Les tribulacions d'un escriptor novell

No hauria pogut dir com s’havia fet aquella taca de tinta. Tot esperant el tramvia es mirava, desolat, els pantalons. Eren els únics que tenia una mica presentables.
Tampoc era res estrany donat que ahir els havia dut mentre escrivia i escrivia damunt la taula de la cuina amb aquell llum penjat al sostre que fa tan poca claror.
En arribar a casa no s'havia canviat de roba perquè li havia vingut, com una fuetada, un raig d'inspiració i va ser així que, sense més ni més, començà a omplir papers i papers amb tot el que tenia al cap i maldava per sortir.
Bé, ara es troba en una situació delicada. Es dirigeix cap a l'editorial a portar el manuscrit que ha acabat tot just quan naixia el dia.
Va de pressa pel carrer del mig, el rostre inexpressiu i amb la mirada fixa pensant en com s'ho farà per estar presentable malgrat aquelles taques que han aparegut amb traïdoria i que el neguitegen.
Abstret, s'ha allunyat, de la parada i, ara, haurà de córrer fins a la pròxima si no vol fer tard. Ja seria greu arribar fora d'hora i tacat, tan bona impressió que volia donar!
Mentre s'afanya carrer amunt no para de butxaquejar cercant les monedes pel bitllet del tramvia. Atribolat comprova que no les duu. Les ha oblidat damunt del moble del rebedor.
Quin començament tan desastrós de la carrera d'escriptor que pensava encetar avui!
La taca, el tramvia, les monedes…Tot li surt malament. Bé, rumia, faré el que podré. M'arribaré a l'editorial malgrat que faci tard, potser em rebran igualment.
Però, abans vol tranquil·litzar-se. Es dirigeix a un parc que és a prop i seu al seu banc preferit que és davant del petit estany on suren uns nenúfars.
Hi ha poca gent, la canalla ja han marxat cap a casa. Alguna parella passeja agafats de la mà o de bracet.
S'asserena. A poc a poc l'envaeix la pau que cercava.
Decideix que avui no anirà a veure l'editor. S'excusarà d'alguna manera i demanarà, de nou, fer una entrevista. Així podrà anar-hi amb els pantalons nets, havent dormit i a l'hora acordada.
Es queda assegut una estona. Hi està bé.
Tot pensant en com havia anat tot es diu que res passa debades…
Fosquejava i ja s’imaginava el color del cel i el perfum del capvespre.


Relat presentat al RepteClàssic: Començament