MELODIA D'UN POEMA

De vegades en la tristor és quan més bells són els poemes... I en la buidó del desamor, el més sincer és començar pel perdó i, per sobreviure, no perdre l'esperança. Encara que els camins qui sap què els separa...

Com sempre, un poema senzill però profund. Que et fa rellegir i pensar en l'autèntic missatge.

Una abraçada.

Molt bonic i emotiu el teu text!
Transmet molt bé la tristesa, la nostàlgia i l’ànim que queda quan una il·lusió es perd. M’agrada com barreges melodia, poesia i sentiments en poques paraules; fa que es llegeixi amb el cor. La manera com acabes amb poema de perdó i bona intenció li dóna un toc molt humà i tendre.

Només s’acaba el que no ha existit mai. Per això, malgrat tot, tu continues estimant. I aquest poema no perd la seva força en rellegir-lo.

De l'amor pot ser trista, la poesia també pot tenir colors de núvols negres, i els camins que es fan junts moltes vegades se separen, però sols o separats el nostre camí segueix.

Com tothom ho fa constar és un poema trist, de desamor, no gaire propi en tu. Serà aquest febrer?. Potser més versemblant que altres poemes on l'amor sembla ser imparable. com si parlessis més d'un amor real, que s'ha trencat.

Mai se sap que hi ha de realitat o de ficció en els poemes. El poema m'ha arribat.

abraçada

Crec que és la primera vegada que et llegeixo un poema que parla d'un final. Un final no entès el per què i no volgut.
És trist el contingut i dolça la melodia.
M'ha agradat i ho he fet constar
Amb total cordialitat

Percebo desconcert en aquesta poema o cançó trista, que resulta per aquest motiu més "verídic": les idees se superposen de forma contradictòria: «Melodia d’amor, poesia de color» quan ens trobem en una ruptura o desamor o en un no entendre’s. Les expectatives no són bones, els motius del des-encontre no es coneixen però queda un bri d’esperança. Al final el protagonista es reconeix trist però alhora esbossa el concepte de perdó, del qual no atribueix demandant o concessionari.
En l’estrofa:

Jo no et tanque les portes
d'aquest, del meu cor,
et regales aquestes frases
amb una bona intensió:

es nota en algunes incorreccions que el poema pot haver sortit impulsivament.
L’estructura que presenta és: detecció de la ruptura i tristesa, ignorància dels motius però amb certa esperança final.

Una poesia íntima i molt emotiva. Transmet sentiments de pèrdua, nostàlgia i esperança.

Aquestes poesies de desamor no són gaire corrents en els teus escrits, però aquesta vegada és així.

Els versos flueixen, curts i rítmics, gairebé com notes d’una melodia delicada.

Tot i la tristesa, el poema tanca amb una nota positiva: el perdó i l’ofrena de les paraules (“La meua melodia de tristesa / i un poema de perdó”), que aporta equilibri i redempció emocional.

...amoroses, de vegades no saps si el que vares fer va agradar o va distanciar a la persona estimada i pensant-hi temps després sorgeixen poemes bonics com aquest. Enhorabona Verla de Pellut per la teva sensibilitat i per comentar els meus relats. Cordialment, Magda.

He tornat a llegur el teu relat. Molt interessant.
Medito sobre la teva frase "poema de perdó". Important saber perdonar.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat.
Salutacions molt cordials.

Enhorabona per la sensibilitat expressada en aquest relat.
Bones vibracions.
..........