina i per les teues paraules que són satisfactories per al meu poema de Records d'infantesa.
Una salutació.
Perla de vellut

A manca d'emoticones, et poso aquí uns "plas-plas-plas" i una cara enriolada :D
Mira per on, tot parlant de poesia t'ha sortit el relat més divertit dels que he llegit aquest curs relataire.
M'estic rumiant lo de demanar feina a la fàbrica de haikus, però penso que ja tens una bona llista d'espera.

Molt bé i molt interessant aquest relat d'una bona oferta laboral, on vas elegir (ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja ja)... Realment si t'agradava més ser poeta que papá, doncs endavant...
La proposta de fer haikus ha estat molt bona, per a que gaudim tots del relat.
Una salutació.
Perla de vellut

En to alegre, irònic, autocrític i una mica burleta. Registre se n’hi diu, d’això?

En la mateixa línia, m’afegeixo als records: jo tambê vaig fer versos de jovenet, deien:
“Con su falda pantalón,
Y su pelo anarajado,..”
I d’aquest ordre.

Després de més gran ja n’he fet de més sentits, i tal, fan en la meva vida com “aleshores” com en una anterior vida a relats, sota la forma de “t.cargol”, ...

Compte amb els poetes, tu!

No em resisteixo a comunicar que jo vaig voler ser deu, però el lloc ja estava ocupat en aquell moment: vaig fer tard i, alternativament, vaig desitjar ser gos de plaça, dels que preveien el solet ben estirats.

Havia pensat que potser et podries prendre malament la meva resposta.

Me n’alegro molt de veure que no és així.

El teu relat m’ha agradat i ja saps el que diuen: “no hi ha millor elogi que el plagi”.

Jo també trobo a faltar un estol d’admiradores; em sembla que ens ho van explicar malament això.

M'agrada molt!, el haiku que m'has endreçat, mercès, Nil

Per a na Ester, que s'està iniciant en l'artesania del haiku amb millors resultats dels que la seva exigència per les coses ben fetes pot admetre.

Al cor d'en Nil
la musa inspiradora
de'n Foix poeta

Senyor Garcia,
de l'aigo de bufeta
brolla un poema

La meva carrera eclesiàstica també va acabar en deixar de ser escolà.
També vaig voler ser poeta i vaig escriure un haiku:

M'he despertat,
m'he rascat els ous,
t'he dit "bon dia."

Ella em va respondre: "això no és un haiku ni és res; ves a pixar a veure si et passa la trempera matinera". Això sí que va ser un haiku.

M'agraga molt i força tot el relat en si.... Des del comeençament fins el final. És molt enginyós com has repartit la història. De màrrec el personatge del relat volia ésser papa o poeta i al final es decideix per ésser poeta, bona tria! Després anomenes en foix que dona la casualitat que era el meu poeta d'adolescència preferit, el recitava de memòria i tot. I ja per acabar el vailet ja fet home es dedica a fer Haikus, gràcies a l'empenta que li dona un tal... vingut del país del Sol Ixent. Ahhh! i a damunt com a bon català crea la seva propia factoria, amb la bona iniciativa de donar feina. Es pot demanar més? Salut, Nil.