L’home que es plantejava la vacuïtat - (ARC a la ràdio - avorriment)

Si voleu comprar el llibre de sentiments, aneu fins aquest ENLLAÇ

La meva enhorabona, benvolgut company d’històries, per haver escrit aquest microrelat, que és un dels seleccionats al mes de febrer en el Concurs de l’ARC. I crec que ho ha estat per mèrits més que evidents.

La història resulta atractiva des del títol, i des d’ell promet a qui el llegeix quelcom diferent de l’habitual. Només començar la lectura, ja queda demostrat que la prosa compleix la promesa expressada, i quan s’avança, s’amplia el panorama fins constituir un plaer autèntic.

Ben plantejat, ben escrit i ben resolt, és aquest en resum un bon relat, si senyor!

T’envio una abraçada tan rodona com el teu relat,
Unaquimera

Diria que aquests són els ingredients d’aquest relat que fa que et llueixis des del principi al final. Molt bona la idea que l’ésser humà acaba per desassossegar-se si se sent sol. Molt bona la idea de fer servir la “costella” de l’Adam, anomenada Eva, com a antídot contra el tedi. I molt bona la idea de fer servir aquest to arcaic per transportar-nos a un passat remot. T’ha sortit un relat rodó. La meva admiració, mestre!

Suposo que Adam va ser el primer en avorrir-se, oi? El primer en tot, vaja. Però és que narrat així, com tu ho fas, sembla més comprensible. Adam, pel que veig, parlava un català força correcte, però un pel antic. M'imagino a l'Eva posant-lo al dia en aquest aspecte. Un relat genial, ric en totes les paraules i sorprenent. I és que la solitud fa pensar. Una abraçada.

aleix

És la paraula que m'ha vingut al cap la segona volta que l'he llegit. Elegan, perquè: té gràcia, propietat i refinament, i és engiyós i alhora net i simple.

Un relat genial amic fosc. Enhorabona pel ric llenguatge i jocs de paraules que empres. Cada cop escrius millor.
Una abraçada

El dilema que es mou en la tensió dels pols del ser i del no ser.
Quan som sols, som? Som en funció del que ens envolta? Quan deixem d'estar sols deixarem de ser nosaltres "mateixos"?
Un somni, a l'estil dels somnis dels faraons, planteja l'enigmàtica i essencial qüestió.
El neguit fineix després d'una nit de somnis revoltats i arriba la resposta. Serà la resposta la solució?

dues vegades. Una, per gaudir de la prosa i del ric vocabulari, l'altra per lligar caps atès el final enginyós de la història. Una cosa que he notat ja en algun altre relat teu és que dones importància al primer paràgraf. Això quan es tracta d'una novel.la enganxa immediatament. Si es tracta d'un microrelat per a mi, és imprescindible. En Josep Pla parlava de `"pinyol" pel que feia a la música, però és pot aplicar a la literatura. Observa aquest primer paràgraf de l'alumne orgullós que intenta transmetre la idea de la nostàlgia mitjançant l'apel.lació al lirisme i veuràs com n'és d'important deixar al lector bocabadat com fas tu:
"Cada any, quan arriben els rigors de l'hivern, la meva memòria em porta inevitablement a Colomers, a aquella masia entranyable i a aquella cuina en la que ens refugiàvem tots els familiars convidats a la matança del porc. Arraulits a la vora del foc de la llar contemplàvem amb aire abstret l'espectacle dels troncs cremant, la dansa insinuant de les flames, els espetecs nerviosos de les branques consumint-se i el caliu canviant dels tions carbonitzats, mentre a fora, més enllà d'aquella finestra que donava al pati, el fred inclement del gener t'empetitia i acovardia en una absoluta desolació de corrals, tartanes oblidades, pous solitaris, horts i camps gelats. Encara avui puc sentir un calfred en la meva esquena en recordar la fredor absoluta que senyorejava aquelles tardes de plom mentre el fum de la llenya cremada pujava amunt per la xemeneia i sortia a l'exterior cap al cel gris i gèlid d'aquells hiverns dels anys seixanta".
Pots veure doncs la importància del primer paràgraf que invita a llegir més, que t'endinsa en la història i que t'atrapa inevitablement. Es pot aconseguir a través del lirisme com és el teu cas i el meu a "Colomers" però també a través de la insinuació. Sovint ens en oblidem i és un element importantíssim a l'hora d'atrapar el lector. Com de costum em trec el barret (hauré d'anar a una casa de barrets a veure si en trobo més) pel teu relat, tan ben escrit, impecable, amb sorpresa final i a més a més amb una primera frase tan suggeridora.
Una abraçada i fins molt aviat.

Com es pot deduir del relat, Déu habita en els somnis, o almenys ens parla a través d'ells. O l'hem fet servir d'excusa per esborrar les ombres de la nit.
És l'avorriment el que crea la parella? La necessitat de parlar, simplement?
Llenguatge encisador i plantejament ple de suggeriments, un petit relat que és com una gènesi del gran relat que és la vida.

Benvolgut Home Fosc:
T’agraeixo el teu comentari al meu “Coitus interruptus”, venint del mestre encara afalaga més. Evidentment, el relat ja té vocació de continuïtat, però per la publicació “en família”, m’ha semblat adient deixar-lo com el vaig presentar al Repte, perquè així l’havia creat expressament. Podria haver-me estalviat el comentari final, però he pensat que seguiria provocant la complicitat del lector de RC, implicant-lo, i no el deixaria tan abrupte. Tanmateix, “flecos”, que diuen els negociadors.

Original la idea que has tingut per tractar el tema de l'avorriment... Pel que fa a la forma... Noi, quina enveja, quin domini de la llengua!
Com sempre, un plaer llegir-te!

Aquestes paraules arcaïtzants són tan adients dins del relat com la genialitat de la teva idea, redactada, com sempre, amb un exquisit mestratge.

Una abraçada, home fosc!


d.

Malgrat la vacuïtat de l'avorriment... el llamp! apareix en els moments més inesperats per felicitar-te pel teu relat. Magníficament escrit i exquisidament dut a terme.

Per molts anys, darky!!!





Espetegant!

Concís, suficient. Minimalista. Llisca sense entrebancs però amb tensió controlada cap al desenllaç, imprevist però no sorprenent. Aquesta és la màgia de l’escriptor, la parquedat, la mesura. A la fi, el domini.
Envejable.

que desprèn interès i alhora desig, saciat però amb un punt de ganes de més,
de descobrir la realitat, o bé els somnis?
Il·lusions i desitjos es barregen a la vida, i fan que aquesta es pugui viure amb més intensitat. Enhorabona pel perfecte relat.
Gràcies pels mots.

la paraula
aquest relat és un regal per als aprenents , com jo, un exemple del que es pot arribar a fer amb la nostra rica llengua.

un plaer, gràcies ferran

joan