EL PERFIL DEL SECRET

Hola Rafel, aprofito per agrair-te el teu comentari. El meu comentari sobre el teu poema, le titulat el foc que escriu, perquè tinc la percepció de que tens una mena de foc fins teu, un foc dolç però, un foc que alimentes amb una ploma sincera i agraïda.
Moltes gràcies per mostrar-nos obertament aquesta sensibilitat tan especial. Que no s'apagui mai aquest foc.

Un relat dolç d'un passat que anheles, però no enyores, més aviat recordes i et perds en aquells indrets que tens idealitzats.
M'ha agradat molt com ho relates.
Et vull agrair el teu interès i ànim perquè escrigui de nou. Crec que la imaginació a poc a poc em va tornant.

Us demano disculpes per no haver-vos agraït el vostre comentari en en el meu poema La
carta. Estic immers en una situació personal complicada i no he entrat a Relats en Català.
No us puc dir res més que moltes gràcies pel comentari, em fa molt content que us hagi agradat, i repeteixo, disculpeu per no haver respost abans.

Contenta d'haver llegit aquest relat en el que l'anhel traspua en cada paraula, en cada frase.
És bonic i molt sentit. Hi ha neguit i també serenor. Amb el teu llenguatge rememores un febrer, quan es febrer a la vora del foc i amb bona companyia., amb la companya que tot ho sap, que tot ho entén.
És un dels teus escrits que més m'ha agradat, i ho he fet constar.
Amb total cordialitat

Molt interessant i enriquidor, aquest Relat.
Un ANHEL molt ben expressat. Enhorabona, PERLA.
Agraeixo el teu comentari al meu darrer relat.
Salutacions molt cordials.

Descrius els llocs humanitzats com si formessin part de la persona i amb força sentiment i belles paraules. Quelcom, un mon, secret i personal.

El relat evoca nits de silenci, memòries juvenils i una ciutat idealitzada, plena de llum, carrers, arbres i una bellesa gairebé perfecta.

Combina nostàlgia, desig i estima. El narrador sent aquest lloc com una part profunda del seu ésser: el porta a la solapa “com una rosa” i el guarda “a l’ombra del seu ull”.

No es poden separar les emocions del lloc on s'han viscut, és cert.

Bona tarda, perla de vellut:

Qui pogués ser un indret tan sentit, intens i pur com el que descrius en el teu text.
Fas referència a Castelló, anhelat, lluminós, imaginat i interessant. (No ho he sabut fins al final).
Ni què dir que m'ha agradat aquest relat i la forma en com ho expliques.

Una abraçada,

Helena

M’ha agradat molt com el relat transforma els records en una mena de llum suau que ho embolcalla tot, sobretot quan descrius Castelló com una poma perfecta i plena de candidesa.Les imatges de les avingudes, els arbres i les cases blanques queden molt vives, com si també hi haguérem passejat nosaltres.M’ha colpit la manera com el passat i el desig es confonen, especialment en aquella vesprada de febrer tan carregada d’emoció.El to intimista fa que el secret i l’anhel ressonen de veritat.
Un relat molt bonic i ple de sensibilitat.

Secrets i anhels, ja deuen anar sempre junts. Aquest teu text és un secret en ell mateix, ja que no és gens transparent. Una mica com James Joyce!

L'he llegit i rellegit i m'agrada, però alhora, no sé si entenc el rerefons... Tot i que aquest és només de qui l'escriu i el posseeix.

En qualsevol cas, el relat t'atrapa des del primer moment i l'ingredient del secret el fa sempre seductor. M'ha encisat especialment una estrofa a la qual encara hi dono voltes..."Amb la llum de la nit me la vaig imaginar sense voreres, sense arbres, sense cases, però va ser impossible, perquè no hi havia tal caòtic punt..., perquè ella és d'original candidesa".

Com sempre, molt gran tot el que escrius.

...de records passats. Un relat difícil de llegir, cal rellegir-lo per trobar l'essència. Veig enyor a voltes trist a voltes alliberador de moments en la joventut et privava de fer el que senties. tot i això i veig bons records de moments quotidians.
Un plaer llegir-te.

Llegit varies vegades aquest relat i el trobo molt interessant. Enhorabona.
Segurament el tornaré a llegir. Molt ben explicat.
Salutacions molt cordials.