Cercador


Llista categories

L'estranya conversa [segona trucada]

Un relat de: Joan Gausachs i Marí

*


Riing! Riiing! Riiing!

-Sí, digui'm?
-Hola, Honorat, sóc la Cristina.
-Sí, ja ho sé!
-Així, m'has conegut de seguida?
-I tant! Només faltaria!
-Si només hem parlat una vegada…
-I ara! De què vas? Cristina... que ens coneixem de fa molts anys...
-Però tu quin Honorat ets?
-L'Honorat Pardines...
-Doncs... penja que torno a trucar.
-I per què has de tornar a trucar?
-Perquè vull parlar amb l'Honorat.
-Però Cristina, si ja estem parlant.
-No! Amb tu, no. Jo vull tornar a parlar amb l'altre Honorat.
-Quin altre Honorat? A la nostra colla no n'hi ha cap més.
-Doncs, jo, vull parlar amb l'Honorat, el que em va contestar l'altre dia, quan et volia trucar a tu.
-Cristina... m'estàs fent un embolic!
-Doncs penja, penja... o si no, et penjo jo.
-Però, que no m'has trucat a mi?
-Sí, però no volia parlar amb tu.
-Doncs així per què em truques?
-Et truco, senzillament, perquè vull parlar amb l'altre Honorat.
-No sé pas, de qui em parles.
-Ni n'has de fer res de res.
-Doncs si és així, no cal que em truquis...
-Jo, trucaré sempre que vulgui. Només faltaria!
-Per què? Si no vols parlar amb mi...
-No! Però, com que no sé el seu número de telèfon...
-Què vols dir?
-Això que et dic. Que no sé el seu número de telèfon.
-Però... no dius que vau parlar...?
-Sí! Vàrem parlar perquè jo, en trucar-te, em devia equivocar de número...
-Cristina, Cristina, em vols fer gruar una mica... Tu el que vols és parlar amb mi...
-Mira que n'ets de cregut!
-Au va! No dissimulis!
-Tinc la meitat de la colla que em va al darrere i jo em fixaré en tu.
-Es nota d'una hora lluny...
-Què? Què és el que es nota? Au va! Digues, digues...
-Home... està malament dir-ho... però, vaja... es nota que t'agrado.
-No em facis riure!
-Que podríem...?
-No!
-Si encara no saps el que t'anava a dir.
-Tant me fa. No!
-Està bé, tu... t'ho perds...
-...
-...
-Honorat...
-Què vols?
-Què... què m'anaves a dir?
-Ara? Ara ho vols sentir?
-Sí, digues què volies.
-T'agrado, oi?
-Cling!


21/08/2009


Comentaris

Afegir comentari
  • Doncs vaig a veure la primera...[Ofensiu]
    Annalls | 12-03-2013

    ..que aquesta m'ha agradat i estic intrigada!!!

  • Enhorabona per aquesta segona part[Ofensiu]
    Romy Ros | 08-10-2009 | Valoració: 10

    de la conversa estranya. Fa molts dies que vaig llegir la primera i em va agradar molt, i ara, com no, estic disposada a seguir llegin-te perque sempre estàs ple de sorpreses agradables. Humor i embolic, em recorda alguna escena de teatre!

  • primer i segon hola [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 23-09-2009 | Valoració: 10

    Hola, Ja he llegit les dos primeres trucades i evidentment estranyes i divertides son les trucades. Anem a llegir la tercera i definitiva

    J. Lluís

  • Ostres, què bo![Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-09-2009 | Valoració: 10

    Al final, a les dones sempre ens agrada que ens regalin les orelles. És una conversa en la que es manifesta ben bé la contradicció i manca de coherència d'algunes dones (jo la primera, segons el meu marit) que volem i no volem, rebutgem i frissem per. Total, ho has expressat de fàbula. lL'enhorabona.
    Petons

  • Amb el bon humor[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 01-09-2009

    inherent a tu, has tornat a escriure un relat que m'ha recordat els "Diálogos para besugos" del TBO de quan jo era menuda.
    Jo recomanaria a tots els relataires que, quan tinguin un dia "tonto", llegeixin a Joan Gausachs .
    Estic segura que els canviarà l'humor.
    Gràcies per ser-hi, Joan.
    Nonna

  • Magnífics diàlegs...[Ofensiu]
    brins | 29-08-2009 | Valoració: 10

    tots dos, el de la primera trucada i aquest. Provoques un somriure continu al lector.
    Quina imaginació que tens, Joan...!

    Felicitats!

    Pilar

  • Segones parts...[Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 28-08-2009 | Valoració: 10

    no són mai bones, diuen. No és aquest el teu cas, Joan. Novament m'ho he passat requetebé llegint-te.
    Diàleg de besucs amb un toc de "coqueteria".
    Veig que hi estàs treient molt de suc d'aquestes trucades. TELEAFÒNICA estarà ben contenta amb tu, ha ha!
    Una abraçada.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Joan Gausachs i Marí

124 Relats

1298 Comentaris

183415 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Afegir a preferits
Biografia:
   Joan Gausachs i Marí (Horta, 15/01/1942) sóc com es pot veure, un autor jove.
   En el meus inicis vaig treballar les redaccions escolars que ens feien fer en els col·legis "San Joaquín", d'Horta, i "Condal", aquell que està al costat del Palau de la Música de Barcelona.
   Més endavant, vaig col·laborar en revistes particulars que no estaven a la venda, motiu pel qual les meves magnífiques creacions han passat desapercebudes.
   De totes maneres voldria [voldria, en condicional] donar grans —més aviat seran petites— obres a la posteritat, sempre que a aquesta no li molesti.

—oO·Oo—

   Vaig arribar a Relats en Català per mitjà d'en PEP HOMAR I GIOL, del qual sóc un fidel seguidor. Després casualment, un dia, en obrir la pàgina, vaig veure, en l'apartat "Relats a l'atzar", un que em va cridar l'atenció: La Lola de Can Gasparó. Lola i Can Gasparó són dos noms molt vinculats a la meva família. De Loles, n'hi ha moltes, però que, a més a més, siguin de Can Gasparó!... Hi vaig ficar el nas. Efectivament, es tractava de la meva tia-padrina Lola Gausachs i Torelló, i la narració era feta per una néta seva: EULÀLIA MOLINS I ARAGALL, filla d'una cosina-germana, meva, de tota la vida.
   Aquestes dues circumstàncies m'han animat a penjar alguna coseta. Ho sento, ho sento!
   Ara bé: no vull pas que, si els meus relats no agraden, en Pep i l'Eulàlia en paguin les conseqüències.
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >