Molt però que molt bona nena, te descobert ara, em costa llegir-te ho he de fer dos o tres cops, però no em sap pas greu, que val la pena.
A veure si se m'enganxa un xic d'aquesta habilitat amb les paraules, les no tan obvies...
No se si t'interpreto o no , em sembla que parles de l'espai entre quan anem a dormir i ho aconseguim, si no es maco igual.
Anna

amb una certa tristor envoltada d´esperança.
En llegir-lo sents una música de fons que arriba a través de les teves belles paraules.
Mol bonic!

Una abraçada


Pilar

..... que ens transmets jugant amb els mots, construït amb tendresa i esperança que mou els fràgils fils dels sentiments.
Un plaer llegir-te i haver-te descobert, gràcies pel teu comentari

leonardo

A poc a poc vaig endinsant-me per aquesta pagina i vaig descobrint poemes i paraules precioses i que em sedueixen..soc molt nova aqui i encara no m'havia topat amb els teus escrits...me'n alegro d'haver-ho fet ara pq m'has encantat.
Transmets una pau en aquest poema que és molt maca de sentir..igual que en la canço que t'has inspirat..que tb m'encanta.
Doncs això, felicitats i ja t'anire llegint!

molt dolç, em ve un lleugerissim record amarg al llegirte.
Molt suau, molt delicat, molt Dylan tmb! ;)

xx

rellegeixo el teu poema i...

A poc a poc
s'escampa la boira
i quan obro els ulls
veig els indrets
al paisatge de
la memòria.

I per entre
les valls m'arriba
la veu que
duu silenci.

Floreixo a la
collita de les hores,
el temps em
deixa pètals
de present...

Ara que amaina
el vent i el poema
reposa i cada
vers fa un badall,
jo també respiro...


Salut.
onatge

m'encantava aquesta cançó!

cantar-la a so de guitarra,
a ritme de cançoner,
voltats de fogueres!

escolta-ho en el vent :)


"sento com la incertesa s'esvaeix"

plàcid sentiment, gratificant sensació,
la de sentir-se alliberat d'un mateix,
de les pròpies pors.

sentir alleugerir-se pel desfer-se de la incertesa, el dubte i el temor.



com van les presentacions de llibres i recitacins? ;)

ens veiem entre planes!
gem's kispareta

ARQUITECTURA VERBAL

paraules plenes d'amor, d'un gust dolç molt dolç que s'aferra sense tenir tots els versos assumits...

m'ha agradat molt, és una onada dolça molt i molt!

un petonet de vidre

En aquet poema demostres pau i tranquilitat i interior, a aixó li dius el vent "interior". Et seguiré llegint, espero que tu també. Gràcies.

Un salud de ullsblaus1

M'agrada aquesta manera que tens d'enfocar sempre les coses pel costat equilibrat, buscant la pau, la tranquil·litat, desterrant el neguit i les decisions precipitades.
Tots tindríem que trobar moments com el que descrius, sols amb nosaltres mateixos, deixant passar per la nostre ment tots els nostres neguits, dubtes. Un estat on el temps no existeix, on poder escoltar-nos a nosaltres mateixos i saber el que sentim de veritat.
Un plaer llegir els teus poemes, dels que sempre en podem treure quelcom de positiu.

Una abraçada ben forta poetessa

Tenia un amic que em deia que ell sempre parlava amb el vent, però que no ho podia dir a ningú perquè el tractaven de boig. El vaig entendre perfectament. El vent, si som capaços d'escoltar-lo, ens dona sempre la resposta correcta.
En el teu poema has sabut captar el seu missatge...el del vent és clar!!!
Magnífic!!!
Dana

Necessito aire, de tant en tant, no creguis (i respostes, també).

d.

i aquí no minva el vent ni la sorpresa de bon gust que queda després de llegir el teu poema fresc.

Gràcies. d.

(PS: encara que no minvi, m'agrada el vent)

M' agrada molt! Sobretot el principi i el final.
Jo voldria dir que sóc dels que pensen que al final tot es sap.
Molt bonic el teu poema. Felicitats!

Hi ha lloc,també,per la veu que convida a no di res.... fantàstica l'estrofa que em du a meditar entre les enredades fibres que formen la madeixa del temps, de la vida, del temor.
La resposta esta en el vent?, o en la veu afinada d'un càntic ?
Preciós

J. Lluís

M'agrada't i recorda't moments a prop de la mar, tot rebent el massatge pel meu cos del vent.

El darrer vers és exacatament la resposta: el càntic amb la veu ben afinada que ens has regalat en els versos anteriors. Una bellesa, dins la qual no caben pecats ni turpituds. La moral, certament, no és parenta de l'estètica, però a mi em sembla que en aquest poema no hi caben retrets moral. La resposta ja ha estat escoltada dins del vent. Podríem dir que és l'aire que respirem projectat en el temps?

Salutacions,

franz

que no vol dir comprendre. Entenc quelcom que et remou, una búsqueda de l'equilibri, de la bellesa pura, innata. ignota. Envejo(sana) els que expresseu d'aquesta manera, que, al menys amí, em fan sentir, gaudir de belles imatges, encara que no acabi de copsar el poema

Sí, a vegades és tancant els ulls que s'esvaeeixen els dubtes. "És quan dormo que hi veig clar, foll d'una dolça metzina", diu Foix. Ulls clucs, tot esperant que manqui el vent i tot s'assossegui, i per fi sentir la veu afinada d'un càntic. És a dir, fins que hom recobri l'equilibiri espiritual i sigui capaç d'escoltar-se a si mateix.
Que bell!

quin poemàs Gessamí!, absolutament equilibrat amb uns mots bellíssims que en fan música, llegits en veu alta.

Un plaer dels grans, llegir-te!

No tanquis els ulls, si s' obre l' incertesa, reobrint els vells records.

I la veu del silenci, que et convida a acompanyar-la en la foscor.

I els temps s' escola al seu ritme,
imparable , ell ho mesura tot.

Potser sentiras càntics quan para el vent,
però, fins que no sentis el cantic del vent
no trobaras la resposta .

Avet

Ets una dona afortunada, si aconsegueixes amansir els racons foscos de la memòria...
ets intel·ligent si aconsegueixes sentir una veu que no crida i que no mana...
ets sensible, evidentment, si entre les heures del temps aconsegueixes distingir les flors més belles, ja siguin mots o perfils...
ets sàvia si admets que no pots abastar-ho tot ni a tots...
ets honrada si reconeixes les turpituds passades i d'elles aprens el que cal i el que no, ho llences, inútil excés de càrrega...
ets una persona amb futur si creus que més enllà, trajecte endavant, algú canta i ens permetrà el goig de l'escolta tranquil·la i pausada.

Ets qui escriu i em sorpren un cop i un altre: aquesta vegada molt especialment! Només cal que llegeixes el títol i la introducció al meu darrer relat publicat, ho entendràs de seguida...

Ets... la destinatària de la meva abraçada, esventada i afectuosa,
Unaquimera