LA TIETA

Molt original i amb molt qualitat, on la teua tieta es va quedar per a vestir sants. Realment un relat que és molt entretingut i té el seu punt molt especial, per l'opció de dir sempre: "estic esperant". Je je je je. M'ha fet riure un tant al llegir-ho.
Enhorabona E. Viladoms, per aquest bon relat.
Una abraçada...
Perla de vellut

Benvolgut / benvolguda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista del VIII Concurs ARC de Microrelats "Virtuts" i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes, i que serà presentat durant la II JORNADA ARC DEL MICRORELAT EN CATALÀ que se celebrarà el dissabte dia 20 d'octubre de 2018, a la Biblioteca Esteve Paluzie de Barberà del Vallès, i on es coneixeran els premis principals del concurs.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, al més aviat possible, ens fessis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ VIRTUTS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos


TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick/pseudònim relataire ............................................................................................

AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Virtuts” que s’editarà a finals de 2018.

on vull constar amb el nom d'autor/a ............................................................... (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer al recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data .......................................

I en el fons és que ens ho hem de prendre amb un somriure i tenir esperança, qui la vol la pot assolir.

No ho sé, (no em malinterpretis) però tenia un neguit, una mala impressió, que no seria tan bo com em creia ;-) però he perdut aquesta mala esperança i m'ha revingut l'esperança positiva que no perdràs fàcilment el teu nivell alt, i en aquest conte has superat totes les expectatives.
No és que ho facis millor o pitjor, és que ho fas fàcil. I cada vegada més!

M'ha agradat molt, en altres mans, aquesta mateixa història no seria tan fresca. Ni agradable de llegir.

Ferran

(felicitats per la tria, i sort! Aquest relat s'ho mereix!)

el que escrius! Sempre "veig" el que ens expliques. I com m'ha agradat la Tieta. És com una Tieta universal de l'Esperança. Moltes felicitats

Silvia

Bon dia!

Gràcies pel teu relat! M'ha fet recordar la meva tieta Maria, que tenia els ulls tan i tan bonics que hi podies navegar i encara ho faig, perquè sempre em fa somriure quan la recordo. En canvi, jo he dibuixat l'esperança en forma de jardí al meu relat "Trèvol". Et convido a veure si n'hi trobes cap de cinc fulles perquè t'agafi la mà amb els dits de l'esperança i no et deixi mai sola.


Molta sort i fins aviat!


Marta

i tu gairebé hauries fet un vers. Un vers que captiva fins al final,

Quantes oportunitats deixem perdre amb l'esperança d'aconseguir quelcom millor...
Aquest no és el cas de la Lola, però, al final pot abastar la felicitat!

Sort en el concurs,

Pilar

Un relat entranyable. M’encanta aquesta expressió de dir que està Per merèixer. Has dibuixat una època amb precisió i detall. I un gran sentit de l’humor. Una forta abraçada,. Aleix

Jo tenia una tieta que es va passar la vida esperant. En teoria. Ja gran, em va confessar que en realitat el que esperava és que ningú malmetés la rutina còmoda de la seva vida de solteria. No estava disposada a fer realitat la dita "qui espera, desespera".

M'ha agradat molt, la teva tieta. No m'ha faltat imaginació per veure-la asseguda esperant el millor ballador. He vist com passava el temps que deixava la seva petjada mentre ella, esperançada, continuava esperant... I ves per on, aquest temps va arribar...
Sigui amb el que sigui, com la meva protagonista, sempre hi ha d'haver esperança.
Gràcies pel teu comentari. Una abraçada.
Materile

Naturalitat, riquesa de detalls, vocabulari acurat i saborós, flaire de terra i d’un temps autèntics. Entre les meves amistats hi ha més d’una tieta com la teva, esperançades en una mena de príncep blau, grana, verd o daurat.
En fi, un relat optimista malgrat l’obstinada procrastinació.

Recordes la tieta de Serrat?
Cada dia el mateix,/ agafar l’autobús / per treballar al despatx / d'un advocat gandul, / amb qui en altre temps / ella es feia l'estreta. Doncs, això.

M’ha plagut llegir el teu relat. L’enhorabona.

El teu relat m´ha fet pensar en ma tia Lola, ella també esperava sempre que vinguessin coses bones, . El mal es que a ella un tumor cerebral se la va emportar a 62 anys. Llavors em deia.: Nena, viu que daema potser no hi seras, Com l´estimava a la meva tia, la unica germana de la meva mare. Com l´enyoro !!. Bonissin nena. Ella era també una lletraferida perduda.

Una vegada més m’has ben sorpresa amb el teu relat. M’ha agradat, i força!
Gràcies per escriure!
—Joan—