Lo Marraco

Un relat de: Homo insciens

La ciutat aguaita:

Quan la primavera treu el nas per Lleida, lo Marraco, el drac més popular de la ciutat, es comença a despertar. Lentament va sortint de l’estat de letargia que ha mantingut durant els mesos de fred, amagat a bon recer. La temperatura del cos li augmenta lleugerament i els seus pulmons recuperen la freqüència respiratòria normal. Quan té l’ànima prou revifada, un equip de professionals el visiten per fer-li una revisió. Rastregen la pell a consciència buscant si hi té alguna ferida per guarir. Examinen les seves articulacions. Li mesuren els decibels entonant un rugit. Comproven que expulsa la quantitat justa de fum pel nas. Constaten que els seus passos són lents i segurs, i li netegen cada escata fins que llueixen resplendents, deixant-lo a punt per al gran dia.


Lo Marraco (pànic escènic):

Sento el pes de la fama a tot el meu cos. Aixafant-me. Exercint tota la força de la gravetat. Estrenyent-me. Recaragolant-me. Potser penseu que soc exagerat, i potser teniu raó, l’art dramàtic forma part de mi. Com a qualsevol personatge de la faràndula m’agrada ser el centre d’atenció, els aplaudiments, les ovacions... però això té un preu. El d’estar sempre impecable, al peu del canó, per als meus fans. Us imagineu que en una de les meves aparicions estel·lars la veu em defalleix? O se m’embussa el nas? I si el públic no m’aclama? I si no criden el meu nom? Seria terrible. Una tragèdia. No ho podria suportar!


L’Emma es fa gran:

És la segona nit que dormo en un llit gran i encara no hi estic acostumada. Endormiscada obro un ull i m’adono que és de dia. El torno a tancar i m’arrupeixo una mica més agafant-me fort al Mico, el meu osset de peluix, amb la intenció de mandrejar una estona, però de seguida em ve al cap quin dia és i em desvetllo. Emocionada salto del llit i busco el vestit que vam comprar per l’ocasió, però la mare em sent regirar l’armari i ve de seguida a ajudar-me. Em volia vestir tota sola, però la deixo fer.

Els carrers són plens de gom a gom, estem esperant la Cercavila, la gent riu i està feliç, passen els Capgrossos, els Gegants, i... ja veig lo Marraco! El pare em puja a les espatlles i crido fort perquè em senti. S’atansa rugint i treien fum pel nas i em saluda fent un gest amb el cap; Això és que m’ha vist! El pare m’atansa encara més, fins que, allargant el braç, arribo a la seva boca i, amb una mica de por, però amb molta il·lusió, li entrego el meu tresor més preuat, el xumet, perquè m'estic fent gran!



5 curiositats de lo Marraco

Comentaris

  • El nostre Marraco[Ofensiu]
    Prou bé | 05-06-2021 | Valoració: 10

    Genial relat en tres temps! Tan ben lligat i millor explicat!
    P.s. la informació que adjuntes sobre el Marraco, fantàstica!

  • Tres etapes [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-05-2021 | Valoració: 10


    Hola, bona vesprada Homo Insciens, aquest relat és molt original i està molt bé enllaçat i té una bona descripció.
    He aplegat a la oportunitat de saber què és "Lo Marraco", doncs he clicat i he llegit que és "un dragó", que té un significat en la història, de Lleida.

    Enhorabona, Homo insciens.

  • Molt bo[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-05-2021

    Un relat molt bo, la veritat. Dones tres pinzellades en tres microrelats que podrien ser independents l'un de l'altre, i ho fas lligant-los al final en aquesta visió narrativa unificadora de tot el conjunt. I el millor de tot és que ho fas amb una senzillesa estilística, que si em permets, et diré que t'ha de dur a moltes alegries en un futur literari. Tens un bon domini de l'espai, els microrelats els fas amb senzillesa i sense explicacions sobreres, vas al gra i te'n surts amb molta gràcia. Per tot plegat et dono la meva més cordial enhorabona.

    I ara una justificació que et dec, ja que el teu relat mereixia ser el guanyador del repte, tant com el de la Iona, i he de confessar que en vaig estar temptat de proclamar-vos guanyadores a les dues. Abans s'havia fet alguna vegada. Però egoistament vaig pensar que no podria llegir una nova perla de relat en el repte. (No és cert, vaig triar a ulls clucs, els dos relats m'agradaven, per diversos motius que els feien mereixedors de guanyar).

    Bé, sols dir-te que m'agrada la teva pulcritud estilística, i que et seguiré llegint, i et desitjo un altre relat finalista, espero el teu relat històric! Sort en el concurs!

  • Tres veus.[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-05-2021

    Un magnífic relat, una magnífica tècnica narrativa; això de tenir tres veus que narren en un relat tan curt, és francament bo.
    La primera veu és la del narrador omniscient, necessari per explicar les circumstàncies. Sembla que el marraco es desperti de la hibernació.
    La segona veu és la del Marraco, els seus dubtes, la seva por i la seva esperança.
    La tercera veu és la de la nena que es fa gran, la part més tendra del relat; perfectament lligada amb les altres veus i la que li acaba de donar sentit a tot pegat.
    Un relat esplèndid, enhorabona.

  • Una deliciosa història[Ofensiu]
    kefas | 02-05-2021


    Poc coneguda a llevant, on els nens també fan que tot sigui veritat. Llàstima que els adults la malmetem quan volem tenir raó. De fet, de raó en tenim, el que no fem és usar-la. Si, com la història, ens expliquessim de manera ben trenada i des de dins, segur que no hauríem d'anar buscant la veritat. Hi viuríem.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Homo insciens

43 Relats

224 Comentaris

12366 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Homo insciens



Sóc l'Homo insciens (home ignorant), en contraposició al terme homo sapiens (home savi).

Així em sento, ignorant, davant les lletres. Per sort, sóc també prou ignorant com per atrevir-me a escriure igualment, així m’ho demana un no sé què dintre meu.

En aquesta pàgina escric amb el propòsit, evidentment, que em llegiu, però també, que m’aporteu, si us bé de gust, les vostres opinions sinceres i crítiques constructives (aquí és important lo de constructiu...) per tal d’aprendre i millorar en aquesta faceta meva latent.

El meu email:
estirantelfildelaignorancia@gmail.com

El meu blog:
Estirant el fil de la ignorància


I així, estirant, estirant, vaig aprenent...