PAU PERPÈTUA

..entre la música i el poeta. Primer sembla que ell escolta la música i després, uns versos més endavant. és la música que escolta al poeta. El poema m'ha transportat a un lloc nocturn, aïllat, on la poesia i el piano sedueixen als artistes. Enhorabona Perla de Vellut i gràcies per comentar i llegir el meu relat. Fins aviat, Magda

La pau de l'artista que respecta és una de les millors paus imaginables...

Aquesta pau m'agrada i em fa somniar, en un futur on les faltes d'educació ja sigui com una moda passada de moda, on el guaracheisme del Jueves i de Celtas Cortos ja no atregui, i on es vegi que per ser apassionant no cal ser maleducat o, almenys, no molt...

Bé, ens veurem per Relats, Perla de Vellut, o almenys això espero. Salut i molt bona sort!!!

Em recordes la cançó de Moustaki i “l’estat de benestar permanent”.
Cada nou poema teu no té res a veure amb els anteriors, i sempre sorprens. Aquest és una mica de metapoesia. Felicitats!

Molt bones referéncies a la pau combinades amb les notes musicals.
He gaudit molt, llegint aquest relat.
Enhorabona.
Salutacions molt cordials.

Tant de bo aquesta pau i aquesta música que tan bé expresses en els versos fos present entre nosaltres en aquests temps tan convulsos.
Potser, malgrat tot, la podem sentir dins nostra. Tu ens l'has regalat.
Amb total cordialitat

Bon dia, perla de Vellut:

És magnífic llegir-te, perquè impulses la creativitat, crees del no-res i ja sé que són anys d'aprenentatge i d'anar practicant, però et surt la mar de bé.

Un plaer ha estat llegir-te, amic creatiu.

El millor de tot és que no competim sino que ens alegra compartir versos i experiències.

Una forta abraçada i fins el pròxim relat.

Helena

"La pau perpètua" és una obra de Kant, el filòsof il·lustrat. Aquí els ideals que mostres, a més d'il·lustrats, semblen musicals i contemplatius.

Els versos tenen diferents longituds, són com a frases musicals on una respon a l'altra fent un contrapunt. És molt bona la barreja de música i poesia. El piano sembla el començament de tot, l'únic que pot aportar la pau perpètua, el que barreja
"'amistat creativa
i a la vegada la sinceritat
de l'ésser"

Un bon cant a la creació, a la música i la poesia, les fonts de la pau.

Un poema que respira música des del primer vers. M’ha agradat especialment com el piano no és només un instrument, sinó un espai on el poeta es mou amb naturalitat, entre amistat, sinceritat i impuls creatiu. Hi ha una sensació de solemnitat tranquil·la, però també de joc amb les imatges i les repeticions, que donen cos a aquesta atmosfera tan particular. Un text que es deixa escoltar amb calma. Preciós!, Perla de Vellut.