Namíbia

Un relat de: deòmises
La travessia se t'ha fet llarga, des de les llunyanes terres de Namíbia, entaforat en la bodega fosca i humida d'aquest vaixell mercant, gairebé oblidat després d'haver salpat. D'això ja farà tres setmanes. Amb un mos exigu i un cassó d'aigua pútrida, oferts amb paüra i subreptíciament, de tant en tant. Per això, el viatge t'ha semblat encara més un captiveri que un gaudi. Res de creuer turístic ni escales a ports exòtics. Ni tan sols has tingut l'ocasió de veure-li el rostre a aquell qui t'ha sustentat durant aquests dies. Com que sempre t'enganxava endormiscat o amb basques...

Els ulls et couen en entreobrir-se la trapa per on s'ha introduït tot l'embalum que transporta el buc. La fortor que t'arriba als narius —una barreja de combustible i de salnitre, de rovell i de sorra humida— t'indica que ha atracat i que el sotragueig monòton i continu ha cessat quasi de forma definitiva. Ara sols cal esperar que t'alliberin d'aquest espai enxubat, entre contenidors i ferralla, com si fossis una andròmina més, que no respira ni sent.

Algú se t'acosta; la penombra no et deixa discernir massa les siluetes i t'atemoreixes d'immediat. L'aroma que flaires, però, t'és coneguda i et deixes convèncer per l'instint: la mà que t'ha peixat rarament t'hauria de causar mal. O així caldria que fos, en un principi. Però també segueixes alerta. No vols ser presa fàcil si et relaxes i s'esdevé un perill imprevist.

L'home blanc apareix del no-res i, sense dificultats, obre el forrellat que et manté tancat dins la gàbia. A la mà dreta, sosté una perxa amb un llaç; a l'altra, un rifle de canó curt. Els teus moviments són àgils i precisos. L'urpa encalça els dos braços de l'home i els esqueixa sense miraments. Tot seguit i, abans de fer-te escàpol, el rugit que s'escolta és eixordador, talment com si encara fossis a Namíbia, en plena sabana d'on t'han gosat destronar.

Comentaris

  • Jornada ARC del Microrelat en Català[Ofensiu]


    Cartell

    Invitació

    Jornada ARC del Microrelat en Català

    Biblioteca Esteve Paluzie - Associació de Relataires en Català

    Dissabte, 21 d'octubre de 2017

    [ Inscripcions ]

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / benvolguda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VII Concurs ARC de Microrelats "Mitjans de transport" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ MITJANS DE TRANSPORT, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,

    Comissió Concursos


    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................

    amb DNI. número ......................................................................................

    i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

    seleccionat del mes de ..............................................................................,

    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Mitjans de transport” que s’editarà a finals de 2017.

    on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat al concurs).

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data .......................................

  • Salvatge[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-05-2017 | Valoració: 10

    Un relat salvatge, fosc, tan ben descrit que s'hi pot veure en la foscor. El final és magnífic! Una forta abraçada.

    Aleix

  • Ja sé que pot semblar...[Ofensiu]
    Montseblanc | 11-05-2017

    cruel (o no) però m'encanta el final, encara que em planteja noves preocupacions pel futur del protagonista...

  • Intriga ben portada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 10-05-2017

    M'agraden els relats amb sorpresa. Intriga ben portada. En saps, Deòmises!

  • Excel.lent relat descriptiu.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 10-05-2017 | Valoració: 9

    M'agrada el teu relat, com descriu la misèria i la pobresa, ambdues doloroses moralment, d'un pobre ex-rei abandonat i desterrat, que ara es veu obligat a ser indigent. Molt bé. Segueix així. Espero que ens veurem per Relats!!

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

373 Relats

1011 Comentaris

307057 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@gmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978