ELS SUPERMERCATS

Sí, la gent al supermercat compra de tot. Segons els rumors, sobretot coses saludables. A vegades, però, també compra patates fregides o dònuts. Tot són gustos, apetències i creences.

El teu relat és original però l'hauries pogut fer més llarg, dividit o no en vàries parts. Et desafio a augmentar-ne la longitud afegint-ne més idees. Creu-me que si et desafio a aixo`és precisament perquè em sembla molt bona idea; de fet, potser l'adoptaré jo mateix...

Bé, ens veurem, PERLA DE VELLUT, o almenys això espero jo!!!

No docent, diferent*

Entre poema i poema, ens regales un relat curiós i docent del que acostumes. Ben descrit, caòticament, el propi caos en el supermercat.
Amb total cordialitat

Relat molt curiós. Molt interessant. Llegit vàries vegades. Enhorabona.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat sobre Triar.
Salutacions molt cordials.
............

Tot és carissím, sigui quin sigui el producte ens rasca bé la butxaca! Bona reflexió al teur relat. M'ha agradat molt.
Una salutació.

Ja et vaig comentar aquí, el teu comentari al meu relat.
I et vaig donar les gràcies.
Salutacions cordials.

És una situació que tots hem viscut algun cop: entrar en un supermercat ple a vessar, sobretot quan s’acosta el Nadal i tothom compra més del que necessita. M’hi he sentit reflectit en la descripció del desordre, de la gent carregant productes diversos i de la sensació que el consum es converteix gairebé en una obligació. També hi reconec el malestar envers l’augment constant dels preus.

Molt bon relat. Enhorabona. Entretingut.
Agraeixo el teu comentari al meu relat darrer.
Saltacions molt cordials.

Jo en l’únic que gasto molt és en roba, i ara ni això, en tinc molta.
El que diu aquest relat és veritat? No s’hi podia entrar, al supermercat? Ho descrius d’una manera que colpeix.

Sí noi, tens raó. Comprem massa i massa de tot. Ens han enganxat ben bé per allò que no sona. Gastar, comprar, tornar a comprar i tornar a gastar, al supermercat, per internet o com sigui. Però vaja, malgrat tot, jo prefereixo mercats que no pas supermercats. Una abraçada.
Aleix

Sí, han pujat les coses amb el euro; recordo que una vegada vaig rabiar quan em van cobrar per un cafè 50 pessetes, ara et cobren un euro i mig, fa o no fa 250 pessetes.

Ben descrit l'ambient caòtic i individualista dels clients del supermercat. Cadascú compra el que vol, suposo que a València l'arròs és més important que a altres llocs.

Especialment els dies anteriors a Nadal, se sol comprar molt; tothom sap que els preus pujaran; encara gràcies dels congeladors.

De vegades les compres són compulsives. Quan va començar la pandèmia, molta gent va acaparar paper higiènic i encara ningú en sap el motiu.

El caos que descrius és com el caos que ens porta a comprar sense parar, ho necessitem o no.